Curiositats sobre l’asperger #38

Text de la imatge: No ens agrada que ens facin fotografies.

Tampoc ens agrada massa fer-nos fotografies, ni que això pot variar segons la persona.

També ens podem trobar casos que és tot el contrari, per exemple amb un abús o amb una sobreexposició fotogràfica (i no per precisament per un excés de llum).

I quan ens fan fotos, sempre fiquem la mateixa cara (per dir-ho d’alguna manera).

I tu, t’agrada que et facin fotos?

 

Curiositats sobre l’asperger #37

Text de la imatge: Som literals, i tenim un llenguatge literal.

Aquesta és una de les característiques més conegudes dels aspergers.

La literalitat afecta en diferents àmbits:

  • Literals a l’hora de parlar, comunicar-se i expressar-se.
  • Literals en interpretar el que ens diuen.
  • Literalitat en entendre les frases fetes.
  • Liberals a l’hora de llegir.
  • Dificultats a l’hora d’entendre frases fetes, acudits, sarcasme  o la ironia.
  • Etc.

Per si sol no és un problema greu, però a vegades porta a confusions i malentesos.

 

Curiositats sobre l’asperger #35

Text de la imatge: Som molt perfeccionistes.

Es diu que: massa d’una cosa bona no és bo.

En el cas que ens toca: el perfeccionisme és positiu. Permet fer les coses ben fetes, millorar, aprendre, etc.

Però amb excés pot ser bloquejant. Per exemple pot portar a no iniciar tasques per què és difícil fer-les perfectes, o pot eternitzar una tasca simple per voler-la fer perfecta. Continua llegint «Curiositats sobre l’asperger #35»

Respostes concretes a preguntes concretes #6 – El per que del blog

En Joel em pregunta a través del blog:

Hola jo també fa 5 anys que estic diagnosticat de TEA Asperger i aquí va la meva pregunta ¿Que et va motivar a fer aquest blog informatiu? És o era en el principi per fer-nos visibles en un món que a lo que el nom es dóna com síndrome invisible o sincerament era per transmetre les teves vivències, gràcies P. D- Mirant el teu blog em motiva a què jo també m’uneixi a la batalla per la inclusió i visibilitat de ser no invisibles sinó vistos sense tenir la imatge dita de ‘estranys’ de ‘raros’ o ‘excèntrics’ que vénen a ser iguals però de diferent afectació de qui ho diu en els seus tons

Bona pregunta! Em sembla que ho vaig explicar a l’inici del blog, però aprofito per explicar-ho amb més detall.

Quan vaig decidir fer el blog, coneixia poc sobre la visibilització o sobre el TEActivisme (TEA activisme). Així que aquests no van ser factors importants.

Vaig començar el blog principalment per aquests dos motius: Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #6 – El per que del blog»

Curiositats sobre l’asperger #34

Text de la imatge: Ens costa (o no sabem) dir que no.

No sé el motiu, però és una constant que he vist a molts aspis. No sabem dir que no, sobretot en situacions socials.

Potser influeix la falta d’habilitats socials, la falta d’autoestima, o no voler perdre una oportunitat.

Per què creus que ens passa?

Curiositats sobre l’asperger #33

Text de la imatge: Ens agraden els aliments cruixents!

Patates, cacauets, quicos, patates, “palitos”, patates, etc.

El motiu que ens agrada és que fem servir el soroll del menjar cruixent com stimming (comportament autoestimulatori) de l’oïda.

Curiositats sobre l’asperger #30

Text de la imatge: Els aspergers tenim disfluència o petit tartamudeig al parlar.

No se sap exactament el motiu, però algunes possibles causes poden ser:

  • La disfunció executiva, que fa que el cervell no planifiqui i ordeni correctament les paraules per dir-les.
  • L’ansietat social, que provoca que estiguem més nerviosos al parlar amb altres persones.
  • La falta de filtres i/o discriminació dels sentits, que fa que ho sentim tot mentre estem parlant i ens costi més concentrar-nos amb el que estem dient.

De fet, jo sempre havia pensat que “el cervell m’anava més de pressa que la boca”.

PD: disfluència existeix o m’ho he inventat?

Curiositats sobre l’asperger #29

Text de la imatge: Som molt possessius amb les nostres coses.

En general no ens sol agradar que ens agafin, toquin, moguin, canviïn de lloc les nostres coses.

A vegades des de fora, des del punt de vista neurotípic, això es confon amb egoisme, però no té res a veure.