Publicat a

Mites sobre l’asperger #16

Mite: “Cada vegada hi ha més autistes“.

Realitat: El que ha augmentat són les persones diagnosticades, degut principalment a la millora en el coneixement de l’autisme i què s’han actualitzat els mètodes diagnòstics.

Continua llegint «Mites sobre l’asperger #16»

Publicat a

Mites sobre l’asperger #15

Mite: “L’asperger està de moda“.

Realitat: En els últims temps ha augmentat la presència de l’asperger i l’autisme als mitjans de comunicació. No és que estigui de moda, sinó que hi ha un gran treball de difusió o conscienciació per part de moltes entitats o activistes.

Continua llegint «Mites sobre l’asperger #15»

Publicat a

Mites sobre l’asperger #14

Mite: “Els aspergers no tenen dificultats“.

Realitat: Molts cops els aspergers se’ns considera simplement rarets, i es creu que no tenim dificultats. Però encara que no es vegin, les dificultats hi són. I si lluitem per superar-les, aleshores no se’ns creu quan ho expliquem.

Tampoc ajuda que quan a vegades siguem capaços de fer quelcom,  aleshores se suposa que ho hem de poder fer sempre.

A més ens hem encarregat d’amagar-les, per què explicar segons quines coses no està ben vist socialment.

En resum, són dificultats invisibles.

Algunes de les dificultats que tenim: Continua llegint «Mites sobre l’asperger #14»

Publicat a

Mites sobre l’asperger #13

Mite: “L’autisme no defineix qui ets“.

Realitat: Molts cops es diu que “l’autisme no defineix a la persona”, acompanyat per frases com ara “un diagnòstic o una etiqueta no et defineix”.

Doncs resulta que tota la meva vida ve o està determinada per l’autisme: com parlo, com em moc, com penso, com sento, com em relaciono, el meu sentit de l’humor, etc. En resum: el funcionament del meu cervell està definit per l’autisme.

I no puc deixar de ser autista, o deixar de banda l’autisme. Sóc autista les 24 h del dia.
Continua llegint «Mites sobre l’asperger #13»

Publicat a

Mites sobre l’asperger #12

Mite: “Els aspergers no tenen maldat“.

Realitat: El diagnòstic d’asperger no ens converteix en bones persones. Estaria bé que fos veritat, però no ens salvem de tenir debilitats o pecats.

Així que, per desgràcia, ens podem trobar amb aspergers amb maldat (o males persones). Continua llegint «Mites sobre l’asperger #12»

Publicat a

Mites sobre l’asperger #11

Mite: “Els aspergers no són sociables“.

Realitat: A tots ens manquen les habilitats socials. Però malgrat això, la majoria d’aspergers som molt sociables i tenim ganes de socialitzar, però no sabem com fer-ho!

Així que trobarem molts aspergers (la majoria) que sí que volem i necessitem socialitzar. Com deia, malgrat les dificultats en les habilitats socials.

També trobarem aspergers que no es volen relacionar o que no volen interactuar amb altres persones. Podríem discutir si és perquè realment no volen, o pel contrari, perquè hi ha traumes, però això ja és un altre tema.

Així que en general, som sociables, però no sabem com fer-ho!

 

Publicat a

Mites sobre l’asperger #10

Mite: “Els aspergers no tenen sentit de l’humor“.

Realitat: Em fa gràcia aquest mite, perquè sí que tenim sentit de l’humor (i molt), però és diferent dels neurotípics.

A vegades no entenem alguns acudits o bromes dels neurotípics. I al revés: la gent no entén el nostre sentit de l’humor.

El nostre sentit de l’humor sol ser “negre” o literal. I alguns aspergers inclús fem servir l’humor com a mecanisme de defensa o per relacionar-nos.

Publicat a

Mites sobre l’asperger #9

Mite: “Tots els aspergers són diferents“.

Realitat: Totes les persones són diferents, inclosos els aspergers. Però a la vegada tenim moltes coses en comú i les característiques principals són les mateixes.

De fet, una de les coses bones que aporta el diagnòstic és saber que no estàs sol, que hi ha persones que el passa el mateix o que viuen igual que tu.

I cada veig més clar tot el que compartim, els aspergers, entre nosaltres,  i la gran quantitat de coses que tenim en comú.

Evidentment sense oblidar que som persones, i que només per això ja som tots diferents.

Potser no cal insistir tant o ficar tanta èmfasi a dir que tots som diferents?