Diagnòstic de TDAh

En la meva curta/llarga vida mai m’havia passat pel cap que podia tenir TDAh, i mai m’hi havia sentit identificat.

Fins que vaig descobrir que sóc asperger, i vaig començar a llegir sobre el TDAh, la comorbiditat dels dos trastorns, i del que era al trastorn amb dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat. I com més llegia més clar ho tenia.

Al cap de poc vaig arribar a la conclusió (autodiagnòstic) que a part d’asperger era TDAh (i moltes altres coses que no venen al cas).

I em va sorgir el dubte: cal/necessito el diagnòstic? La resposta és si, a les dues. Em vaig adonar que tenia la necessitat del diagnòstic o confirmació oficial, però a diferència del TEA no tenia gens de pressa/urgència, així que m’ho he pres amb calma. I igual que el diagnòstic d’asperger no ha estat fàcil:

  • “Tu no tens TDAh, tens tres carreres”
  • “No hi fiques prou ganes/voluntat”
  • “Per què vols etiquetar-te?”
  • “De què et servirà saber-ho?”
  • “Segurament si, però val la pena fer el diagnòstic?”

Igual que amb el TEA, hi ha molt pocs especialistes de TDAh a la seguretat social, i encara menys en adults.

Tampoc ajuda la comorbiditat TEA-TDAh (o TEADA pels amics), Els estudis diu que un 75% de TEA tenen TDA(H). Aixi que on acaba l’asperger i on comença el TDAh? i al revés?  Molts símptomes se superposen, altres s’anul·len, i altres es fusionen (al més estil Bola de Drac Zeta) creant un super-símptoma: la dis-funció executiva. Però ja en parlaré un altre dia del paquet sencer.

Després de molt buscar i comparar, he  trobat l’especialista que ha sabut veure la necessitat del diagnòstic de Trastorn de Dèficit d’Atenció sense hiperactivitat, i ja puc afirmar que sóc asperger i que sóc TDAh.

El diagnòstic, igual que el de TEA, m’ha servit per entendre moltes coses del meu passat, per desprendre’m d’alguna motxilla i sobretot per buscar ajuda especialitzada.

El primer dubte que em sorgeix, prendre o no prendre medicació? De moment guanya el si, ja que actualment les dis-funcions executives m’estan matant.

 

 

3 respostes a «Diagnòstic de TDAh»

  1. Estic aprenent tant amb el teu blog! El meu fill gran te trets TEA, pendent de diagnòstic. I ara comencem amb el petit, sembla TDAH tot i que també ens han dit que té alguns trets TEA. Gràcies per tant!

  2. Hola, ja he escrit altres vegades, sóc mare d’un noi Asperger.
    Recentment també li han adjudicat TDAH, suposo per aquesta comorbiditat que expliques, té sentit, doncs, el diagnòstic va ser: et costa concentrar-te? Sí, tens TDAH!
    La veritat és que li costa concentrar-se, els estudis d’enginyeria a la universitat són difícils i més amb la situació de classes en línia a causa de la pandèmia.
    La conseqüència del nou diagnòstic va ser medicació. La nostra experiència, un desastre amb aquestes pastilles! Són pastilles molt fortes i amb efectes secundaris forts. Ha canviat dues vegades la recepta i el mateix, gairebé no podia sortir de casa pels dolors i diarrees. Total, ho ha deixat.
    No tinc ni idea de com pot afectar aquesta desconcentració en la vida, ara per ara, el meu fill ha de treure uns estudis i no sé pas com ens ho farem. Ell va decidir deixar les pastilles.
    Molta sort Carles!

Leave a Reply