Universitat i TEA

Qui ho havia de dir, que amb 41 anys tornaria a la Universitat! De fet, m’he matriculat i estic fent el Màster de formació de professorat de secundària a la UAB (i encara m’estic situant, he d’acabar d’agar el ritme).

I per què ho explico això? Doncs resulta que quan ens van fer la presentació del màster, ens van explicar que la Universitat té un servei d’atenció a la discapacitat, i que en cas que un alumne tingués discapacitat, o per ser més correctes, necessitats educatives específiques, podia demanar ajuda i/o suport. No cal dir, que el TEA, el TDAH, i la dislèxia, s’inclouen en aquest servei.

Aquí em vaig plantejar, jo ho necessito? I aquí he raonat el següent: Continua llegint «Universitat i TEA»

Xerrada a Aspercamp (Tarragona)

Us convido a tots, a la xerrada que faré a Tarragona en la inauguració de la nova seu de l’associació Aspercamp.

Quan: dissabte 26 d’octubre, a les 17:30.

On: Tarragona (Carrer Governador González 7, entresòl 1a).

Què: Xerrada on parlaré de l’asperger i del blog.

Perquè: Quan vaig començar aquesta aventura de l’asperger i la del blog,  vaig pensar que algun dia seria interessant fer alguna xerrada sobre el tema. A més tot aquest temps he estat en contacte amb l’associació Aspercamp de Tarragona.  Així que per mi és un honor estrenar-me en el tema de les xerrades a Aspercamp i a Tarragona, la meva ciutat.

 

Ressenya: Desxifrant l’Enigma (The Imitation Game)

IMDBWiki

Abans de res, no entraré a discutir de si l’Alan Turing era asperger o no, ja que hi ha opinions per tots els gustos. Ni que he llegit coses una mica absurdes, per exemple vaig llegir una web que deia que segurament no ho era perquè tenia amics i es portava bé amb els col·legues de feina

Tornant a la pel·lícula, ens explica la vida de l’Alan Turing, i la qüestió és que l’han pintat Asperger, molt Asperger. De fet té tots els estereotips del manual: Continua llegint «Ressenya: Desxifrant l’Enigma (The Imitation Game)»

Resum 4a Trobada Sóc Asperger – Barcelona

Com ja és costum, us porto el resum de l’última trobada, i ja són 4 trobades! Aquest cop vam ser 14 aspi-assistents. Ens vam trobar a les 11, i alguns vam acabar a les 21!

Dels 14, una gran part ja ens coneixíem d’altres trobades, així que per primer cop les presentacions van ser curtes. També va fer que encara estiguéssim més a gust que en anteriors trobades, o que es comencessin a obrir els més tímids. Continua llegint «Resum 4a Trobada Sóc Asperger – Barcelona»

Curiositats sobre l’asperger #49

Text de la imatge: Ens costa mantenir el contacte amb les amistats.

Els neurotípics tenen un seguit d’habilitats socials, que no saben que tenen i donen per fet que les té tothom, però que nosaltres (els aspergers) no tenim.

Una d’aquestes habilitats socials és la de mantenir les amistats o coneixences.

A més, poden influir altres factors, com ara:

  • No ens agrada parlar per telèfon.
  • Ens costa quedar amb altres persones perquè sí.
  • Tenim dificultats en les conversacions trivials o socials.

També et passa?

Respostes concretes a preguntes concretes #10 – Condició

Bon dia Carles Voldria preguntar-te el següent: si una persona ha viscut la seva infantesa sense cap dels trets aspis acaba vivint amb les dificultats socials d’un asperger: aïllament, interessos restringits, rigidesa de pensament… i se sent autista de vocació. Pot ser considerada asperger? Sé que estic parlant d’un trastorn del neurodesenvolupament, però la característica d’aquests és que canvien amb l’edat. Puc haver nascut neurodivergent i ara ser asperger?

La teoria diu que no, no es pot néixer no asperger i tornar-s’hi. L’asperger i l’autisme és una condició de naixement.

Els símptomes NO et fan asperger. Ets asperger quan el teu cervell té una configuració (o la forma de treballar) asperger. I com que encara no han trobat la forma de veure-ho, fan els diagnòstics basats amb els símptomes. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #10 – Condició»

Mites sobre l’asperger #11

Mite:Els aspergers no són sociables“.

Realitat: A tots ens manquen les habilitats socials. Però malgrat això, la majoria d’aspergers som molt sociables i tenim ganes de socialitzar, però no sabem com fer-ho!

Així que trobarem molts aspergers (la majoria) que sí que volem i necessitem socialitzar. Com deia, malgrat les dificultats en les habilitats socials.

També trobarem aspergers que no es volen relacionar o que no volen interactuar amb altres persones. Podríem discutir si és perquè realment no volen, o pel contrari, perquè hi ha traumes, però això ja és un altre tema.

Així que en general, som sociables, però no sabem com fer-ho!

 

Diagnòstic III – Por al diagnòstic

Avui vull parlar de la por que hi ha al diagnòstic d’asperger (TEA, autisme, etc.), però no per part de nosaltres mateixos o dels familiars, sinó per part dels professionals: la por que hi ha a diagnosticar asperger per part dels psicòlegs i psiquiatres.

En algunes disciplines mèdiques, a vegades s’abusa de diagnosticar de pressa i sense proves. Si vas al metge de capçalera amb símptomes de refredat, et diagnosticaran un refredat, sense més proves. Si al cap d’una setmana tenien raó, tots contents. Però si empitjores, faran alguna prova i “modificaran” el diagnòstic (segurament a alguna cosa més greu).

Inclús si vas al metge de capçalera amb símptomes d’una depressió, aquest t’ho diagnosticarà ràpidament i et donarà medicació.

Es podria dir que molts cops es diagnostica a la lleugera.

Però amb l’asperger/TEA, passa tot el contrari! Per aconseguir el diagnòstic tot són problemes, pegues, dificultats, excuses, lentitud,  etc. Molts cops fins i tot costa que ho tinguin en compte. Continua llegint «Diagnòstic III – Por al diagnòstic»