Aniversari, teràpia, xerrades i altres

Ei, m’acabo d’adonar que no he publicat res en tota la setmana, així que he decidit fer ficar-hi solució i fer una entrada exprés/resum. Perquè coses a explicar en tinc moltes.

Aniversari

El dia 7 de febrer va ser un doble aniversari, i em vaig oblidar de recordar-ho, celebrar-ho, i de comentar-ho. Així que ho faig ara: Continua llegint «Aniversari, teràpia, xerrades i altres»

Teràpia (Juliol 2019)

La setmana passada vaig tornar a teràpia, i ara feia temps des de l’última sessió. I és que estan saturats, i no podrem seguir el ritme d’una sessió al més que fèiem.

Bàsicament ens vam ficar al dia, que hi havia molt a explicar. Aquests últims mesos se m’han ajuntat diverses coses, i no han estat fàcils. Va coincidir el mateix dia que vaig deixar els antidepressius amb què em va sortir una hèrnia cervical. Continua llegint «Teràpia (Juliol 2019)»

Teràpia (Abril 2019)

Divendres passat vaig anar a teràpia, però no vaig poder fer l’entrada, així que la faig avui!

Primer ens vam ficar al dia, on li vaig explicar tots els meus projectes amb “Sóc Asperger”, projectes que li van agradar molt! Tot seguit vam estar treballant les emocions, i vam parlar de la disfunció executiva, entre altres coses. Continua llegint «Teràpia (Abril 2019)»

Teràpia (Febrer 2019)

Avui he anat teràpia, i ara m’adono que fa unes quantes sessions que no les he explicat/publicat al blog. En resum, que no l’he deixat!

Les últimes sessions vam tocar un tema delicat i sensible, i pot ser que per això el meu subconscient va fer no publiqués res de la teràpia. Però ja ho explicaré un altre dia al blog (ho estic acabant d’escriure).

Tornant a la teràpia d’avui, hem tractat i treballat 3 temes: Continua llegint «Teràpia (Febrer 2019)»

Respostes concretes a preguntes concretes #2

Avui responc a 3 preguntes diferents que m’han fet a través de la secció “Pregunta el que vulguis” del blog:

  • Com explicar a un fill que és asperger.
  • Com vaig descobrir que sóc asperger.
  • Com vaig conèixer la meva terapeuta.

Com explicar-ho

Hola Carles, El meu fill te 10 anys i esta diagnosticat d’asperger i de tdah. Encara no li hem explicat el que li passa,i m’agradaria saber com fer-ho. Algun sugeriment? Gracies.

Pregunta difícil, segur que hi han moltes respostes diferents. Jo contestaré amb el que diria jo, o el que és el mateix, el que m’hagués agradat que em diguessin a mi. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #2»

Teràpia (Octubre)

Avui ha estat un dia intens de teràpia, ja que teníem molts fronts/temes oberts i alguns temes han portat a altres!

Primer ens hem ficat al dia, i hem parlat del documental “Peixos d’aigua dolça”, i m’ha preguntat la meva opinió. En resum, el documental va estar bé per explicar l’autisme clàssic o de Kanner, però es va quedar molt fluix per explicar el que és l’asperger i la invisibilitat de l’asperger. Personalment, m’hi vaig veure molt poc reflectit. De fet, només em vaig sentir reflectit amb el noi que surt uns segons i que parla del Tinder 

M’ha sorprès veure que ella pensava com jo sobre el documental! Hem estat parlant del tema, i de per què ha passat això. També m’ha dit que quan va sortir el noi del Tinder li va recordar a mi.

I d’aquí hem passat a parlar de cites, de buscar parella, de parelles. En resum, de les dificultats que tinc com a asperger per trobar parella (ja en parlaré un altre dia, que és un tema llarg).

També hem parlat de si explicar o no explicar al teu entorn que ets asperger, i de les amistats (un altre tema llarg i difícil).

Per acabar, hem estat treballant les emoticones amb un exercici que havia d’escollir emoticones per a diferents situacions.

I la majoria els veiem diferents! I concorda, perquè són moltes persones que m’han dit que faig un sobreús o mal ús de les emoticones. I ha estat curiós comprovar-ho en persona.

Em sembla que ja ho he comentat abans, però em va molt bé fer teràpia. Poder parlar de qualsevol tema sense sentir-me jutjat. Poder explicar les dificultats que tinc sense que es minimitzin. I sobretot, que la psicòloga entén i coneix el que li explico.

A més em dóna energies per continuar, és com una mini empenteta que m’ajuda a tirar endavant, que em recorda que algunes coses les he de seguir treballant per millorar-les. Perquè si no, m’és fàcil de tornar a caure en la “rutina”.

Mindfulness

Després que diverses persones m’ho recomanessin (i que la meva psicòloga m’ho fiqués com a deures), per fi he començat mindfulness. Això si, m’he tingut que apuntat a un curs presencial.

Encara no sé si això del mindfulness està pensat només per a neurotípics, o si pel contrari també funcionarà amb una ment asperger. El que tinc clar és que ho vull provar i que no serà fàcil.

Avui ha estat el primer dia del curs, una presa de contacte molt intensa de quasi 4 hores, i m’ha servit per arribar a la següent conclusió: Continua llegint «Mindfulness»

Teràpia (Setembre)

Avui he tornat a la teràpia després de la pausa d’estiu.

Primer hem parlat de l’horari que havia de fer, però aquest cop sí que l’havia fet. De fet fa unes setmanes que el tinc, i m’ha anat força bé. Alguns dies els he pogut seguir al peu de la lletra altres no tant. Però la valoració global és positiva.

També hem parlat de la medicació:  Continua llegint «Teràpia (Setembre)»

Teràpia II

El divendres passat vaig fer la segona sessió de teràpia. Vam parlar de diferents temes; comunicació, ficades de pota, demanar favors, socialitzar, dormir i depressió. Continua llegint «Teràpia II»

Teràpia II – Presa de contacte

Com vaig explicar a l’entrada d’ahir, avui era el primer dia de teràpia. Tenia ficades moltes esperances, i de moment s’han complert!

Avui ha estat una presa de contacte, per conèixer-nos. M’han estat preguntant sobre el que necessitava, el que esperava. Els he explicat el que crec que he de millorar/treballar (els 4 punts que vaig explicar ahir): disfunció executiva, depressió/ansietat, problemes de son i manies/rutines.

A partir d’aquí hem estat parlant una mica de tot. M’anaven preguntant, i jo anava responent o explicant el que podia. Tant per les preguntes com pels comentaris, m’he adonat que sabien del que parlaven. Altres vegades m’havia trobat amb psicòlegs que sabien menys de l’autisme que jo, i era difícil poder treballar res. Aquest cop no m’ha fet aquesta impressió, i m’ha donat confiança!

Hem ficat més èmfasis en la disfunció executiva i en les dificultats per desconnectar el cervell. M’han preguntat com m’organitzava, si feia servir una agenda, llistes, etc. Però les agendes no em funcionen, t’has de recordar de mirar-les (ja en parlaré un altre dia d’això).

Ah, m’han ficat deures:

  1. He de fer un horari setmanal visual en una pissarra. Ha estat curiós, perquè m’ha donat la sensació que els feia cosa proposar-me això. Però cap problema, anava amb la ment oberta, i disposat a provar tot, per ridícul que pugui semblar.
  2. M’han proposat que segueixi un curs en línia de mindfulness.

I per acabar, hem quedat per la setmana que ve! I que cada dia/sessió anirem treballant una cosa diferent.

He sortit content, feliç, amb ganes de continuar, amb ganes de fer coses.

He sortit tranquil, he pogut parlar amb tranquil·litat i obertament, i el més important: sense ser jutjat ni qüestionat.

He sortit esperançat.

He sortit emocionat.