Sóc Asperger
Mite: “Tots som una mica aspergers”.
Realitat: El cervell d’una persona asperger funciona diferent que el cervell neurotípic, i només per tenir similituds en un (o més) símptomes de l’asperger no et converteix en asperger, ni et fa ser una mica asperger.
És com si … Continua llegint «Mites sobre l’asperger #7»
Mite: “L’asperger millora amb l’edat”.
Realitat: L’asperger no millora, no passa i no desapareix amb l’edat. Continua llegint «Mites sobre l’asperger #6»
Mite: “Els aspergers no saben mentir” o “Els aspergers sempre diuen la veritat” o “Els aspergers són molt sincers”.
Realitat: Els aspergers sabem mentir. I alguns pot ser que igual o millor que els neurotípics.
El problema (o la dificultat) radica en el fet que no sabem en quin moment s’ha de mentir i en quin moment s’ha de dir la veritat.
No portem bé la mentida social. Malgrat que en alguns ambients es digui el contrari, la mentida social és molt necessària per viure en societat. Tant per un mateix com per no fer mal als altres. I els aspergers no sabem quan mentir socialment. Continua llegint «Mites sobre l’asperger #5»
Text de la imatge: “És un trastorn infantil”.
Realitat: els nens i nenes diagnosticats amb asperger, creixen i es converteixen en aspergers adults.
Antigament es considerava l’autisme com un trastorn infantil. Un exemple és l’associació “National Autistic Society”, que quan es va fundar es deia “Society for Autistic Children”, i per si no era suficient, el seu primer logo era una peça de puzle amb un nen plorant a dintre. Continua llegint «Mites sobre l’asperger #3»
Text de la imatge: “No mirem als ulls”.
Realitat: naixem sense l’habilitat de mirar als ulls, però ho podem aprendre!
Encara hi ha persones (i psicòlegs) que pensen que si mirem als ulls, ja ens descarta del diagnòstic d’asperger.
La realitat és que, els aspergers, no naixem amb aquesta habilitat innata com els neurotípics, però al llarg dels anys alguns aspergers ho podem aprendre a fer o com a mínim a fingir-ho.
També hi ha aspergers que ho han perfeccionat tant que miren als ulls amb aparent normalitat/naturalitat.
En tots els casos, ens costa un gran esforç fer-ho.
Personalment he après a fingir-ho, quan realment miro al voltant dels ulls. Però és quelcom conscient, he de pensar “ara toca mirar als ulls”.
Sols miro als ulls a persones que conec molt o que tinc molta confiança, i quan ho faig m’aporta poca informació i m’és incòmode. I com més cansat, nerviós o estressat estic, menys puc mirar als ulls o fer veure que miro als ulls.
Text de la imatge: “Els aspergers no tenen empatia.”
Realitat: tenim empatia, però ho sentim i expressem de forma diferent als neurotípics. Això pot fer que sembli que no en tinguem.
De fet, hi ha 3 tipus d’empatia, resumint molt: Continua llegint «Mites sobre l’asperger #1»
Un dels grans mites sobre les persones amb asperger és que no tenim empatia.
Però no és cert! Els aspergers sí que tenim empatia, però funciona diferent que l’empatia dels neurotípics. I al funcionar diferent, ja es diu que no tenim empatia. Però hi ha persones que opinem que els aspergers podem arribar a tindre més empatia que els neurotípics.