Mite: “Tots els aspergers són diferents“.
Realitat: Totes les persones són diferents, inclosos els aspergers. Però a la vegada tenim moltes coses en comú i les característiques principals són les mateixes.
De fet, una de les coses bones que aporta el diagnòstic és saber que no estàs sol, que hi ha persones que el passa el mateix o que viuen igual que tu.
I cada veig més clar tot el que compartim, els aspergers, entre nosaltres, i la gran quantitat de coses que tenim en comú.
Evidentment sense oblidar que som persones, i que només per això ja som tots diferents.
Potser no cal insistir tant o ficar tanta èmfasi a dir que tots som diferents?
