Mites sobre l’asperger #21

Mite:Els aspergers no poden tenir parella“.

Realitat: Ens costarà més per les dificultats que tenim amb les habilitats socials, però podem (i volem) tenir parella igual que els neurotípics!

Aquest mite prové:

  • De les (grans) dificultats que tenim per relacionar-nos.
  • Del desconeixement que hi ha del que volem.
  • De què hi ha molts aspergers separats o solters.
  • I també de persones que han “sofert” una parella asperger.

Però tot això no s’ajusta a la realitat.

Potser alguns aspergers han desistit per les males experiències, però la majoria d’aspis volem tenir parella.

I la qüestió és que molts hem tingut o tenim parella.

Això si, no és fàcil: tot el procés d’emparellar-se està ple de normes socials, expectatives, regles no escrits, relacions socials, etc.

Per tot això és molt important tenir molta consciència de com ets (les dificultats, les coses bones, les manies, les mancances, etc.), i també que l’altra persona entengui l’asperger i ens accepti tal com som!

Una mostra d’això la podem trobar en el documental de Netflix “Love on the Spectrum“.

Una resposta a «Mites sobre l’asperger #21»

  1. Me pregunto infinidad de veces quién es quien realmente tiene esa “dificultad social” (que, por otra parte, que manía de hacer connotaciones negativas de nuestras cualidades); la respuesta que me doy siempre es la misma: los “otros”. Los que no son como yo o no piensan como yo..Anda me estoy volviendo una de ellos. No, no es complicado. Depende de quién y cómo sea la persona, querrá o no querrá, tener pareja. En cuanto al número de separados/divorciados/desparejados, qué más da que sea/tenga TEA, asperger… eso depende de si te entiendes o no con tu esperada media naranja, ¿no? Daría para infinidad de horas de conversación

Leave a Reply