Curiositats sobre l’asperger #27

Text de la imatge: Constantment ens diuen que parlem massa alt, massa baix o que cridem.

La meva resposta sempre és la mateixa: no estic cridant! I és que no ho fem volent, no som conscients que estem cridant o parlant alt.

Això és degut a dos motius:

  • Ens costa regular el nostre to de veu.
  • Ens costa saber si el nostre to de veu és apropiat per la situació que estem.

 

Respostes concretes a preguntes concretes #2

Avui responc a 3 preguntes diferents que m’han fet a través de la secció “Pregunta el que vulguis” del blog:

  • Com explicar a un fill que és asperger.
  • Com vaig descobrir que sóc asperger.
  • Com vaig conèixer la meva terapeuta.

Com explicar-ho

Hola Carles, El meu fill te 10 anys i esta diagnosticat d’asperger i de tdah. Encara no li hem explicat el que li passa,i m’agradaria saber com fer-ho. Algun sugeriment? Gracies.

Pregunta difícil, segur que hi han moltes respostes diferents. Jo contestaré amb el que diria jo, o el que és el mateix, el que m’hagués agradat que em diguessin a mi. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #2»

Els meus interessos especials – Universitat

Com en les entrades anteriors sobre els meus interessos especials he intentat ser breu, però no sé si ho he aconseguit. Això si, és molt interessant!

Avui toca l’etapa de la universitat, o per ser més precís, de les universitats, ja que vaig fer 3 enginyeries: enginyeria tècnica elèctrica, enginyeria industrial, i enginyeria informàtica. Com que el que feia m’agradava, ho vaig allargar tot el que vaig poder, dels 17 fins als 25 anys (aproximadament). Continua llegint «Els meus interessos especials – Universitat»

Discapacitat

És l’asperger una discapacitat? Segurament trobarem tantes respostes com persones es facin la pregunta, o tantes respostes com persones asperger.

De fet la meva forma de veure-ho ha anat canviant en el temps. Al principi d’aquest procés d’autoconeixement, després del diagnòstic d’asperger, vaig passar per la “negació”. Em negava a veure que l’asperger com una discapacitat.

Però amb el temps, amb la coneixença de l’asperger i de l’autisme, i sobretot amb l’autoconeixement, he començat a veure-ho de forma diferent.

Cap al final de l’entrada, donaré la meva opinió, però abans vull explicar o deixar clara algunes coses. Ja que és un tema tabú, delicat, sensible, i no vull males interpretacions. Continua llegint «Discapacitat»

Edat

L’edat de les persones amb aspergers no correspon amb el que diu el seu DNI.

Ahir vaig fer 41 anys, o millor dit, ahir va fer 41 anys d’ençà que vaig néixer.

Però mentalment és una altra cosa. No em sento que tingui 41 anys. I no és una qüestió de no voler fer anys, o de no voler créixer. No té res a veure amb això.

Per una banda hi ha les expectatives, no les meves, sinó les de la societat. Expectatives de què has fet o on has arribat a certa edat. I expectatives de com ets o et comportes amb certa edat.

I les he trencat totes, les expectatives. Continua llegint «Edat»

Mindfulness – Emocions

Com ja he explicat anteriorment, el mindfulness diu que el jo està compost per: el cos (sentits), el cap (pensaments) i el cor (emocions). I ja hem començat amb aquesta última part, les emocions.

El procés per treballar les emocions té 3 fases:

  1. Reconèixer.
  2. Observar.
  3. Sostenir o deixar anar.

I resulta que també tinc problemes amb les emocions, per ser exactes tinc problemes per reconèixer i observar les emocions! Però no és res nou, és quelcom que ja sabia abans de fer mindfulness, i que ja intuïa abans de descobrir que sóc asperger.

Continua llegint «Mindfulness – Emocions»