Mite: “Tots som una mica aspergers”.
Realitat: El cervell d’una persona asperger funciona diferent que el cervell neurotípic, i només per tenir similituds en un (o més) símptomes de l’asperger no et converteix en asperger, ni et fa ser una mica asperger.
És com si …
- A una persona cega li diem: “tots som una mica cecs” perquè tenim miopia.
- A una persona amb una hèrnia discal li diem: “tots tenim una mica d’hèrnia” perquè et fa mal l’esquena.
- A una persona amb càncer li diem: “tots tenim una mica de càncer” per què tenim cèl·lules.
O sigui que no, tenir algun tret similar al que tenim els aspergers no et fa asperger.
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
M’agrada sentir-te dir això!
Com a mare, és un símil que he utilitzat quan sentia a profes que deien: “…sí, per evitar etiquetes jo els dic als alumnes que tots som diferents”. Crec que és un error ja que a una persona que necessita una cadira de rodes no li diem “sí, jo també vaig una mica coix”… oi que no? Ens ocupem que hi hagi rampes, no fa el mateix a Educació Física…, i ho veiem amb naturalitat. Però no-sé-perquè, quan la diferència no és visible, la ignorem, la trivialitzem (tots en som una mica) i no posem els mitjans necessaris.
Molta feina a fer anles escoles i…, m’agradaria que en parlessis de les “etiquetes”. Personalment penso que són una bona eina per saber per on començar.