Resum 1a Trobada Sóc Asperger

Aquest dissabte vam fer la 1a trobada Sóc Asperger, i avui us porto un petit resum.

Per cert, només una persona va ser puntual (o sigui, va arribar exactament a l’hora que havíem quedat). La resta vàrem arriar uns minuts tard, i tots vam ficar les típiques excuses aspergers. Moment que vam arribar a la conclusió, que tots vam patir del mateix: la mala gestió del temps típica dels aspergers.

Érem un total de 7 persones: 2 nois, i 5 noies, amb edats que anaven dels 38 als 50 anys, evidentment tots aspergers. I com era previsible, l’asperger, va ser el tema central de conversa.

Un cop asseguts, ens vam (tornar a) presentar, o sigui vam compartir quan i com havíem descobert que érem aspergers i com havia estat el difícil procés de diagnòstic. I és curiós perquè la majoria d’històries eren molt similars i seguien un patró:

  • Antecedents de depressió (o com a mínim algun cop havíem anat o ens havien portat al psicòleg).
  • Sentiment de no pertinença, de solitud, sentir-se rebutjat o sentir-se un àlien.
  • De casualitat descobrim el que és l’asperger.
    • Profunditzem, investiguem i tot el que llegim ens encaixa: per fi sabem el que ens passa!
  • Busquem ajuda de psicòlegs, que ens neguen que siguem aspergers amb les mateixes excuses:
    • Mirem als ulls.
    • Tenim feina.
    • Tenim o hem tingut parella.
    • No tenim un to de veu monòton.
    • No ens assemblem als nens aspergers que coneixen.
    • Etc.
  • Els mateixos psicòlegs ens diagnostiquen d’altres coses molt alegrament:
    • Trastorn Bipolar.
    • Trastorn límit de la personalitat.
    • Depressió.
    • Etc.
  • Aconseguim el diagnòstic “oficial” després de molt buscar.
  • Trobem persones com nosaltres, i ens sentim alleujats, entesos, compresos, no jutjats, etc.

També vam estar compartint moltes experiències, vivències, curiositats, i un altre cop va resultar que a tots ens passaven les mateixes coses.

Perquè després es digui que tots els aspergers som diferents. És clar que som diferents, som persones (i totes les persones són diferents). Però la realitat és que som molt iguals i tenim moltíssimes coses en comú.

I ara què?

Ho tornarem a repetir! No sé quan ni com, però repetirem!

També m’estic plantejant fer altres tipus de trobades:

  • Trobades mixtes: amb aspergers i neurotípics, perquè ens pugueu conèixer millor. I és que alguns de vosaltres heu mostrat interès a venir a la trobada.
  • Trobades amb adolescents asperger, perquè vegin que som “normals”. El dia de la trobada vam tenir la visita d’un noi adolescent: que va començar molt tímid i sense ganes d’estar allí, però que va acabar donant la seva opinió i punt de vista en diversos temes. 

Aquests altres formats de trobada, poden ser molt interessants tant per nosaltres com pels neurotípics.

Que en penses? T’apuntaries a alguna d’elles?

6 respostes a «Resum 1a Trobada Sóc Asperger»

  1. Em sembla fantàstica la iniciativa, sóc mare de tea de 10 anys, perduda i amb ganes de poder ajudar com sigui!!. Encara necessito entendre la.diferència entre tea i asperger.
    Felicitats i enhorabona!!

  2. Molt bona iniciativa!! A la meva filla de 17 anys li agradaria tenir una colla de gent sperger….entre neurotípics de moment no s’acaben d’ entendre. Endavant amb la idea!!!!!!!

  3. Que bé que us hàgiu trobat. Gràcies per valorar el poder fer una trobada Aspergers/ neurotipics. A mí m’agradaria tenir més coneixement sobre l’Asperger. Li han diagnosticat fa poquet al meu fill i m’agradaria acompanyar-lo el millor posible.

    Moltes felicitats pel blog Carles.

Deixa un comentari