Curiositats sobre l’asperger #41

Text de la imatge: Ens costa saber en quin dia vivim.

No sé ben bé si és la discalcúlia, la dislèxia, l’asperger o la barreja de tot plegat, però ens costa saber quin dia vivim. Tant el dia del més, com el dia de la setmana, si és festiu o no, etc.

Curiositats sobre l’asperger #38

Text de la imatge: No ens agrada que ens facin fotografies.

Tampoc ens agrada massa fer-nos fotografies, ni que això pot variar segons la persona.

També ens podem trobar casos que és tot el contrari, per exemple amb un abús o amb una sobreexposició fotogràfica (i no per precisament per un excés de llum).

I quan ens fan fotos, sempre fiquem la mateixa cara (per dir-ho d’alguna manera).

I tu, t’agrada que et facin fotos?

 

Curiositats sobre l’asperger #35

Text de la imatge: Som molt perfeccionistes.

Es diu que: massa d’una cosa bona no és bo.

En el cas que ens toca: el perfeccionisme és positiu. Permet fer les coses ben fetes, millorar, aprendre, etc.

Però amb excés pot ser bloquejant. Per exemple pot portar a no iniciar tasques per què és difícil fer-les perfectes, o pot eternitzar una tasca simple per voler-la fer perfecta. Continua llegint «Curiositats sobre l’asperger #35»

Curiositats sobre l’asperger #34

Text de la imatge: Ens costa (o no sabem) dir que no.

No sé el motiu, però és una constant que he vist a molts aspis. No sabem dir que no, sobretot en situacions socials.

Potser influeix la falta d’habilitats socials, la falta d’autoestima, o no voler perdre una oportunitat.

Per què creus que ens passa?

Curiositats sobre l’asperger #33

Text de la imatge: Ens agraden els aliments cruixents!

Patates, cacauets, quicos, patates, “palitos”, patates, etc.

El motiu que ens agrada és que fem servir el soroll del menjar cruixent com stimming (comportament autoestimulatori) de l’oïda.

Curiositats sobre l’asperger #29

Text de la imatge: Som molt possessius amb les nostres coses.

En general no ens sol agradar que ens agafin, toquin, moguin, canviïn de lloc les nostres coses.

A vegades des de fora, des del punt de vista neurotípic, això es confon amb egoisme, però no té res a veure.