Publicat a

Mites sobre l’asperger #21

Mite: “Els aspergers no poden tenir parella“.

Realitat: Ens costarà més per les dificultats que tenim amb les habilitats socials, però podem (i volem) tenir parella igual que els neurotípics! Continua llegint «Mites sobre l’asperger #21»

Publicat a

Mites sobre l’asperger #16

Mite: “Cada vegada hi ha més autistes“.

Realitat: El que ha augmentat són les persones diagnosticades, degut principalment a la millora en el coneixement de l’autisme i què s’han actualitzat els mètodes diagnòstics.

Continua llegint «Mites sobre l’asperger #16»

Publicat a

Mites sobre l’asperger #15

Mite: “L’asperger està de moda“.

Realitat: En els últims temps ha augmentat la presència de l’asperger i l’autisme als mitjans de comunicació. No és que estigui de moda, sinó que hi ha un gran treball de difusió o conscienciació per part de moltes entitats o activistes.

Continua llegint «Mites sobre l’asperger #15»

Publicat a

Mites sobre l’asperger #14

Mite: “Els aspergers no tenen dificultats“.

Realitat: Molts cops els aspergers se’ns considera simplement rarets, i es creu que no tenim dificultats. Però encara que no es vegin, les dificultats hi són. I si lluitem per superar-les, aleshores no se’ns creu quan ho expliquem.

Tampoc ajuda que quan a vegades siguem capaços de fer quelcom,  aleshores se suposa que ho hem de poder fer sempre.

A més ens hem encarregat d’amagar-les, per què explicar segons quines coses no està ben vist socialment.

En resum, són dificultats invisibles.

Algunes de les dificultats que tenim: Continua llegint «Mites sobre l’asperger #14»

Publicat a

Mites sobre l’asperger #13

Mite: “L’autisme no defineix qui ets“.

Realitat: Molts cops es diu que “l’autisme no defineix a la persona”, acompanyat per frases com ara “un diagnòstic o una etiqueta no et defineix”.

Doncs resulta que tota la meva vida ve o està determinada per l’autisme: com parlo, com em moc, com penso, com sento, com em relaciono, el meu sentit de l’humor, etc. En resum: el funcionament del meu cervell està definit per l’autisme.

I no puc deixar de ser autista, o deixar de banda l’autisme. Sóc autista les 24 h del dia.
Continua llegint «Mites sobre l’asperger #13»

Publicat a

Mites sobre l’asperger #12

Mite: “Els aspergers no tenen maldat“.

Realitat: El diagnòstic d’asperger no ens converteix en bones persones. Estaria bé que fos veritat, però no ens salvem de tenir debilitats o pecats.

Així que, per desgràcia, ens podem trobar amb aspergers amb maldat (o males persones). Continua llegint «Mites sobre l’asperger #12»

Publicat a

Mites sobre l’asperger #11

Mite: “Els aspergers no són sociables“.

Realitat: A tots ens manquen les habilitats socials. Però malgrat això, la majoria d’aspergers som molt sociables i tenim ganes de socialitzar, però no sabem com fer-ho!

Així que trobarem molts aspergers (la majoria) que sí que volem i necessitem socialitzar. Com deia, malgrat les dificultats en les habilitats socials.

També trobarem aspergers que no es volen relacionar o que no volen interactuar amb altres persones. Podríem discutir si és perquè realment no volen, o pel contrari, perquè hi ha traumes, però això ja és un altre tema.

Així que en general, som sociables, però no sabem com fer-ho!

 

Publicat a

Mites sobre l’asperger #10

Mite: “Els aspergers no tenen sentit de l’humor“.

Realitat: Em fa gràcia aquest mite, perquè sí que tenim sentit de l’humor (i molt), però és diferent dels neurotípics.

A vegades no entenem alguns acudits o bromes dels neurotípics. I al revés: la gent no entén el nostre sentit de l’humor.

El nostre sentit de l’humor sol ser “negre” o literal. I alguns aspergers inclús fem servir l’humor com a mecanisme de defensa o per relacionar-nos.