Curiositats sobre l’asperger #30

Text de la imatge: Els aspergers tenim disfluència o petit tartamudeig al parlar.

No se sap exactament el motiu, però algunes possibles causes poden ser:

  • La disfunció executiva, que fa que el cervell no planifiqui i ordeni correctament les paraules per dir-les.
  • L’ansietat social, que provoca que estiguem més nerviosos al parlar amb altres persones.
  • La falta de filtres i/o discriminació dels sentits, que fa que ho sentim tot mentre estem parlant i ens costi més concentrar-nos amb el que estem dient.

De fet, jo sempre havia pensat que “el cervell m’anava més de pressa que la boca”.

PD: disfluència existeix o m’ho he inventat?

Curiositats sobre l’asperger #29

Text de la imatge: Som molt possessius amb les nostres coses.

En general no ens sol agradar que ens agafin, toquin, moguin, canviïn de lloc les nostres coses.

A vegades des de fora, des del punt de vista neurotípic, això es confon amb egoisme, però no té res a veure.

 

Curiositats sobre l’asperger #27

Text de la imatge: Constantment ens diuen que parlem massa alt, massa baix o que cridem.

La meva resposta sempre és la mateixa: no estic cridant! I és que no ho fem volent, no som conscients que estem cridant o parlant alt.

Això és degut a dos motius:

  • Ens costa regular el nostre to de veu.
  • Ens costa saber si el nostre to de veu és apropiat per la situació que estem.

 

Curiositats sobre l’asperger #25

Text de la imatge: A primera vista podem semblar persones grolleres, bordes, antipàtiques o cruels.

I molts adjectius que m’he deixat: mala persona, fred, pedant, manipulador, asocial, psicòpata, fantasma, etc.

Però en el fons som adorables, només s’ha de fer l’esforç de coneixe’ns.

 

Curiositats sobre l’asperger #21

Text de la imatge: Seiem en postures estranyes o poc convencionals.

Això és degut a la baixa tonificació muscular, que fa que ens costi més esforç i més energia seure i mantenir les postures neurotípiques.

A mi em passa sempre quan em sento en una cadira o sofà. Començo assegut normal, recte, i acabo del revés (sobretot als sofàs).

També em passa a l’estar assegut en una taula (menjar, treballar), sempre acabo amb els colzes damunt la taula per a aguantar-me.