Mindfulness – Sortir de l’armari

Sovint la gent em pregunta per què explico que sóc asperger. I l’habitual és que no ho entenguin, i/o que no comparteixin el fet que ho digui obertament.

Doncs a la tercera sessió de mindfulness m’ha passat quelcom que il·lustra perquè ho faig, perquè (quasi) sempre ho explico de forma oberta i proactiva.

M’haig de remuntar a la primera sessió, fa tres setmanes, quan després d’una primera introducció la professora va fer una pregunta a tots els alumnes: “Qui ets?”.

Però cap alumne va respondre a la pregunta de “qui ets”, en comptes d’això explicaven a què es dedicaven o perquè estaven allí.

En canvi jo (com a bon asperger) vaig respondre a la pregunta de forma literal: Continua llegint «Mindfulness – Sortir de l’armari»

Teràpia

Demà començo teràpia.

Abans del diagnòstic havia anat a diferents psicòlegs (diverses vegades). Però cap va acabar de funcionar del tot. No sé si perquè no hi va haver connexió, perquè intentar arreglar les coses des del punt de vista neurotípic en una ment asperger no funcionava o per altres motius. La qüestió és que no vaig acabar de trobar l’ajuda que necessitava. Continua llegint «Teràpia»