Fotografies

En l’última entrada/curiositat explico que no ens agrada que ens facin fotografies, però per què?

Des de ben petits, ens han ensenyat que quan ens fan una foto el que s’ha de fer és … somriure!

I siguem realistes, als aspergers això no ens surt de forma natural. I no vull dir que no somriem de forma natural, que sí que ho fem, sinó que si volem somriure, no ens surt de forma natural o no ens surt un somriure natural. Continua llegint «Fotografies»

Entrevista Diari (Tarragona Digital)

Eps, que m’han fet una entrevista al diari Tarragona Digital!

La podeu llegir al següent enllaç:
https://tarragonadigital.com/area-metropolitana/sindrome-asperger-associacio-aspercamp-tarragona

Al principi de l’entrevista estava una mica nerviós. Però de seguida em vaig anar calmant, i aleshores el problema va ser un altre: que no controlava el que deia/sortia de la meva boca!

Més d’un cop i de dos vaig explicar alguna cosa i segons després el meu cervell deia “no merda, això no calia que ho diguessis”. O vaig dir alguna paraula mal sonant, com ara el “gilipolles” .

Malgrat tot, el resultat ha quedat bé, oi?

Sortir de l’armari

Sempre he explicat (d’ençà que ho sé) que sóc Asperger, mai me n’he amagat. A la vegada mai ho havia “anunciat”, mai ho havia fet públic. Per tant seguia sent quelcom privat. Continua llegint «Entrevista Diari (Tarragona Digital)»

Teràpia (Febrer 2019)

Avui he anat teràpia, i ara m’adono que fa unes quantes sessions que no les he explicat/publicat al blog. En resum, que no l’he deixat!

Les últimes sessions vam tocar un tema delicat i sensible, i pot ser que per això el meu subconscient va fer no publiqués res de la teràpia. Però ja ho explicaré un altre dia al blog (ho estic acabant d’escriure).

Tornant a la teràpia d’avui, hem tractat i treballat 3 temes: Continua llegint «Teràpia (Febrer 2019)»

Parella I – Parella i Asperger

  • Podem els aspergers tenir parella?
  • Funcionarà amb el noi asperger que he conegut?
  • El meu fill asperger podrà tenir parella?

Aquestes són preguntes que m’han fet, i que es fan moltes persones.

La resposta a la pregunta és si, els aspergers podem tenir parella, però no és/serà fàcil.

Abans de continuar, tots sabem que tenir parella en general no és fàcil, siguis neurotípic o asperger.

Però quan ets diferent (qualsevol diferència), ho fa encara més difícil.

Per exemple, els aspergers tenim dificultats en totes les etapes del ritual d’aparellament de l’espècie humana: Continua llegint «Parella I – Parella i Asperger»

1er aniversari del blog

El dia 7 de febrer, va fer un any de la creació d’aquest blog. Volia escriure una entrada però vaig anar enfeinat i no vaig poder. Així que ho faig ara.

La data també coincideix, i no és casualitat, amb la data que vaig descobrir que sóc asperger. Fa dos anys! 

Fa dos anys que sóc asperger … però sembla que ho hagi estat tota la vida! (broma i tal).

I com que m’agraden els números, aquí van algunes estadístiques: Continua llegint «1er aniversari del blog»

Dentista, així sí!

Feia temps que tenia pendent anar al dentista (revisió + neteja, res greu), però per culpa de la disfunció executiva ho he anat deixant i deixat. Avui finalment s’han alineat els astres, o millor dit: una persona em va demanar l’hora per mi i m’hi ha portat.

Era la primera visita a aquesta clínica, així que, només entrar, la dentista m’ha començat a demanar informació. El típic: al·lèrgies, malalties, medicació, etc.

I encara no sé molt bé com ni perquè, en acabar li he dit: “Ah, i també sóc asperger”. Ella s’ha sorprès, així que he afegit: “Asperger, tinc un trastorn de l’espectre autista”.

La dentista m’ha dit: “Sé el que és, el meu fill té TDAH i he llegit sobre el tema”.

Així, que hem estat parlant una estona sobre el TDAH, l’asperger i de la relació entre ells.

Però el que volia explicar, és com ha anat la visita: Continua llegint «Dentista, així sí!»

Expectatives

El fet de viure en societat, fa que totes les persones (siguin neurotípiques o aspergers) estiguem rodejades d’expectatives.

Aquestes expectatives se solen posar de forma inconscient. Per exemple: si tots (o la majoria) dels nens miren als ulls dels pares, també voldràs i esperaràs que el teu fill ho faci.

Quan ets normal, vull dir quan ets neurotípic, la majoria de les expectatives es compleixen sense saber ni que existeixen.

Però quan ets diferent, les expectatives es fan més grans i a la vegada són més difícils de complir (molts cops impossibles del tot). Amb totes les frustracions que això comporta, tant per la persona que fica les expectatives com per la persona que les ha de fer. Continua llegint «Expectatives»