Teràpia (Juliol 2019)

La setmana passada vaig tornar a teràpia, i ara feia temps des de l’última sessió. I és que estan saturats, i no podrem seguir el ritme d’una sessió al més que fèiem.

Bàsicament ens vam ficar al dia, que hi havia molt a explicar. Aquests últims mesos se m’han ajuntat diverses coses, i no han estat fàcils. Va coincidir el mateix dia que vaig deixar els antidepressius amb què em va sortir una hèrnia cervical. Continua llegint «Teràpia (Juliol 2019)»

Sant Joan

Molta gent em pregunta si m’agraden els petards, els castells de foc o Sant Joan (la revetlla).

Doncs m’agrada quan és controlat o quan ho faig personalment.

Per exemple, els petards m’agraden quan els tiro jo, la resta no.

En el cas dels castells de focs, només m’agraden si els vaig a veure o quan estan “previstos”. En resum, m’agraden els focs artificials quan els vaig a veure voluntàriament.

Odio la resta: els focs artificials no previstos, els petards que tira la gent pel carrer, la massificació de Sant Joan, etc.

Aquests casos, entre la hipersensibilitat de l’oïda i la falta de filtres, fan que em fiqui nerviós, m’espanten, em desconcentren, m’alteren.

Així que evito les multituds o llocs on poden tirar petards de forma “descontrolada”.

 

El cervell asperger

Quan vaig descobrir que era asperger, vaig estar investigant molt sobre el tema. I una ajuda molt gran va ser una amiga que resulta que feia anys que també sospitava que era asperger, i feia anys que es pensava que jo ho era.

En una de les converses que vam tenir, em va explicar el que ella havia descobert sobre el funcionament del cervell asperger.

La teoria em va agradar, explicava moltes coses i tenia el seu sentit!

Ara fa unes setmanes, vaig anar a una xerrada de la neuropsicòloga Maria Portella, on va explicar la seva teoria del que era l’asperger. I era la mateixa que la meva amiga em va explicar fa dos anys!

Així que avui us explico el funcionament del cervell asperger.

Continua llegint «El cervell asperger»

Res sobre nosaltres sense nosaltres!

Quan vaig començar a entrar a comunitats autistes en línia, majoritàriament anglosaxones, vaig veure que hi havia diverses reivindicacions que anaven apareixent de forma recurrent.

Una d’elles era la de “Nothing About Us Without Us!” (Del llatí “Nihil de nobis, sine nobis”). En català es podria traduir per “Res sobre nosaltres sense nosaltres“.

La idea el moviment ve a dir que no s’hauria de decidir polítiques sobre un grup (minoritari) sense la participació del mateix grup.

Al principi, vaig pensar que exageraven una mica. Però amb el temps els he anat entenent fins que m’he adonat que tenen molta raó.

I que té a veure això amb l’autisme? Continua llegint «Res sobre nosaltres sense nosaltres!»

Auto diagnòstic II

Ahir parlava sobre l’auto diagnòstic, i les dificultats d’obtenir el diagnòstic oficial quan som adults, però no vaig profunditzar ni explicar aquestes dificultats.

Una amiga em va escriure:

Macu, te ha faltado insistir en el punto de que un profesional te lo niega e incluso te pone otras etiquetas. La verdad es encadenar profesionales que te digan que no. Y lo mejor de todo los motivos

Així que avui amplio el tema de l’auto diagnòstic, o millor dit, de les dificultats que ens trobem per obtenir el diagnòstic oficial. Continua llegint «Auto diagnòstic II»

Auto diagnòstic

Hi ha diverses polèmiques recurrents en moltes comunitats asperger. Una d’elles és sobre si l’auto diagnòstic és vàlid o no. Avui explicaré el meu punt de vista, ni que segur que molts ja el sabeu o l’heu deduït de llegir el meu blog.

Abans de res, deixar clar que la millor opció és un diagnòstic d’un professional (psicòleg, psiquiatre, etc.).

Però també s’han de tenir en compte altres factors, per exemple: Continua llegint «Auto diagnòstic»