5a Trobada Sóc Asperger – Novembre (Barcelona)

Doncs aquest cap de setmana fem la trobada de Novembre!

I com som de costums i rutines,  repetirem (quasi) el lloc i format de les anteriors trobades!

PD: algú es preguntarà, que se n’ha fet la trobada d’octubre? Doncs no vam poder muntar-la amb prou temps i la vam fer improvisada i en petit comitè, disculpeu les molèsties!

Continua llegint «5a Trobada Sóc Asperger – Novembre (Barcelona)»

Universitat i TEA II – Adaptacions

En l’entrada anterior sobre “universitat i TEA”, vaig introduir el tema sobre els serveis d’atenció a la discapacitat (PIUNE) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doncs ja he tingut la cita i ja tinc l’informe de les adaptacions! Així que avui us en faig un (llarg) resum.

La cita va anar millor del que m’esperava, no vaig tenir que “explicar” el que és el TEA ni justificar-me de res, a diferència de la majoria de vegades que parlo del TEmA. 

Després de les presentacions i ensenyar els diagnòstics corresponents, em va explicar com funcionaven: tenen un llistat prefabricat (un Excel) on hi ha cada un dels “diagnòstics” més comuns (o els que ells contemplen), amb dos textos: Continua llegint «Universitat i TEA II – Adaptacions»

Mites sobre l’asperger #13

Mite: “L’autisme no defineix qui ets“.

Realitat: Molts cops es diu que “l’autisme no defineix a la persona”, acompanyat per frases com ara “un diagnòstic o una etiqueta no et defineix”.

Doncs resulta que tota la meva vida ve o està determinada per l’autisme: com parlo, com em moc, com penso, com sento, com em relaciono, el meu sentit de l’humor, etc. En resum: el funcionament del meu cervell està definit per l’autisme.

I no puc deixar de ser autista, o deixar de banda l’autisme. Sóc autista les 24 h del dia.
Continua llegint «Mites sobre l’asperger #13»

Asperger V2

De tant en tant em pregunten què és això de l’asperger, i això fa que em replantegi la definició o com explicar-ho. Així que malgrat que ja ho he contestat algun cop, m’agrada anar-ho recordant i/o ampliant. Perquè ara tinc molt més coneixement de quan vaig començar el blog.

Que és l’asperger? Continua llegint «Asperger V2»

Universitat i TEA

Qui ho havia de dir, que amb 41 anys tornaria a la Universitat! De fet, m’he matriculat i estic fent el Màster de formació de professorat de secundària a la UAB (i encara m’estic situant, he d’acabar d’agar el ritme).

I per què ho explico això? Doncs resulta que quan ens van fer la presentació del màster, ens van explicar que la Universitat té un servei d’atenció a la discapacitat, i que en cas que un alumne tingués discapacitat, o per ser més correctes, necessitats educatives específiques, podia demanar ajuda i/o suport. No cal dir, que el TEA, el TDAH, i la dislèxia, s’inclouen en aquest servei.

Aquí em vaig plantejar, jo ho necessito? I aquí he raonat el següent: Continua llegint «Universitat i TEA»

Xerrada a Aspercamp (Tarragona)

A causa de la situació social actual no es creu que es pugui realitzar la inauguració del local d’Aspercamp ni la xerrada, així que s’ha decidit posposar-ho per més endavant. Quan tinguem nova data us avisem.

Perdoneu les molèsties.

Us convido a tots, a la xerrada que faré a Tarragona en la inauguració de la nova seu de l’associació Aspercamp.

Quan: dissabte 26 d’octubre, a les 17:30.

On: Tarragona (Carrer Governador González 7, entresòl 1a).

Què: Xerrada on parlaré de l’asperger i del blog.

Perquè: Quan vaig començar aquesta aventura de l’asperger i la del blog,  vaig pensar que algun dia seria interessant fer alguna xerrada sobre el tema. A més tot aquest temps he estat en contacte amb l’associació Aspercamp de Tarragona.  Així que per mi és un honor estrenar-me en el tema de les xerrades a Aspercamp i a Tarragona, la meva ciutat.

 

Diagnòstic III – Por al diagnòstic

Avui vull parlar de la por que hi ha al diagnòstic d’asperger (TEA, autisme, etc.), però no per part de nosaltres mateixos o dels familiars, sinó per part dels professionals: la por que hi ha a diagnosticar asperger per part dels psicòlegs i psiquiatres.

En algunes disciplines mèdiques, a vegades s’abusa de diagnosticar de pressa i sense proves. Si vas al metge de capçalera amb símptomes de refredat, et diagnosticaran un refredat, sense més proves. Si al cap d’una setmana tenien raó, tots contents. Però si empitjores, faran alguna prova i “modificaran” el diagnòstic (segurament a alguna cosa més greu).

Inclús si vas al metge de capçalera amb símptomes d’una depressió, aquest t’ho diagnosticarà ràpidament i et donarà medicació.

Es podria dir que molts cops es diagnostica a la lleugera.

Però amb l’asperger/TEA, passa tot el contrari! Per aconseguir el diagnòstic tot són problemes, pegues, dificultats, excuses, lentitud,  etc. Molts cops fins i tot costa que ho tinguin en compte. Continua llegint «Diagnòstic III – Por al diagnòstic»

Lleu – 10 motius per no fer servir l’etiqueta lleu

Quan vaig començar l’aventura de l’asperger, jo era el primer a fer servir les etiquetes “lleu” o “alt funcionament”. A la vegada vaig començar a llegir crítiques a aquestes etiquetes de funcionalitat, crítiques que no entenia.

Amb el temps, vaig començar a entendre el perquè no agraden aquestes etiquetes a la comunitat asperger/autista, fins a l’actualitzat, que sóc activista per a la NO utilització de les etiquetes de funcionalitat en l’asperger/autisme.

Així que avui us porto 10 motius per no fer servir l’etiqueta “lleu” associada amb l’autisme, asperger i TEA. Continua llegint «Lleu – 10 motius per no fer servir l’etiqueta lleu»