Auto diagnòstic II

Ahir parlava sobre l’auto diagnòstic, i les dificultats d’obtenir el diagnòstic oficial quan som adults, però no vaig profunditzar ni explicar aquestes dificultats.

Una amiga em va escriure:

Macu, te ha faltado insistir en el punto de que un profesional te lo niega e incluso te pone otras etiquetas. La verdad es encadenar profesionales que te digan que no. Y lo mejor de todo los motivos

Així que avui amplio el tema de l’auto diagnòstic, o millor dit, de les dificultats que ens trobem per obtenir el diagnòstic oficial. Continua llegint «Auto diagnòstic II»

Auto diagnòstic

Hi ha diverses polèmiques recurrents en moltes comunitats asperger. Una d’elles és sobre si l’auto diagnòstic és vàlid o no. Avui explicaré el meu punt de vista, ni que segur que molts ja el sabeu o l’heu deduït de llegir el meu blog.

Abans de res, deixar clar que la millor opció és un diagnòstic d’un professional (psicòleg, psiquiatre, etc.).

Però també s’han de tenir en compte altres factors, per exemple: Continua llegint «Auto diagnòstic»

Fotografies

En l’última entrada/curiositat explico que no ens agrada que ens facin fotografies, però per què?

Des de ben petits, ens han ensenyat que quan ens fan una foto el que s’ha de fer és … somriure!

I siguem realistes, als aspergers això no ens surt de forma natural. I no vull dir que no somriem de forma natural, que sí que ho fem, sinó que si volem somriure, no ens surt de forma natural o no ens surt un somriure natural. Continua llegint «Fotografies»

Entrevista Diari (Tarragona Digital)

Eps, que m’han fet una entrevista al diari Tarragona Digital!

La podeu llegir al següent enllaç:
https://tarragonadigital.com/area-metropolitana/sindrome-asperger-associacio-aspercamp-tarragona

Al principi de l’entrevista estava una mica nerviós. Però de seguida em vaig anar calmant, i aleshores el problema va ser un altre: que no controlava el que deia/sortia de la meva boca!

Més d’un cop i de dos vaig explicar alguna cosa i segons després el meu cervell deia “no merda, això no calia que ho diguessis”. O vaig dir alguna paraula mal sonant, com ara el “gilipolles” .

Malgrat tot, el resultat ha quedat bé, oi?

Sortir de l’armari

Sempre he explicat (d’ençà que ho sé) que sóc Asperger, mai me n’he amagat. A la vegada mai ho havia “anunciat”, mai ho havia fet públic. Per tant seguia sent quelcom privat. Continua llegint «Entrevista Diari (Tarragona Digital)»

Teràpia (Febrer 2019)

Avui he anat teràpia, i ara m’adono que fa unes quantes sessions que no les he explicat/publicat al blog. En resum, que no l’he deixat!

Les últimes sessions vam tocar un tema delicat i sensible, i pot ser que per això el meu subconscient va fer no publiqués res de la teràpia. Però ja ho explicaré un altre dia al blog (ho estic acabant d’escriure).

Tornant a la teràpia d’avui, hem tractat i treballat 3 temes: Continua llegint «Teràpia (Febrer 2019)»

Parella I – Parella i Asperger

  • Podem els aspergers tenir parella?
  • Funcionarà amb el noi asperger que he conegut?
  • El meu fill asperger podrà tenir parella?

Aquestes són preguntes que m’han fet, i que es fan moltes persones.

La resposta a la pregunta és si, els aspergers podem tenir parella, però no és/serà fàcil.

Abans de continuar, tots sabem que tenir parella en general no és fàcil, siguis neurotípic o asperger.

Però quan ets diferent (qualsevol diferència), ho fa encara més difícil.

Per exemple, els aspergers tenim dificultats en totes les etapes del ritual d’aparellament de l’espècie humana: Continua llegint «Parella I – Parella i Asperger»