Tests

Una forma de començar amb el (auto) diagnòstic és amb els tests d’Internet. O com a mínim per seguir tenint en compte o per descartar.

També s’ha de vigilar amb els falsos negatius: els aspergers adults que hem estat molts anys fingint i portant una mascara de forma inconscient, pot ser que el primer cop que fem el test ens surti negatiu (que som neurotípics).

Així que, els resultats dels tests s’ha d’agafar amb pinces, s’ha d’agafar pel que és, un test d’internet.

A continuació us presento les dues millors pàgines amb tests sobre asperger que hi ha a internet: Continua llegint «Tests»

Auto diagnòstic II

Ahir parlava sobre l’auto diagnòstic, i les dificultats d’obtenir el diagnòstic oficial quan som adults, però no vaig profunditzar ni explicar aquestes dificultats.

Una amiga em va escriure:

Macu, te ha faltado insistir en el punto de que un profesional te lo niega e incluso te pone otras etiquetas. La verdad es encadenar profesionales que te digan que no. Y lo mejor de todo los motivos

Així que avui amplio el tema de l’auto diagnòstic, o millor dit, de les dificultats que ens trobem per obtenir el diagnòstic oficial. Continua llegint «Auto diagnòstic II»

Auto diagnòstic

Hi ha diverses polèmiques recurrents en moltes comunitats asperger. Una d’elles és sobre si l’auto diagnòstic és vàlid o no. Avui explicaré el meu punt de vista, ni que segur que molts ja el sabeu o l’heu deduït de llegir el meu blog.

Abans de res, deixar clar que la millor opció és un diagnòstic d’un professional (psicòleg, psiquiatre, etc.).

Però també s’han de tenir en compte altres factors, per exemple: Continua llegint «Auto diagnòstic»

Respostes concretes a preguntes concretes #9 – Diagnòstic

Acabo de trobar el teu blog, primer donar-te les gràcies per tota aquesta informació. El meu fill té 14 anys, una professora a 5è, em va insinuar que podria ser asperger. Realment, jo mai havia sentit a parlar i vaig començar a llegir sobre el tema, no ho veia clar. Avui llegint el teu blog, i al ser en primera persona m’he adonat que molts dels comportaments que té són similars. Però ara em plantejo…. Per on començo, com el puc ajudar… on el porto perquè el puguin diagnosticar. Si em poguessis ajudar…. Moltes gràcies

Bona pregunta, i de fet és una pregunta recurrent que m’han fet diverses vegades!

Per desgràcia, obtenir el diagnòstic no és fàcil (i com més gran és la persona pitjor). I depenen d’on es faci pot ser un procés llarg i dur (i car).

Però no puc deixar d’insistir l’important que és el diagnòstic precoç, per poder treballar, per exemple les habilitats socials, quan el cervell encara té certa plasticitat. A més, amb el diagnòstic et permetrà trobar les eines adequades per ajudar, no és el mateix ajudar a un TEA que a un NT o  que a un TDAH, etc.

Tornant al tema: perquè et facin el diagnòstic hi ha diverses opcions, públiques i privades, i segons l’edat o el lloc d’on siguis és millor un lloc o un altre. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #9 – Diagnòstic»

Respostes concretes a preguntes concretes #2

Avui responc a 3 preguntes diferents que m’han fet a través de la secció “Pregunta el que vulguis” del blog:

  • Com explicar a un fill que és asperger.
  • Com vaig descobrir que sóc asperger.
  • Com vaig conèixer la meva terapeuta.

Com explicar-ho

Hola Carles, El meu fill te 10 anys i esta diagnosticat d’asperger i de tdah. Encara no li hem explicat el que li passa,i m’agradaria saber com fer-ho. Algun sugeriment? Gracies.

Pregunta difícil, segur que hi han moltes respostes diferents. Jo contestaré amb el que diria jo, o el que és el mateix, el que m’hagués agradat que em diguessin a mi. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #2»

Mindfulness

Després que diverses persones m’ho recomanessin (i que la meva psicòloga m’ho fiqués com a deures), per fi he començat mindfulness. Això si, m’he tingut que apuntat a un curs presencial.

Encara no sé si això del mindfulness està pensat només per a neurotípics, o si pel contrari també funcionarà amb una ment asperger. El que tinc clar és que ho vull provar i que no serà fàcil.

Avui ha estat el primer dia del curs, una presa de contacte molt intensa de quasi 4 hores, i m’ha servit per arribar a la següent conclusió: Continua llegint «Mindfulness»

Teràpia II – Presa de contacte

Com vaig explicar a l’entrada d’ahir, avui era el primer dia de teràpia. Tenia ficades moltes esperances, i de moment s’han complert!

Avui ha estat una presa de contacte, per conèixer-nos. M’han estat preguntant sobre el que necessitava, el que esperava. Els he explicat el que crec que he de millorar/treballar (els 4 punts que vaig explicar ahir): disfunció executiva, depressió/ansietat, problemes de son i manies/rutines.

A partir d’aquí hem estat parlant una mica de tot. M’anaven preguntant, i jo anava responent o explicant el que podia. Tant per les preguntes com pels comentaris, m’he donat compte que sabien del que parlaven. Altres vegades m’havia trobat amb psicòlegs que sabien menys de l’autisme que jo, i era difícil poder treballar res. Aquest cop no m’ha fet aquesta impressió, i m’ha donat confiança!

Hem ficat més èmfasis en la disfunció executiva i en les dificultats per desconnectar el cervell. M’han preguntat com m’organitzava, si feia servir una agenda, llistes, etc. Però les agendes no em funcionen, t’has de recordar de mirar-les (ja en parlaré un altre dia d’això).

Ah, m’han ficat deures:

  1. He de fer un horari setmanal visual en una pissarra. Ha estat curiós, perquè m’ha donat la sensació que els feia cosa proposar-me això. Però cap problema, anava amb la ment oberta, i disposat a provar tot, per ridícul que pugui semblar.
  2. M’han proposat que segueixi un curs online de mindfulness.

I per acabar, hem quedat per la setmana que ve! I que cada dia/sessió anirem treballant una cosa diferent.

He sortit content, feliç, amb ganes de continuar, amb ganes de fer coses.

He sortit tranquil, he pogut parlar amb tranquil·litat i obertament, i el més important: sense ser jutjat ni qüestionat.

He sortit esperançat.

He sortit emocionat.