Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #49

Text de la imatge: Ens costa mantenir el contacte amb les amistats.

Els neurotípics tenen un seguit d’habilitats socials, que no saben que tenen i donen per fet que les té tothom, però que nosaltres (els aspergers) no tenim.

Una d’aquestes habilitats socials és la de mantenir les amistats o coneixences.

A més, poden influir altres factors, com ara:

  • No ens agrada parlar per telèfon.
  • Ens costa quedar amb altres persones perquè sí.
  • Tenim dificultats en les conversacions trivials o socials.

També et passa?

Publicat a

Respostes concretes a preguntes concretes #10 – Condició

Bon dia Carles Voldria preguntar-te el següent: si una persona ha viscut la seva infantesa sense cap dels trets aspis acaba vivint amb les dificultats socials d’un asperger: aïllament, interessos restringits, rigidesa de pensament… i se sent autista de vocació. Pot ser considerada asperger? Sé que estic parlant d’un trastorn del neurodesenvolupament, però la característica d’aquests és que canvien amb l’edat. Puc haver nascut neurodivergent i ara ser asperger?

La teoria diu que no, no es pot néixer no asperger i tornar-s’hi. L’asperger i l’autisme és una condició de naixement.

Els símptomes NO et fan asperger. Ets asperger quan el teu cervell té una configuració (o la forma de treballar) asperger. I com que encara no han trobat la forma de veure-ho, fan els diagnòstics basats amb els símptomes. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #10 – Condició»

Publicat a

Mites sobre l’asperger #11

Mite: “Els aspergers no són sociables“.

Realitat: A tots ens manquen les habilitats socials. Però malgrat això, la majoria d’aspergers som molt sociables i tenim ganes de socialitzar, però no sabem com fer-ho!

Així que trobarem molts aspergers (la majoria) que sí que volem i necessitem socialitzar. Com deia, malgrat les dificultats en les habilitats socials.

També trobarem aspergers que no es volen relacionar o que no volen interactuar amb altres persones. Podríem discutir si és perquè realment no volen, o pel contrari, perquè hi ha traumes, però això ja és un altre tema.

Així que en general, som sociables, però no sabem com fer-ho!

 

Publicat a

Diagnòstic III – Por al diagnòstic

Avui vull parlar de la por que hi ha al diagnòstic d’asperger (TEA, autisme, etc.), però no per part de nosaltres mateixos o dels familiars, sinó per part dels professionals: la por que hi ha a diagnosticar asperger per part dels psicòlegs i psiquiatres.

En algunes disciplines mèdiques, a vegades s’abusa de diagnosticar de pressa i sense proves. Si vas al metge de capçalera amb símptomes de refredat, et diagnosticaran un refredat, sense més proves. Si al cap d’una setmana tenien raó, tots contents. Però si empitjores, faran alguna prova i “modificaran” el diagnòstic (segurament a alguna cosa més greu).

Inclús si vas al metge de capçalera amb símptomes d’una depressió, aquest t’ho diagnosticarà ràpidament i et donarà medicació.

Es podria dir que molts cops es diagnostica a la lleugera.

Però amb l’asperger/TEA, passa tot el contrari! Per aconseguir el diagnòstic tot són problemes, pegues, dificultats, excuses, lentitud,  etc. Molts cops fins i tot costa que ho tinguin en compte. Continua llegint «Diagnòstic III – Por al diagnòstic»

Publicat a

Rutines II – Disfunció executiva

Fa uns dies vaig començar a parlar de les rutines: de com no era conscient de totes les rutines que tenia abans del diagnòstic d’asperger.

Avui parlaré de les rutines i de la relació que tenen amb la disfunció executiva. Pot semblar que no tenen res a veure, però estan molt lligades: les rutines ajuden a minimitzar els efectes negatius de la disfunció executiva.

I no trobo millor forma d’explicar-ho que amb diversos exemples: Continua llegint «Rutines II – Disfunció executiva»

Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #48

Text de la imatge: A vegades podem semblar infantils.

O immadurs, o tenim interessos/gustos no apropiats per la nostra edat.

I això ens passa al llarg de les nostres vides:

  • Quan som petits, tenim reaccions infantiloides.
  • Quan som adolescents, madurem més tard.
  • Quan som adults, semblem infantils.

També et passa?

Publicat a

Rutines

El primer cop que li vaig dir a la meva (ex) psicòloga que sabia sospitava que era asperger, ella em va preguntar si tenia rutines. La meva resposta va ser: “no, no tinc rutines”. I vaig afegir: “Potser alguna a la dutxa, però res greu”. I em vaig  quedar tan ample!

Tot seguit ella em va dir que no era asperger perquè no tenia rutines (i perquè havia tingut parella, i perquè tenia feina, i perquè mirava als ulls, i perquè no tenia to de veu monòton i …).

I que equivocats que estàvem tots dos! Continua llegint «Rutines»

Publicat a

Diagnòstic II – En femení

En entrades anteriors ja he parlat del diagnòstic i de l’asperger en les dones.

Avui em vull centrar en el diagnòstic en les dones. El motiu és que fa poc dues noies que conec han passat pel procés de diagnòstic, i a les dues els han dit “que no encaixen amb els paràmetres del TEA“. Però el problema és que les dues són Asperger (TEA)! Per tant, alguna cosa ha fallat en el procés diagnòstic perquè no ho hagin vist.

Per començar, el diagnòstic d’asperger (TEA) en adults no és fàcil.

Alguns dels motius són: Continua llegint «Diagnòstic II – En femení»

Publicat a

Lleu – 10 motius per no fer servir l’etiqueta lleu

Quan vaig començar l’aventura de l’asperger, jo era el primer a fer servir les etiquetes “lleu” o “alt funcionament”. A la vegada vaig començar a llegir crítiques a aquestes etiquetes de funcionalitat, crítiques que no entenia.

Amb el temps, vaig començar a entendre el perquè no agraden aquestes etiquetes a la comunitat asperger/autista, fins a l’actualitzat, que sóc activista per a la NO utilització de les etiquetes de funcionalitat en l’asperger/autisme.

Així que avui us porto 10 motius per no fer servir l’etiqueta “lleu” associada amb l’autisme, asperger i TEA. Continua llegint «Lleu – 10 motius per no fer servir l’etiqueta lleu»