Cronologia

1908: Eugen Bleuler (psiquiatre Suís) va crear el terme autisme per descriure uns pacients esquizofrènics molt retrets en ells mateixos.

1926: Grunya Efimovna Sukhareva (psiquiatra Russa) va fer la primera descripció de l’autisme similar a com el coneixem ara. El seu article sobre l’autisme no va ser traduït a l’anglès fins al 1996.

1943: Leo Kanner (psiquiatre Americà) va publicar un article descrivint 11 nens intel·ligents amb un gran desig d’estar sols, que més tard anomena “autisme infantil primerenc”.

1944: Hans Asperger (pediatre Alemany), va descriure el que ell definia com una forma més suau d’autisme. Tots els casos que reporta eren nois molt intel·ligents però amb problemes en les relacions socials i que tenien interessos específics i obsessius.

1967: Bruno Bettelheim (Psicòleg), va popularitzar la teoria de les “mares refrigeradors”, que culpava a les mares de causar l’autisme dels seus fills al no estimar-los suficientment. Teoria que era totalment falsa.

1977: En investigacions en bessons es descobreix que l’autisme és en gran història part causat per la genètica i diferències biològiques en el desenvolupament del cervell.

1980: “Autisme Infantil” és llistat per primera vegada al DSM-III, i oficialment se separa de l’esquizofrènia infantil.

1981: Lorna Wing (psiquiatra anglesa) va popularitzar el terme “Síndrome d’Asperger”, i a finals de la dècada dels 80 es van escriure els primers estudis en anglès sobre l’asperger.

1987: El DSM substitueix l’“autisme infantil” per una definició més àmplia: “trastorn autista” i inclou una llista de comprovacions pel diagnòstic.

1988: Es publica la pel·lícula Rain Man. Protagonitzada per en Dustin Hoffman, com a autista savant que té una memòria fotogràfica i que pot calcular grans quantitats mentalment.

1991: Uta Frith (psicòloga alemanya) tradueix a l’anglès els escrits de Hans Asperger, permetent que els seus escrits fossin accessibles a la comunitat científica.

1992: Apareix per primer cop Asperger com a diagnòstic.

1994: La Síndrome d’Asperger és afegida al DSM, però com un trastorn separat de l’autisme.

1998: Un estudi publicat a “The Lancet” suggereix que la vacuna triple vírica XRP (xarampió, la rubèola i la parotiditis). Aquest estudi va ser desmuntat ràpidament. Però encara en patim les conseqüències, ja que els grups antivacunes fan servir aquest (fals) estudi com a excusa per no vacunar els seus fills.

2000: Els fabricants de vacunes eliminen el tiomersal (un preservatiu amb base de mercuri) de totes les vacunes que es donen als nens de forma rutinària per la por pública del seu paper en l’autisme, malgrat que el mite de la relació entre les vacunes i autisme havia estat desmentit.

2007: El CDC (Centres per al Control i Prevenció de Malalties) diu que 1 cada 150 nens tenen autisme.

2009: El CDC estima que 1 de cada 110 nens tenen autisme. També diu que aquest augment en part és per les millores en les tècniques de diagnòstic.

2013: DSM-V va introduir el terme Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), que engloba:

• Autisme infantil, clàssic o de Kanner.
• Síndrome d’Asperger (SA).
• Autisme d’alt funcionament o atípic (AAF).
• Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (PDD-NOS).

Per tant, quan es parla d’asperger, es parla també de Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i d’autisme.

2014: Segons el CDC, 1 de cada 59 nens s’han identificat amb trastorns de l’espectre de l’autisme (TEA).

Infografia:

Breu història de l’Asperger

La síndrome d’Asperger va ser descobert l’any 1944 pel Hans Asperger. Però alemanya estava acabant de sortir de la segona guerra mundial, així que els seus escrits, en alemany, van passar totalment desapercebuts per la comunitat científica durant molts anys (per no dir que van ser ignorats).

Així que durant molts anys (més de 40 perduts), les teories del Hans Asperger o també les de la Grunya Efimovna Sukhareva van ser totalment ignorades.

En canvi, se seguia la corrent ideològica del Leo Kanner i posteriorment de Bruno Bettelheim, que culpaven a les mares per l’autisme dels seus fills, perquè no els donaven prou afecte. Per desgràcia alguna d’aquestes teories encara són tingudes en compte avui en dia per alguns psicòlegs/psiquiatres.

No va ser fins a l’any 1981, que Lorna Wing va popularitzar el terme “Síndrome d’Asperger”, i a finals de la dècada dels 80 es van escriure els primers estudis en llengua anglesa sobre l’Asperger.

L’any 1991 Uta Frith va traduir a l’anglès els escrits del Hans Asperger a l’anglès, permeten que els seus escrits fossin accessibles a la comunitat científica.

El SA va aparèixer per primera vegada com a diagnòstic l’any 1992, i no va ser fins al 1994 que va ser introduir al DSM-IV. I encara va trigar uns anys a arribar al nostre país.

Es diu que el SA s’ha de diagnosticar a l’edat de 3 anys, per tant tots els aspergers nascuts abans del 1990 (aproximadament) no vam poder ser diagnosticats quan teníem 3 anys. O sigui, tots els aspergers que tenim més de 29 anys, era impossible que fóssim diagnosticats de petits.

Els psicòlegs estan d’acord en la importància d’un diagnòstic precoç, per poder treballar les mancances i dificultats quan el cervell encara té certa plasticitat. Els aspergers adults no vam tenir aquesta oportunitat.