Curiositats sobre l’asperger #29

Text de la imatge: Som molt possessius amb les nostres coses.

En general no ens sol agradar que ens agafin, toquin, moguin, canviïn de lloc les nostres coses.

A vegades des de fora, des del punt de vista neurotípic, això es confon amb egoisme, però no té res a veure.

 

Respostes concretes a preguntes concretes #3

Em pregunten/comenten:

Hola, Sóc mare de nen d 9 amb diagnòstic de tea lleu i tdh. Si q te fixacions concretes, però no aprofundeix en res, mai va més enllà quan la font del seu interès requereix un mínim d concentració. Tema q em preocupa no. 1 Tema q em preocupa no. 2: sovint s’enfada amb nosaltres, els seus pares. Ens parla malament, i està sovint també crispat amb/contra nosaltres. Cosa q complica la convivència a casa, ens estressa a tots, inclòs ell, tan sovint com una enfadada al dia. Crits i to elevat, incòmode, evidentment. Et sona això? Tha passat a tu? Tens idea, veient-ho desd “dins” de q podem canviar o fer q no fem?? Anem a terapia a l’Utae. Ens ajuden, però crec q ens falta alguna cosa, és com si anéssim a cegues….si ens pots aportar alguna cosa nova t’ho agrairia. Tb em faria gràcia qe algun dia poguessis parlar amb el Max, el meu fill. Milt gràcies i moltes felicitats per la feina feta!! Pensar q el Max podria fer el q tu fas, em tranquilitza. I plego, qe no acabaria mai de parlar amb tu, del Max. Gràcies.

Abans de començar, volia fer un comentari sobre el TEA lleu.

El lleu no descriu com els TEA (o aspergers o autistes) veiem el nostre TEA, sinó com els neurotípics ho veuen. El “lleu” sol venir acompanyat d’una minimització del TEA i/o dels símptomes. Amb el lleu normalment s’oculta que la persona ha fet una feina brutal per semblar “lleu”.

A més, al DSM V, el manual diagnòstic que es fa servir per diagnosticar de TEA, no es parla de “lleu” (de gravetat) per enlloc, sinó de nivell d’ajuda. Hi ha 3 nivells d’ajuda en el TEA: nivell I, II i III. Els aspergers, seríem TEA nivell 1 (cosa que és equivalent a dir que necessitem poca ajuda).

Tornant a les preguntes, anem per parts: Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #3»

Hipersensibilitat – Pell

Avui obro una sèrie d’entrades sobre la hipersensibilitat, començant per la pell.

La hipersensibilitat de la pell m’afecta en diversos aspectes:

Sensibilitat a algunes peces de roba, etiquetes de la roba, roba ajustada, etc. La solució és fàcil: evitar les teles que piquen, tallar les etiquetes, i comprar roba amplia. Els cinturons em són incòmodes, la solució també és fàcil: tirants!

No m’agrada el contacte físic, que em toquin. Sobretot en algunes parts del cos, que m’és molest.

Però el pitjor de la hipersensibilitat és que tinc una al·lèrgia/intolerància/sensibilitat a alguna cosa, segurament a algun producte químic. I és manifesta amb picors generalitzades i molt fortes per tot el cos.

En els atacs més forts la pell se’m ficava tota vermella i les picors eren tals que no podia viure amb normalitat. M’impedia descansar, dormint o concentrant-me. I no hi havia res que m’ho calmés. Continua llegint «Hipersensibilitat – Pell»

Bon Nadal!

Text de la imatge: Bon Nadal a tothom! Gràcies per tot el suport que he rebut durant el 2018, em dóna molta força per seguir endavant.

I és que no em podia imaginar la gran rebuda que he tingut amb el blog!

Curiositats sobre l’asperger #27

Text de la imatge: Constantment ens diuen que parlem massa alt, massa baix o que cridem.

La meva resposta sempre és la mateixa: no estic cridant! I és que no ho fem volent, no som conscients que estem cridant o parlant alt.

Això és degut a dos motius:

  • Ens costa regular el nostre to de veu.
  • Ens costa saber si el nostre to de veu és apropiat per la situació que estem.