Diagnòstic de TDAh

En la meva curta/llarga vida mai m’havia passat pel cap que podia tenir TDAh, i mai m’hi havia sentit identificat.

Fins que vaig descobrir que sóc asperger, i vaig començar a llegir sobre el TDAh, la comorbiditat dels dos trastorns, i del que era al trastorn amb dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat. I com més llegia més clar ho tenia.

Al cap de poc vaig arribar a la conclusió (autodiagnòstic) que a part d’asperger era TDAh (i moltes altres coses que no venen al cas). Continua llegint «Diagnòstic de TDAh»

Discapacitat IV – Preguntes freqüents per a aspergers

En entrades anteriors, he parlat del que és la discapacitat, de la diferència que hi ha amb incapacitat, i de com funciona a Catalunya.

Així que aprofito avui que és el dia internacional de les persones amb discapacitat, per fer una entrada amb les preguntes (i respostes) més freqüentes sobre la discapacitat i l’asperger: Continua llegint «Discapacitat IV – Preguntes freqüents per a aspergers»

Universitat i TEA II – Adaptacions

En l’entrada anterior sobre “universitat i TEA”, vaig introduir el tema sobre els serveis d’atenció a la discapacitat (PIUNE) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doncs ja he tingut la cita i ja tinc l’informe de les adaptacions! Així que avui us en faig un (llarg) resum.

La cita va anar millor del que m’esperava, no vaig tenir que “explicar” el que és el TEA ni justificar-me de res, a diferència de la majoria de vegades que parlo del TEmA. 

Després de les presentacions i ensenyar els diagnòstics corresponents, em va explicar com funcionaven: tenen un llistat prefabricat (un Excel) on hi ha cada un dels “diagnòstics” més comuns (o els que ells contemplen), amb dos textos: Continua llegint «Universitat i TEA II – Adaptacions»

Universitat i TEA

Qui ho havia de dir, que amb 41 anys tornaria a la Universitat! De fet, m’he matriculat i estic fent el Màster de formació de professorat de secundària a la UAB (i encara m’estic situant, he d’acabar d’agar el ritme).

I per què ho explico això? Doncs resulta que quan ens van fer la presentació del màster, ens van explicar que la Universitat té un servei d’atenció a la discapacitat, i que en cas que un alumne tingués discapacitat, o per ser més correctes, necessitats educatives específiques, podia demanar ajuda i/o suport. No cal dir, que el TEA, el TDAH, i la dislèxia, s’inclouen en aquest servei.

Aquí em vaig plantejar, jo ho necessito? I aquí he raonat el següent: Continua llegint «Universitat i TEA»

Diagnòstic III – Por al diagnòstic

Avui vull parlar de la por que hi ha al diagnòstic d’asperger (TEA, autisme, etc.), però no per part de nosaltres mateixos o dels familiars, sinó per part dels professionals: la por que hi ha a diagnosticar asperger per part dels psicòlegs i psiquiatres.

En algunes disciplines mèdiques, a vegades s’abusa de diagnosticar de pressa i sense proves. Si vas al metge de capçalera amb símptomes de refredat, et diagnosticaran un refredat, sense més proves. Si al cap d’una setmana tenien raó, tots contents. Però si empitjores, faran alguna prova i “modificaran” el diagnòstic (segurament a alguna cosa més greu).

Inclús si vas al metge de capçalera amb símptomes d’una depressió, aquest t’ho diagnosticarà ràpidament i et donarà medicació.

Es podria dir que molts cops es diagnostica a la lleugera.

Però amb l’asperger/TEA, passa tot el contrari! Per aconseguir el diagnòstic tot són problemes, pegues, dificultats, excuses, lentitud,  etc. Molts cops fins i tot costa que ho tinguin en compte. Continua llegint «Diagnòstic III – Por al diagnòstic»

Dentista, així sí!

Feia temps que tenia pendent anar al dentista (revisió + neteja, res greu), però per culpa de la disfunció executiva ho he anat deixant i deixat. Avui finalment s’han alineat els astres, o millor dit: una persona em va demanar l’hora per mi i m’hi ha portat.

Era la primera visita a aquesta clínica, així que, només entrar, la dentista m’ha començat a demanar informació. El típic: al·lèrgies, malalties, medicació, etc.

I encara no sé molt bé com ni perquè, en acabar li he dit: “Ah, i també sóc asperger”. Ella s’ha sorprès, així que he afegit: “Asperger, tinc un trastorn de l’espectre autista”.

La dentista m’ha dit: “Sé el que és, el meu fill té TDAH i he llegit sobre el tema”.

Així, que hem estat parlant una estona sobre el TDAH, l’asperger i de la relació entre ells.

Però el que volia explicar, és com ha anat la visita: Continua llegint «Dentista, així sí!»

Preguntes sobre TDAH i TEA

Tinc aquestes consultes que m’han fet a través de la secció “pregunta el que vulguis” sobre el TDAH i TEA.

Gràcies per les respostes anteriors tan ben explicades! Veig que l’origen, alguns trets i la reeducació del TEA, el TDAH i la dislèxia són idèntics. Creus que la neurodiversitat serà l’únic diagnòstic per a tots aquests trastorns en un futur no massa llunyà? Continua llegint «Preguntes sobre TDAH i TEA»

Trastorn del processament auditiu

Si al llarg del dia repeteixes diverses vegades la paraula “què?”, és probable que tinguis un trastorn del processament auditiu.

Les persones amb TEA som propenses a tenir problemes amb el processament auditiu. La nostra oïda funciona perfectament, no hi ha problemes d’audició. Però a l’hora de processar la informació el cervell ho fa de forma diferent.

Aquests són els símptomes principals del trastorn del processament auditiu: Continua llegint «Trastorn del processament auditiu»

Dislèxia I

Fins fa poc, pensava que la dislèxia era “intercanviar” lletres en paraules.

Però a mesura que investigava sobre l’asperger, anava sortint de forma recurrent la dislèxia unida a l’asperger/autisme. Per dintre pensava: “nahh, això no em passa a mi”.

Va anar passant el temps, i la dislèxia continuava apareixent per tot arreu. Fins que vaig dir-me: pot ser que miri a veure què és la dislèxia.

I vaig descobrir el que realment és i quin son els seus símptomes: Continua llegint «Dislèxia I»

Comorbiditats amb la síndrome d’asperger

La síndrome d’asperger no sol venir sola, normalment va lligada a altres malalties, trastorns, condicions, etc. Aquestes comorbiditats poden variar entre persones, ja ho diuen: si coneixes una persona amb asperger, només coneixes una persona amb asperger.

Continua llegint «Comorbiditats amb la síndrome d’asperger»