Resum 5a Trobada Sóc Asperger – Novembre (Barcelona)

Ja van 5 trobades de Sóc Asperger! I com ja és costum, us porto el resum de la trobada:

Malgrat algunes baixes a causa de la possibilitat de manifestacions en algunes estacions de Renfe, vam ser 10 persones. Dels quals 8 aspis i dos NT‘s (acompanyants). Dels 8 aspis, 2 eren nous al grup i a les trobades. I em sembla que es la primera trobada (sense contar les no oficials) Continua llegint «Resum 5a Trobada Sóc Asperger – Novembre (Barcelona)»

Mites sobre l’asperger #13

Mite: “L’autisme no defineix qui ets“.

Realitat: Molts cops es diu que “l’autisme no defineix a la persona”, acompanyat per frases com ara “un diagnòstic o una etiqueta no et defineix”.

Doncs resulta que tota la meva vida ve o està determinada per l’autisme: com parlo, com em moc, com penso, com sento, com em relaciono, el meu sentit de l’humor, etc. En resum: el funcionament del meu cervell està definit per l’autisme.

I no puc deixar de ser autista, o deixar de banda l’autisme. Sóc autista les 24 h del dia.
Continua llegint «Mites sobre l’asperger #13»

Diagnòstic III – Por al diagnòstic

Avui vull parlar de la por que hi ha al diagnòstic d’asperger (TEA, autisme, etc.), però no per part de nosaltres mateixos o dels familiars, sinó per part dels professionals: la por que hi ha a diagnosticar asperger per part dels psicòlegs i psiquiatres.

En algunes disciplines mèdiques, a vegades s’abusa de diagnosticar de pressa i sense proves. Si vas al metge de capçalera amb símptomes de refredat, et diagnosticaran un refredat, sense més proves. Si al cap d’una setmana tenien raó, tots contents. Però si empitjores, faran alguna prova i “modificaran” el diagnòstic (segurament a alguna cosa més greu).

Inclús si vas al metge de capçalera amb símptomes d’una depressió, aquest t’ho diagnosticarà ràpidament i et donarà medicació.

Es podria dir que molts cops es diagnostica a la lleugera.

Però amb l’asperger/TEA, passa tot el contrari! Per aconseguir el diagnòstic tot són problemes, pegues, dificultats, excuses, lentitud,  etc. Molts cops fins i tot costa que ho tinguin en compte. Continua llegint «Diagnòstic III – Por al diagnòstic»

Diagnòstic II – En femení

En entrades anteriors ja he parlat del diagnòstic i de l’asperger en les dones.

Avui em vull centrar en el diagnòstic en les dones. El motiu és que fa poc dues noies que conec han passat pel procés de diagnòstic, i a les dues els han dit “que no encaixen amb els paràmetres del TEA“. Però el problema és que les dues són Asperger (TEA)! Per tant, alguna cosa ha fallat en el procés diagnòstic perquè no ho hagin vist.

Per començar, el diagnòstic d’asperger (TEA) en adults no és fàcil.

Alguns dels motius són: Continua llegint «Diagnòstic II – En femení»

Auto diagnòstic II

Ahir parlava sobre l’auto diagnòstic, i les dificultats d’obtenir el diagnòstic oficial quan som adults, però no vaig profunditzar ni explicar aquestes dificultats.

Una amiga em va escriure:

Macu, te ha faltado insistir en el punto de que un profesional te lo niega e incluso te pone otras etiquetas. La verdad es encadenar profesionales que te digan que no. Y lo mejor de todo los motivos

Així que avui amplio el tema de l’auto diagnòstic, o millor dit, de les dificultats que ens trobem per obtenir el diagnòstic oficial. Continua llegint «Auto diagnòstic II»

Respostes concretes a preguntes concretes #9 – Diagnòstic

Acabo de trobar el teu blog, primer donar-te les gràcies per tota aquesta informació. El meu fill té 14 anys, una professora a 5è, em va insinuar que podria ser asperger. Realment, jo mai havia sentit a parlar i vaig començar a llegir sobre el tema, no ho veia clar. Avui llegint el teu blog, i al ser en primera persona m’he adonat que molts dels comportaments que té són similars. Però ara em plantejo…. Per on començo, com el puc ajudar… on el porto perquè el puguin diagnosticar. Si em poguessis ajudar…. Moltes gràcies

Bona pregunta, i de fet és una pregunta recurrent que m’han fet diverses vegades!

Per desgràcia, obtenir el diagnòstic no és fàcil (i com més gran és la persona pitjor). I depenen d’on es faci pot ser un procés llarg i dur (i car).

Però no puc deixar d’insistir l’important que és el diagnòstic precoç, per poder treballar, per exemple les habilitats socials, quan el cervell encara té certa plasticitat. A més, amb el diagnòstic et permetrà trobar les eines adequades per ajudar, no és el mateix ajudar a un TEA que a un NT o  que a un TDAH, etc.

Tornant al tema: perquè et facin el diagnòstic hi ha diverses opcions, públiques i privades, i segons l’edat o el lloc d’on siguis és millor un lloc o un altre. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #9 – Diagnòstic»

Respostes concretes a preguntes concretes #8 – Estic perduda

La Berta pregunta a través del blog:

Hola Carles! No se per on començar. Tinc 39 anys i tota la vida he tingut problemes per a relacionar-me amb la gent, mantenir una relació, o inclús una feina. Casi no tinc amics i quan en tinc duren poc. Em sento sola i de vegades m’agrada, però fa anys que no se qui sóc i visc per agradar als altres. Si no és estrictament necessari puc estar inclús una setmana sense sortir de casa i cada vegada m’agrada menys la gent. Estic perduda. Sóc mare d’una petita de casi 4 anys i de vegades sento que no seré bona mare per a ella. No se que em passa, em sento incompresa i com si no encaixés enlloc. Què puc fer? Gràcies per llegir-me

Hola Berta!

T’entenc, m’he sentit igual (moltes vegades) al llarg de la meva vida, i sé que no és fàcil. De fet, és com ens sentim molts aspergers adults abans de ser diagnosticats. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #8 – Estic perduda»

Respostes concretes a preguntes concretes #2

Avui responc a 3 preguntes diferents que m’han fet a través de la secció “Pregunta el que vulguis” del blog:

  • Com explicar a un fill que és asperger.
  • Com vaig descobrir que sóc asperger.
  • Com vaig conèixer la meva terapeuta.

Com explicar-ho

Hola Carles, El meu fill te 10 anys i esta diagnosticat d’asperger i de tdah. Encara no li hem explicat el que li passa,i m’agradaria saber com fer-ho. Algun sugeriment? Gracies.

Pregunta difícil, segur que hi han moltes respostes diferents. Jo contestaré amb el que diria jo, o el que és el mateix, el que m’hagués agradat que em diguessin a mi. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #2»

Respostes concretes a preguntes concretes

De tant en tant, obro el blog i em trobo missatges com aquest, que m’alegren el dia:

Hola!! Queria darte las gracias por este blog. Me encanta lo que cuentas y cómo lo cuentas. Me está ayudando mucho a entender a mi hijo (… y a mi marido!) que con 11 años por fin hemos encontrado qué le pasaba. Y gracias a ello hemos encontrado también que le pasaba a mucha gente de la familia paterna… (su tia “era rara”, su hermano hace movimientos…) Quería hacerte algunas preguntas: 1. Mi hijo está siempre muuy cansado. Vuelve del cole agotado. Pero no solo del cole, en general, tiene como un cansancio general. Le hemos hecho montones de pruebas, tiroides, alergias… podria ser algo del Asperger? Algun consejo para ayudarle? Ahora con la preadolescencia, es peor aún. 2. Ahora mismo su unico punto de socialización es el cole. Va a un cole pequeño de una linea, y no ha sido fácil, le ha costado mucho la socialización. Me preocupa que si sigue teniendo problemas, sufra mucho. Le envié a judo de 1o a 6o, obligado, pero lo odia. También fue a un Cau 2 años, también lo odia (lo del campo, dormir fuera de casa…). Le he apuntado a clases de padel para que haga algo de deporte, y le gustan, pero solo hay otra niña y tampoco cumple el objetivo. Tienes algun consejo de dónde o que actividades podría hacer para abrir un poco el círculo? 3. Tiene muy baja autoestima. Aunque es un chico genial, es simpático, guapo, listo… no se que hacer, se infravalora muchísimo… 4. El diagnóstico no llega a la línea para ser considerado asperger (está justo debajo), pero el tiene muchos rasgos y sufre mucho. No podemos entrar en las asociaciones por eso. Algun consejo? bueno! ya tienes más temas aún para tu blog. De verdad muchísimas gracias. En serio, no puedes imaginarte lo que me aportas. no tiene nada que ver con un libro escrito por neurotípicos… supongo que te habrás planteado escribir un libro también verdad? porque tienes muy buen estilo, creo que lo harías muy bien. Una sugerencia: Podrías ponerte un nombre, aunque sea falso, para que podamos, no sé, personalizarte un poco? Podrías llamarte Albert, o Pau, yo que sé :-) Un gran abrazo, Elena

Primer de tot moltes gràcies, i m’alegro que et serveixi!

Passo a respondre punt per punt (o els que pugui). Espero no allargar-me molt, que toques molts temes. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes»

Ressenya: Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)

Ahir vaig assistir a una de les preestrenes del documental “Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)”, i us porto la meva primera impressió:

El documental és un magnífic punt de partida per començar a explicar a la societat el que és l’autisme.

Però l’espectre autista és tan ampli, que segurament faran falta més documentals perquè la societat acabi d’entendre que és realment l’asperger, i que els aspergers també som autistes.

Us animo a tots a què el veieu, ni que tingueu en compte que el documental explica la vida de dos autistes: en Marc de 10 anys i la Mariona de 23. I que malgrat que els dos són autistes, són TEA, comparteixen un diagnòstic i un documental, tenen una petita (o gran) diferència:

Continua llegint «Ressenya: Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)»