Agenda asperger – Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger 2019

Pel Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger, s’organitzen diferents conferències/xerrades/activitats sobre l’asperger. Aquí teniu les que tinc constància, per si a algú li interessen:

  • Diumenge 17 de febrer, 11:30, Manresa.
  • Dilluns 18 de febrer, 18:00, Tarragona
    • Trastorns de l’espectre autista: present i futur.
    • Organitza: Aspercamp.
  • Divendres 22 de febrer, 18:00, Barcelona.
    • Com es tracta l’autisme a la ficció? Què hi ha de realitat? S’abusa dels estereotips? Pel·lícula i col·loqui: Adam.
    • Organitza: Fundació Friends.

Més informació: Continua llegint «Agenda asperger – Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger 2019»

Curiositats sobre l’asperger #32

Text de la imatge: Mirem als peus o a terra al caminar.

Possibles causes:

  • La falta de propiocepció.
  • Que ens hem entrebancat moltes vegades.
  • Per evitar mirar als ulls a les persones que ens anem creuant.

Se t’acut alguna causa més? I tu, mires a terra al caminar?

 

Parella I – Parella i Asperger

  • Podem els aspergers tenir parella?
  • Funcionarà amb el noi asperger que he conegut?
  • El meu fill asperger podrà tenir parella?

Aquestes són preguntes que m’han fet, i que es fan moltes persones.

La resposta a la pregunta és si, els aspergers podem tenir parella, però no és/serà fàcil.

Abans de continuar, tots sabem que tenir parella en general no és fàcil, siguis neurotípic o asperger.

Però quan ets diferent (qualsevol diferència), ho fa encara més difícil.

Per exemple, els aspergers tenim dificultats en totes les etapes del ritual d’aparellament de l’espècie humana: Continua llegint «Parella I – Parella i Asperger»

Respostes concretes a preguntes concretes #5 – Com ajudar un asperger que no accepta el diagnòstic?

La Noèlia em pregunten a través del blog:

Hola, fa temps que et segueixo per Facebook i que tenia ganes d’escriuret. Acabo de llegir l’ultim Post i m’he decidit. Tinc un cosi de 24 anys, Ricard, que fa cosa de 4 anys va ser diagnosticat Asperger, al principi del diagnòstic jo vaig estar amb ell uns dies a Anglaterra i va estar molt molt bé si ho comparo amb ara. Ha viatjat molt, sol amb 18 anys, es la seva obsessió i li encanta la història i les pel·lícules antigues. El principal problema és que No accepta el seu diagnòstic i es molt difícil comunicar-se amb ell, a no se que li parlis dels seus interessos. La seva història es molt llarga, no acabaria. No te amics, ha patit bulling i ha passat per alguns centres d’Internament que crec que no el van ajudar massa, al contrari, amb medicació va anar a pitjor. Ara està millor, però sempre esta nerviós, i surt poc de casa i si ho fa, sempre amb els pares. M’agradaria que hem donessis la teva opinió de la situació. Com podríem ajudar-lo a entendre el que li passa? Suposo que és el primer pas. Moltes Gràcies.

Malauradament, és complicat. Quan un adult, no vol veure que té “un problema”, és difícil de fer-li veure.

No és estrany el que em dius, ni és el primer cop que ho sento. Els nois asperger solen passar per una etapa de negació. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #5 – Com ajudar un asperger que no accepta el diagnòstic?»

1er aniversari del blog

El dia 7 de febrer, va fer un any de la creació d’aquest blog. Volia escriure una entrada però vaig anar enfeinat i no vaig poder. Així que ho faig ara.

La data també coincideix, i no és casualitat, amb la data que vaig descobrir que sóc asperger. Fa dos anys! 

Fa dos anys que sóc asperger … però sembla que ho hagi estat tota la vida! (broma i tal).

I com que m’agraden els números, aquí van algunes estadístiques: Continua llegint «1er aniversari del blog»

Dentista, així sí!

Feia temps que tenia pendent anar al dentista (revisió + neteja, res greu), però per culpa de la disfunció executiva ho he anat deixant i deixat. Avui finalment s’han alineat els astres, o millor dit: una persona em va demanar l’hora per mi i m’hi ha portat.

Era la primera visita a aquesta clínica, així que, només entrar, la dentista m’ha començat a demanar informació. El típic: al·lèrgies, malalties, medicació, etc.

I encara no sé molt bé com ni perquè, en acabar li he dit: “Ah, i també sóc asperger”. Ella s’ha sorprès, així que he afegit: “Asperger, tinc un trastorn de l’espectre autista”.

La dentista m’ha dit: “Sé el que és, el meu fill té TDAH i he llegit sobre el tema”.

Així, que hem estat parlant una estona sobre el TDAH, l’asperger i de la relació entre ells.

Però el que volia explicar, és com ha anat la visita: Continua llegint «Dentista, així sí!»

Curiositats sobre l’asperger #30

Text de la imatge: Els aspergers tenim disfluència o petit tartamudeig al parlar.

No se sap exactament el motiu, però algunes possibles causes poden ser:

  • La disfunció executiva, que fa que el cervell no planifiqui i ordeni correctament les paraules per dir-les.
  • L’ansietat social, que provoca que estiguem més nerviosos al parlar amb altres persones.
  • La falta de filtres i/o discriminació dels sentits, que fa que ho sentim tot mentre estem parlant i ens costi més concentrar-nos amb el que estem dient.

De fet, jo sempre havia pensat que “el cervell m’anava més de pressa que la boca”.

PD: disfluència existeix o m’ho he inventat?

Respostes concretes a preguntes concretes #4

Hola , tengo un hijo TEA leve con 11 años, lleva 1 año haciéndose preguntas, diciendo que es diferente que nació con dificultades que le ayude que tiene miedos muchos miedos a la vida a las personas , no le gusta nada la ciudad , detesta el colegio dice que es muy duro, aunque es aceptado con normalidad por sus compañeros ya que van con el desde lso 3 años, pero empieza a tener problemas en el Colegio por que los profesores no saben adaptarle las asignaturas y me sugieren que comparta escuela con un Centro de Educación especial, yo no creo que a mi hijo le beneficie ese cambio ya que le arrancaría de su grupo de amigos y peligraría su estabilidad y bienestar emocional. A todo esto le queremos contar a mi hijo que es TEA ya se que es muy joven pero esta hecho un lío y necesita respuestas. Lo haré tal y como explicas en tu blog, y sobre lo que comentaba anteriormente que opinas sobre los niños que aíslan en lo Centros de Educación Especial, en vez de apostar por la inclusión y poner recursos.

Jo t’animo que li ho expliquis, amb 11 anys ja som capaços (els aspergers i neurotípics) de percebre que alguna cosa passa, i a la vegada per entendre i acceptar que som diferents. Així que ànims i ja m’explicaràs com ha anat el meu mètode!

Tema Centres d’Educació Especial, és molt delicat, però aquí va la meva opinió: Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #4»