Sóc Asperger
Aquests dies diverses persones m’han preguntat com porto el Nadal (o similar), així que avui responc a aquesta pregunta, i explico com es viu el Nadal sent Asperger.
Hi ha 3 coses que es viuen diferent o que em fan viure-ho diferent: Continua llegint «Asperger i Nadal»
Text de la imatge: A vegades no escoltem perquè estem ocupats en pensar que direm després.
O perquè ens ve una idea al cap, perquè sona una cançó, perquè passa una mosca volant o per qualsevol altre cosa.
Com en les entrades anteriors sobre els meus interessos especials he intentat ser breu, però no sé si ho he aconseguit. Això si, és molt interessant!
Avui toca l’etapa de la universitat, o per ser més precís, de les universitats, ja que vaig fer 3 enginyeries: enginyeria tècnica elèctrica, enginyeria industrial, i enginyeria informàtica. Com que el que feia m’agradava, ho vaig allargar tot el que vaig poder, dels 17 fins als 25 anys (aproximadament). Continua llegint «Els meus interessos especials – Universitat»
És l’asperger una discapacitat? Segurament trobarem tantes respostes com persones es facin la pregunta, o tantes respostes com persones asperger.
De fet la meva forma de veure-ho ha anat canviant en el temps. Al principi d’aquest procés d’autoconeixement, després del diagnòstic d’asperger, vaig passar per la “negació”. Em negava a veure que l’asperger com una discapacitat.
Però amb el temps, amb la coneixença de l’asperger i de l’autisme, i sobretot amb l’autoconeixement, he començat a veure-ho de forma diferent.
Cap al final de l’entrada, donaré la meva opinió, però abans vull explicar o deixar clara algunes coses. Ja que és un tema tabú, delicat, sensible, i no vull males interpretacions. Continua llegint «Discapacitat»
Text de la imatge: Ens espantem dels sorolls estridents, per exemple el motor d’una moto.
Text de la imatge: A les fotos sempre sortim amb la mateixa cara, amb un somriure forçat.
– Somriu …
– No, així no!
– No tant forçat!
A mindfulness ens han explicat que som una trilogia: cos (sentits), cap (ment) i cor (emocions).
Avui hem estat treballant el cos, amb l’objectiu de ser capaços de poder notar i sentir tot el cos, per detectar que alguna cosa no funciona bé i poder-ho solucionar.
Hem començat amb un exercici simple, amb la mà. Havíem de notar el dit gros, i aixecar l’altra mà quan ja ho haguéssim fet. Al cap de pocs segons tothom ha anat aixecant la mà, excepte jo. La professora m’ha fet una mirada de complicitat, i ha seguit amb la resta de la mà, anar notant cada un dels dits fins a tenir consciència de la mà sencera. Els companys anaven aixecant la mà, alguns més ràpids que altres, en acabar cada un dels dits. Mentrestant, jo seguia sense sentir res. Continua llegint «Mindfulness – Cos i propiacepció»
De tant en tant, obro el blog i em trobo missatges com aquest, que m’alegren el dia:
Hola!! Queria darte las gracias por este blog. Me encanta lo que cuentas y cómo lo cuentas. Me está ayudando mucho a entender a mi hijo (… y a mi marido!) que con 11 años por fin hemos encontrado qué le pasaba. Y gracias a ello hemos encontrado también que le pasaba a mucha gente de la familia paterna… (su tia “era rara”, su hermano hace movimientos…) Quería hacerte algunas preguntas: 1. Mi hijo está siempre muuy cansado. Vuelve del cole agotado. Pero no solo del cole, en general, tiene como un cansancio general. Le hemos hecho montones de pruebas, tiroides, alergias… podria ser algo del Asperger? Algun consejo para ayudarle? Ahora con la preadolescencia, es peor aún. 2. Ahora mismo su unico punto de socialización es el cole. Va a un cole pequeño de una linea, y no ha sido fácil, le ha costado mucho la socialización. Me preocupa que si sigue teniendo problemas, sufra mucho. Le envié a judo de 1o a 6o, obligado, pero lo odia. También fue a un Cau 2 años, también lo odia (lo del campo, dormir fuera de casa…). Le he apuntado a clases de padel para que haga algo de deporte, y le gustan, pero solo hay otra niña y tampoco cumple el objetivo. Tienes algun consejo de dónde o que actividades podría hacer para abrir un poco el círculo? 3. Tiene muy baja autoestima. Aunque es un chico genial, es simpático, guapo, listo… no se que hacer, se infravalora muchísimo… 4. El diagnóstico no llega a la línea para ser considerado asperger (está justo debajo), pero el tiene muchos rasgos y sufre mucho. No podemos entrar en las asociaciones por eso. Algun consejo? bueno! ya tienes más temas aún para tu blog. De verdad muchísimas gracias. En serio, no puedes imaginarte lo que me aportas. no tiene nada que ver con un libro escrito por neurotípicos… supongo que te habrás planteado escribir un libro también verdad? porque tienes muy buen estilo, creo que lo harías muy bien. Una sugerencia: Podrías ponerte un nombre, aunque sea falso, para que podamos, no sé, personalizarte un poco? Podrías llamarte Albert, o Pau, yo que sé :-) Un gran abrazo, Elena
Primer de tot moltes gràcies, i m’alegro que et serveixi!
Passo a respondre punt per punt (o els que pugui). Espero no allargar-me molt, que toques molts temes. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes»
Text de la imatge: Seiem en postures estranyes o poc convencionals.
Això és degut a la baixa tonificació muscular, que fa que ens costi més esforç i més energia seure i mantenir les postures neurotípiques.
A mi em passa sempre quan em sento en una cadira o sofà. Començo assegut normal, recte, i acabo del revés (sobretot als sofàs).
També em passa a l’estar assegut en una taula (menjar, treballar), sempre acabo amb els colzes damunt la taula per a aguantar-me.
Sovint la gent em pregunta per què explico que sóc asperger. I l’habitual és que no ho entenguin, i/o que no comparteixin el fet que ho digui obertament.
Doncs a la tercera sessió de mindfulness m’ha passat quelcom que il·lustra perquè ho faig, perquè (quasi) sempre ho explico de forma oberta i proactiva.
M’haig de remuntar a la primera sessió, fa tres setmanes, quan després d’una primera introducció la professora va fer una pregunta a tots els alumnes: “Qui ets?”.
Però cap alumne va respondre a la pregunta de “qui ets”, en comptes d’això explicaven a què es dedicaven o perquè estaven allí.
En canvi jo (com a bon asperger) vaig respondre a la pregunta de forma literal: Continua llegint «Mindfulness – Sortir de l’armari»