Diari d’una disfunció executiva

Basat en fets reals … d’aquesta setmana i la setmana passada.

Durant la setmana passada

Jo cada nit en anar a dormir: Em queden poques pastilles per dormir, n’he d’anar a comprar més. (Però cap dia em recordo de fer-ho).

Jo: Ah, i dilluns he quedat a les 15:00 amb la meva cosina! No te n’oblidis.

Diumenge

24:00 En anar a dormir, m’adono que se m’han acabat les pastilles per dormir, i ja no en tinc per avui. Penso que demà (dilluns) n’he d’anar a comprar sí o sí.

Dilluns

15:15 La meva cosina m’envia un whatsapp preguntant on sóc. Merda, me n’he oblidat, i estic a casa dinant. No arribo ni de conya. 

24:00 M’he oblidat d’anar a la farmàcia, torno a no tenir la pastilla per dormir. Demà hi haig d’anar sí o sí.

Dimarts

10:00 Surto a esmorzar, i passo pel costat de la farmàcia. No he pensat agafar la recepta, així que no puc comprar el medicament. No passa res. Hi aniré més tard.

12:00 Truco a l’institut per fer una pregunta al director. Em diuen que no s’hi pot ficar, que truqui en 15 minuts. (No hi penso més en tot el dia).

19:00 Vaig a comprar.

24:00 Merda, no he anat a la farmàcia, un dia més sense la pastilla per dormir, van 3! I no he trucat a l’institut!

Dimecres

Avui per fi ha anat a la farmàcia.

 

I el mateix passa amb tot, des de coses simples com contestar un whatsapp o  menjar, a coses més importants, com ara anar al metge o treballar.

2 respostes a «Diari d’una disfunció executiva»

  1. Bufa! Això és el que més em va sorprendre del diagnòstic. I quin alleujament! Sempre m’he sentit fatal de no ser capaç de cumplir tasques tan sencillas que en proposo…. Amb aquest tema sempre necessitarem recolzament potser?

  2. El meu día a día tambe es aixi.. hi ha forma de millorar-ho? Intento fer servir alertes al movil pero al final es un “ai si mes tard ho faig” i seguir amb un altre cosa fins que m’en oblido de nou… aixo si no paro l’alarma inconscientment perque em molesta el soroll i ale 🤦🏻‍♀️

Deixa un comentari

A %d bloguers els agrada això: