Ressenya: Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)

Ahir vaig assistir a una de les preestrenes del documental “Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)”, i us porto la meva primera impressió:

El documental és un magnífic punt de partida per començar a explicar a la societat el que és l’autisme.

Però l’espectre autista és tan ampli, que segurament faran falta més documentals perquè la societat acabi d’entendre que és realment l’asperger, i que els aspergers també som autistes.

Us animo a tots a què el veieu, ni que tingueu en compte que el documental explica la vida de dos autistes: en Marc de 10 anys i la Mariona de 23. I que malgrat que els dos són autistes, són TEA, comparteixen un diagnòstic i un documental, tenen una petita (o gran) diferència:

Continua llegint «Ressenya: Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)»

Enigmes

Em molen els enigmes (o problemes matemàtics, trencaclosques, misteris, etc.). Sempre m’han agradat. Com ja he comentat algun cop, tinc pocs records d’infantesa, però recordo els enigmes que el professor de matemàtiques ens ficava a classe. Fins i tot recordo de com els vaig resoldre. Per què sempre els aconseguia resoldre, tenia (i tinc) una facilitat innata per fer-ho, de donar la volta a les coses. Com diuen en anglès: “thinking oustide the box”.

Dels enigmes el que més m’agrada és el procés de resolució: em manté la ment ocupada. Durant aquesta estona puc deixar el cervell lliure, que doni totes les voltes que faci falta. Sense por de “sobre pensar” (cosa que em passa en altres aspectes de la vida).

Un exemple va ser el dissabte al vespre, que tot sopant amb la família, vaig trobar-me amb un enigma. Em va cridar l’atenció però no li vaig (poder) fer massa cas, així que el vaig deixar per resoldre més tard. Continua llegint «Enigmes»