Curiositats sobre l’asperger #35

Text de la imatge: Som molt perfeccionistes.

Es diu que: massa d’una cosa bona no és bo.

En el cas que ens toca: el perfeccionisme és positiu. Permet fer les coses ben fetes, millorar, aprendre, etc.

Però amb excés pot ser bloquejant. Per exemple pot portar a no iniciar tasques per què és difícil fer-les perfectes, o pot eternitzar una tasca simple per voler-la fer perfecta. Continua llegint «Curiositats sobre l’asperger #35»

Parella I – Parella i Asperger

  • Podem els aspergers tenir parella?
  • Funcionarà amb el noi asperger que he conegut?
  • El meu fill asperger podrà tenir parella?

Aquestes són preguntes que m’han fet, i que es fan moltes persones.

La resposta a la pregunta és si, els aspergers podem tenir parella, però no és/serà fàcil.

Abans de continuar, tots sabem que tenir parella en general no és fàcil, siguis neurotípic o asperger.

Però quan ets diferent (qualsevol diferència), ho fa encara més difícil.

Per exemple, els aspergers tenim dificultats en totes les etapes del ritual d’aparellament de l’espècie humana: Continua llegint «Parella I – Parella i Asperger»

1er aniversari del blog

El dia 7 de febrer, va fer un any de la creació d’aquest blog. Volia escriure una entrada però vaig anar enfeinat i no vaig poder. Així que ho faig ara.

La data també coincideix, i no és casualitat, amb la data que vaig descobrir que sóc asperger. Fa dos anys! 

Fa dos anys que sóc asperger … però sembla que ho hagi estat tota la vida! (broma i tal).

I com que m’agraden els números, aquí van algunes estadístiques: Continua llegint «1er aniversari del blog»

Dentista, així sí!

Feia temps que tenia pendent anar al dentista (revisió + neteja, res greu), però per culpa de la disfunció executiva ho he anat deixant i deixat. Avui finalment s’han alineat els astres, o millor dit: una persona em va demanar l’hora per mi i m’hi ha portat.

Era la primera visita a aquesta clínica, així que, només entrar, la dentista m’ha començat a demanar informació. El típic: al·lèrgies, malalties, medicació, etc.

I encara no sé molt bé com ni perquè, en acabar li he dit: “Ah, i també sóc asperger”. Ella s’ha sorprès, així que he afegit: “Asperger, tinc un trastorn de l’espectre autista”.

La dentista m’ha dit: “Sé el que és, el meu fill té TDAH i he llegit sobre el tema”.

Així, que hem estat parlant una estona sobre el TDAH, l’asperger i de la relació entre ells.

Però el que volia explicar, és com ha anat la visita: Continua llegint «Dentista, així sí!»

Expectatives

El fet de viure en societat, fa que totes les persones (siguin neurotípiques o aspergers) estiguem rodejades d’expectatives.

Aquestes expectatives se solen posar de forma inconscient. Per exemple: si tots (o la majoria) dels nens miren als ulls dels pares, també voldràs i esperaràs que el teu fill ho faci.

Quan ets normal, vull dir quan ets neurotípic, la majoria de les expectatives es compleixen sense saber ni que existeixen.

Però quan ets diferent, les expectatives es fan més grans i a la vegada són més difícils de complir (molts cops impossibles del tot). Amb totes les frustracions que això comporta, tant per la persona que fica les expectatives com per la persona que les ha de fer. Continua llegint «Expectatives»

Els meus interessos especials – Universitat

Com en les entrades anteriors sobre els meus interessos especials he intentat ser breu, però no sé si ho he aconseguit. Això si, és molt interessant!

Avui toca l’etapa de la universitat, o per ser més precís, de les universitats, ja que vaig fer 3 enginyeries: enginyeria tècnica elèctrica, enginyeria industrial, i enginyeria informàtica. Com que el que feia m’agradava, ho vaig allargar tot el que vaig poder, dels 17 fins als 25 anys (aproximadament). Continua llegint «Els meus interessos especials – Universitat»

Discapacitat

És l’asperger una discapacitat? Segurament trobarem tantes respostes com persones es facin la pregunta, o tantes respostes com persones asperger.

De fet la meva forma de veure-ho ha anat canviant en el temps. Al principi d’aquest procés d’autoconeixement, després del diagnòstic d’asperger, vaig passar per la “negació”. Em negava a veure que l’asperger com una discapacitat.

Però amb el temps, amb la coneixença de l’asperger i de l’autisme, i sobretot amb l’autoconeixement, he començat a veure-ho de forma diferent.

Cap al final de l’entrada, donaré la meva opinió, però abans vull explicar o deixar clara algunes coses. Ja que és un tema tabú, delicat, sensible, i no vull males interpretacions. Continua llegint «Discapacitat»