Nexes – Mentir

Com molts de vosaltres vàreu deduir de les meves “subtils” publicacions a les xarxes, ahir dimecres vaig estar al programa Nexes de TV3 on la Mònica Terribas em van fer una petita entrevista sobre l’asperger i mentir.

Podeu veure el programa sencer aquí:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/nexes/mentir/video/6086341/ (minut 14)

O pots veure el tros de la meva entrevista aquí:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/nexes/el-carles-no-sabia-mentir-i-va-haver-daprendren/video/6086392/

Com molt bé és plasma en  la imatge de sobre de l’Instagram de Nexes, una de les coses que més em va impressionar va ser estar envoltat de 100 persones mirant-me i escoltant-me mentres parlava! I això que estic acostuma a fer classes amb més de 50 alumnes (ni que segurament no escolten tots).

La veritat és que va ser tota una experiència: la preparació, les proves, el rodatge en “directe”, l’entrevista, la reacció de la gent, tot. I a més en tot moment em vaig sentir entès, comprés i escoltat, em van tractar molt bé! Així que gràcies a tots: tant a la Mònica que em feia l’entrevista, com al Jordi Basté, com a tot l’equip del programa: producció (Núria), redacció, etc.

Això si, em vaig quedar amb moltes coses a dir sobre mentir:  totes les mentides són iguals? mentir és dolent? és necessari mentir? la mentida és una habilitat social? hem d’ensenyar a mentir als mini-aspis?

En uns dies desenvoluparé el tema mentir (i l’asperger). Mentrestant podeu llegir les altres entrades sobre mentir del blog.

PD: que et va semblar el programa?

4 respostes a «Nexes – Mentir»

  1. Súper, enhorabona! Jo ho trobo un tema tan enrevessadament complex que no podria explicar res. Just abans de descobrir la neurodiversitat i que jo pertanyo a l’E.A. estava llegint temes de sectes i de com els nens en sortien amb tot de problemes psicològics greus amb els quals m’identificava molt. Pensava que havia d’esbrinar com es podia identificar una secta perquè jo hi estava a dins… i no era sinó el món que en diem real! Per això veig molt complicat de definir el món i la veritat i la mentida.

  2. Sóc asperger, dona, diagnosticada d’adulta, i sort n’he tingut tota la vida de mentir, si no, no sé com me n’hauria pogut sortir.

Deixa un comentari

A %d bloguers els agrada això: