Entrevista – Connecti.cat (La Xarxa)

El divendres passat dia 18 de febrer va ser el dia internacional de la Síndrome d’Asperger. I com sempre es van fer molts actes durant tot el dia. 

Personalment, em van fer una entrevista al programa Connecti.cat de La Xarxa, on em van preguntar sobre l’asperger i vam tirar a terra alguns dels mites que hi ha referent a l’Autisme!

El podeu veure aquí: Continua llegint «Entrevista – Connecti.cat (La Xarxa)»

Ressenya: El amor en el espectro autista

Títol: El amor en el espectro autista.
Títol Versió Original
: Love on the Spectrum.
Tipus: Sèrie-documental-reality (una temporada).
Durada: 5 capítols de 40 minuts cada un.
Idioma: Anglès amb subtítols (anglès, castellà, etc.).
On es pot veure: Netflix.

La sorpresa de l’any pel que fa a sèries de temàtica Asperger.

La sèrie se centra en la vida amorosa de diverses persones dintre de l’espectre autista. Durant els 5 capítols d’aquesta sèrie veurem el que pensen els protagonistes de l’amor i les relacions amoroses, i com s’ho fan per trobar parella.

Continua llegint «Ressenya: El amor en el espectro autista»

Màscara Autista

Que és la màscara autista? És una pregunta molt habitual i que a mi personalment m’han fet moltes vegades.

De fet, és un tema que ja vaig tractar fa 2 anys responent una pregunta que em van fer aquí al blog. Però veient l’interès que genera he decidit ampliar el tema:

  • A què ens referim quan parlem de la màscara autista?
  • És bo o dolent?
  • Quines conseqüències té?
  • Qui la porta?
  • A qui afecta?

Continua llegint «Màscara Autista»

Diagnòstic II – En femení

En entrades anteriors ja he parlat del diagnòstic i de l’asperger en les dones.

Avui em vull centrar en el diagnòstic en les dones. El motiu és que fa poc dues noies que conec han passat pel procés de diagnòstic, i a les dues els han dit “que no encaixen amb els paràmetres del TEA“. Però el problema és que les dues són Asperger (TEA)! Per tant, alguna cosa ha fallat en el procés diagnòstic perquè no ho hagin vist.

Per començar, el diagnòstic d’asperger (TEA) en adults no és fàcil.

Alguns dels motius són: Continua llegint «Diagnòstic II – En femení»

Ressenya: Please, stand by (Llarga vida i prosperitat)


Ens trobem davant d’una “road movie (pel·lícula de carretera), amb la peculiaritat que la protagonista és autista. Continua llegint «Ressenya: Please, stand by (Llarga vida i prosperitat)»

Respostes concretes a preguntes concretes #8 – Estic perduda

La Berta pregunta a través del blog:

Hola Carles! No se per on començar. Tinc 39 anys i tota la vida he tingut problemes per a relacionar-me amb la gent, mantenir una relació, o inclús una feina. Casi no tinc amics i quan en tinc duren poc. Em sento sola i de vegades m’agrada, però fa anys que no se qui sóc i visc per agradar als altres. Si no és estrictament necessari puc estar inclús una setmana sense sortir de casa i cada vegada m’agrada menys la gent. Estic perduda. Sóc mare d’una petita de casi 4 anys i de vegades sento que no seré bona mare per a ella. No se que em passa, em sento incompresa i com si no encaixés enlloc. Què puc fer? Gràcies per llegir-me

Hola Berta!

T’entenc, m’he sentit igual (moltes vegades) al llarg de la meva vida, i sé que no és fàcil. De fet, és com ens sentim molts aspergers adults abans de ser diagnosticats. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #8 – Estic perduda»

Respostes concretes a preguntes concretes #7 – Dubtes sobres l’asperger

La Sonia ha fet aquest comentari/pregunta a l’entrada  sobre el Dia internacional de la Síndrome d’Asperger:

Hola!! He trobat aquest blog de casualitat i m’agrada molt! Però la veritat és que tinc dubtes…
En principi, no sóc autista ni asper, però un parell de persones m’ho han plantejat: la meva exparella i la meva germana. Jo llegeixo coses i sí, en algunes m’identifico molt, especialment a les curiositats, he rigut molt quan he llegit la de “però això no li passa a tothom?” perquè és el que estava pensant, que potser molts trets en passen per ser introvertits (com no mirar els ulls).

Les coses que em passen a mi i deia la meva ex parella que eren TEA:
-Hipersensiblitat al so, això és el pitjor, ho escolto TOT, tot em molesta, per dormir necessito taps i si no en tinc o els sons els traspassen, no puc dormir (literalment). De petita arribava a desitjar estar mig sorda per no sentir tantes coses.
-Hipersensibilitat al tacte, llindar del dolor molt baix. Tot i que em passa al revés d’un post que he vist, si tu no notes la gana, la set, el pipi… jo ho notot molt.
-Em posa nerviosissima que em toquin.
-Sóc molt patosa, moltíssim, ho tiro tot, ensopego, coordino malament
-M’ha fet gràcia lo de les postures estranyes, perquè també ho faig.
-Feia una lletra horrible (però molts altres nens també)
-També sóc molt especial per menjar, els gustos forts no els puc menjar, però això és per tiquismiquis.
-Segons la meva ex parella, quan ell posava un exemple per alguna cosa, jo em posava a discutir l’exemple en comptes d’englobar-lo dins del que discutíem, i havia llegit que això és un tret TEA.
-Una amiga que és dibuixant em va dir que no tenia sensibilitat artística, ja que em va ensenyar una vinyeta que havia fet d’una situació romàntica i li vaig explicar que no m’agradava ja que donava una idea tòxica de l’amor. Suposadament m’hi havia d’identificar. Té un munt de vinyetes sentimentals i no m’identifico amb cap. Tampoc me n’ha ensenyat més perquè mai comentava el que ella volia.
-Costums repetitius, però vaja, no em sembla tan estrany comprar sempre les mateixes marques i el mateix menjar al super.
-El tema dels patrons, per exemple em conec com van els semàfors de vianans de l’eixample, si surto de la feina i el semàfor està verd sé com em trobaré tota la resta de semàfors. Fins al punt que m’espero perquè hi hagi la convinació que a mi m’agrada.
-M’han d’avisar constantment que “si ve aquest no diguis x” perquè la cago moltes vegades dient coses que suposadament no he de dir quan hi ha una persona… això m’ha portat més d’un problema. Per exemple una vegada el jefe estava parlant amb una persona que és molt pesada i va dir “marxo, que tinc una entrevista en una hora”, jo vaig recordar-li que aquell dia no en tenia cap, però ell ja ho sabia, ho havia dit com excusa (té sentit,però no se’m va acudir). Coses així em passen sovint.
-Tema introversió, ho sóc molt, em costa parlar amb els altres, tinc fòbia a trucar per telèfon i enviar àudios de whatsapp, també a les vídeotrucades, etc. res de nou.
-No dic mai que estimo molt i coses així, no em surt, però és pel meu caràcter. La gent que ho diu molt i a tothom em sembla que no és sincera.
-Passar dos o tres dies fora de casa, amb amics, és un suplici. M’ho passo molt bé el primer dia, el segon em costa, i al tercer em costa parlar de l’esgotada que acabo.
-De petita tenia una caixa amb objectes curiosos que recollia pel carrer i amb els que sentia un vincle. La meva mare la va llençar perquè deia que recollia brossa -.-
-També era un suplici pels meus pares portar-me a llocs perquè acabava muntant un numeret quan m’agobiava. Això he llegit que ho fan molts nens TEA, però els meus pares em van dir que jo ho feia per cridar l’atenció.

Ara bé, coses amb les que NO semblen TEA:
-Tinc dos grups d’amics i estic còmoda amb ells, i els hi caic bé. Durant l’adolescència sí que no tenia amics, però d’adulta he trobat gent per Internet amb les meves aficions. Pel meu aniversari venen 15 persones i tots són bons amics.
-Sempre somric, sóc molt alegre i positiva. De primeres caic bé per això.
-La gent em veu de confiança.
-No sóc un geni, tinc una intel·ligència molt normal. Habilitat especial com a molt la bona memòria. La resta de coses doncs sóc com una persona que ha anat a la universitat, dins la mitjana.
-Hi ha coses noves que em fan il·lusió, no m’espanta especialment provar coses noves. Sí que sóc rutinària però si la rutina és avorrida ho passaria malament.
-Els meus amics diuen que tinc les meves coses, com tothom, però que no sóc tan estranya.

Per això no m’agrada posar-me etiquetes. Tinc moltes coincidències amb TEA, sí, però ho sóc? Potser només és la manera de dir que les persones TEA i les que no ho som compartim més del que creiem. Crec que coincideixo en coses petites, però moltes poden ser explicades per introversió o simplement tenir un caràcter concret (sóc poc sentimental i sincera, què hi farem). Tampoc són coses super fortes, puc fer vida normal, només curiositats que fa que la gent que em té més tracte acabi de vegades amb les mans al cap.

Perdó pel toxtaco!! jaja

Uou, m’encanta el teu toxtaco!!

De fet el podria haver escrit jo mateix, quan vaig començar amb el procés de diagnòstic, ja que tenia dubtes molt similars. És comú entre els aspergers no diagnosticats el fet de no reconèixer alguns dels símptomes, o de normalitzar-los.

Al principi també em deia (o em deien) les mateixes coses que dius tu:
“Però això no ens passa a tots”
“Això és per tiquismiquis”
“A molts altres nens també els passa”
Etc. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #7 – Dubtes sobres l’asperger»

Dona i asperger II

Avui parlaré de l’asperger en les dones, i em centraré en les diferències (i similituds) amb els aspergers homes.

Símptomes

Malgrat que moltes vegades es creu el contrari, les característiques (o símptomes) principals de l’asperger també les trobem en les dones asperger. La diferència és com es presenten aquestes característiques. En els nois solen ser evidents i es veuen fàcilment, en canvi en les noies costa més de veure. Continua llegint «Dona i asperger II»

Dona i asperger

Pel dia de la dona, he pensat que el millor era que ho escrigués una noia.

Així que he demanat a la Marina, una amiga asperger, que m’expliqués que sentia sent asperger i dona.

I aquesta ha estat la resposta de la Marina: Continua llegint «Dona i asperger»

Interès especial

Dels aspergers es diu que tenim interessos restringits, o el que és el mateix, que ens interessen poques coses.

Ara bé, quan alguna una cosa ens interessa, ens interessa molt …… i és especial! I així se li diu: “interès especial”.

A la pràctica, és un tema que ens agrada molt. Aleshores ens absorbeix gran part de la nostra ment i del nostre temps. Ens podem passar hores parlant del tema, recopilant informació, col·leccionant, buscant, investigant, etc.

També, de forma més o menys inconscient, ho fiquem en totes les converses. Perquè siguem realistes, qualsevol tema es pot relacionar amb l’interès especial.

Els neurotípics solen confondre “interès especial” amb una “afició”. Però no té res a veure! Continua llegint «Interès especial»