Universitat i TEA II – Adaptacions

En l’entrada anterior sobre “universitat i TEA”, vaig introduir el tema sobre els serveis d’atenció a la discapacitat (PIUNE) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doncs ja he tingut la cita i ja tinc l’informe de les adaptacions! Així que avui us en faig un (llarg) resum.

La cita va anar millor del que m’esperava, no vaig tenir que “explicar” el que és el TEA ni justificar-me de res, a diferència de la majoria de vegades que parlo del TEmA. 

Després de les presentacions i ensenyar els diagnòstics corresponents, em va explicar com funcionaven: tenen un llistat prefabricat (un Excel) on hi ha cada un dels “diagnòstics” més comuns (o els que ells contemplen), amb dos textos: Continua llegint «Universitat i TEA II – Adaptacions»

Asperger V2

De tant en tant em pregunten què és això de l’asperger, i això fa que em replantegi la definició o com explicar-ho. Així que malgrat que ja ho he contestat algun cop, m’agrada anar-ho recordant i/o ampliant. Perquè ara tinc molt més coneixement de quan vaig començar el blog.

Que és l’asperger? Continua llegint «Asperger V2»

Universitat i TEA

Qui ho havia de dir, que amb 41 anys tornaria a la Universitat! De fet, m’he matriculat i estic fent el Màster de formació de professorat de secundària a la UAB (i encara m’estic situant, he d’acabar d’agar el ritme).

I per què ho explico això? Doncs resulta que quan ens van fer la presentació del màster, ens van explicar que la Universitat té un servei d’atenció a la discapacitat, i que en cas que un alumne tingués discapacitat, o per ser més correctes, necessitats educatives específiques, podia demanar ajuda i/o suport. No cal dir, que el TEA, el TDAH, i la dislèxia, s’inclouen en aquest servei.

Aquí em vaig plantejar, jo ho necessito? I aquí he raonat el següent: Continua llegint «Universitat i TEA»

Rutines II – Disfunció executiva

Fa uns dies vaig començar a parlar de les rutines: de com no era conscient de totes les rutines que tenia abans del diagnòstic d’asperger.

Avui parlaré de les rutines i de la relació que tenen amb la disfunció executiva. Pot semblar que no tenen res a veure, però estan molt lligades: les rutines ajuden a minimitzar els efectes negatius de la disfunció executiva.

I no trobo millor forma d’explicar-ho que amb diversos exemples: Continua llegint «Rutines II – Disfunció executiva»

Rutines

El primer cop que li vaig dir a la meva (ex) psicòloga que sabia sospitava que era asperger, ella em va preguntar si tenia rutines. La meva resposta va ser: “no, no tinc rutines”. I vaig afegir: “Potser alguna a la dutxa, però res greu”. I em vaig  quedar tan ample!

Tot seguit ella em va dir que no era asperger perquè no tenia rutines (i perquè havia tingut parella, i perquè tenia feina, i perquè mirava als ulls, i perquè no tenia to de veu monòton i …).

I que equivocats que estàvem tots dos! Continua llegint «Rutines»

Lleu – 10 motius per no fer servir l’etiqueta lleu

Quan vaig començar l’aventura de l’asperger, jo era el primer a fer servir les etiquetes “lleu” o “alt funcionament”. A la vegada vaig començar a llegir crítiques a aquestes etiquetes de funcionalitat, crítiques que no entenia.

Amb el temps, vaig començar a entendre el perquè no agraden aquestes etiquetes a la comunitat asperger/autista, fins a l’actualitzat, que sóc activista per a la NO utilització de les etiquetes de funcionalitat en l’asperger/autisme.

Així que avui us porto 10 motius per no fer servir l’etiqueta “lleu” associada amb l’autisme, asperger i TEA. Continua llegint «Lleu – 10 motius per no fer servir l’etiqueta lleu»

Teràpia (Juliol 2019)

La setmana passada vaig tornar a teràpia, i ara feia temps des de l’última sessió. I és que estan saturats, i no podrem seguir el ritme d’una sessió al més que fèiem.

Bàsicament ens vam ficar al dia, que hi havia molt a explicar. Aquests últims mesos se m’han ajuntat diverses coses, i no han estat fàcils. Va coincidir el mateix dia que vaig deixar els antidepressius amb què em va sortir una hèrnia cervical. Continua llegint «Teràpia (Juliol 2019)»

Sant Joan

Molta gent em pregunta si m’agraden els petards, els castells de foc o Sant Joan (la revetlla).

Doncs m’agrada quan és controlat o quan ho faig personalment.

Per exemple, els petards m’agraden quan els tiro jo, la resta no.

En el cas dels castells de focs, només m’agraden si els vaig a veure o quan estan “previstos”. En resum, m’agraden els focs artificials quan els vaig a veure voluntàriament.

Odio la resta: els focs artificials no previstos, els petards que tira la gent pel carrer, la massificació de Sant Joan, etc.

Aquests casos, entre la hipersensibilitat de l’oïda i la falta de filtres, fan que em fiqui nerviós, m’espanten, em desconcentren, m’alteren.

Així que evito les multituds o llocs on poden tirar petards de forma “descontrolada”.