Edat

L’edat de les persones amb aspergers no correspon amb el que diu el seu DNI.

Ahir vaig fer 41 anys, o millor dit, ahir va fer 41 anys d’ençà que vaig néixer.

Però mentalment és una altra cosa. No em sento que tingui 41 anys. I no és una qüestió de no voler fer anys, o de no voler créixer. No té res a veure amb això.

Per una banda hi ha les expectatives, no les meves, sinó les de la societat. Expectatives de què has fet o on has arribat a certa edat. I expectatives de com ets o et comportes amb certa edat.

I les he trencat totes, les expectatives. Continua llegint «Edat»

Interès especial

Dels aspergers es diu que tenim interessos restringits, o el que és el mateix, que ens interessen poques coses.

Ara bé, quan alguna una cosa ens interessa, ens interessa molt …… i és especial! I així se li diu: “interès especial”.

A la pràctica, és un tema que ens agrada molt. Aleshores ens absorbeix gran part de la nostra ment i del nostre temps. Ens podem passar hores parlant del tema, recopilant informació, col·leccionant, buscant, investigant, etc.

També, de forma més o menys inconscient, ho fiquem en totes les converses. Perquè siguem realistes, qualsevol tema es pot relacionar amb l’interès especial.

Els neurotípics solen confondre “interès especial” amb una “afició”. Però no té res a veure! Continua llegint «Interès especial»

Fragilitat

Som els aspergers més fràgils que els neurotípics? Literalment parlant, em refereixo per exemple a trencar-se ossos del cos.

La resposta no és clara, però hi ha diversos factors que entren en joc:

Per una banda els aspergers no som tan actius físicament com els neurotípics., així que tenim menys probabilitats de tenir un accident.

Per exemple, un nen asperger que li agrada quedar-se a casa llegint o programant la seva calculadora és més difícil que es faci mal comparat amb un nen que juga a futbol, basquet o que va en bici.

Però per altra banda, hi ha un seguit de problemàtiques que no ens són favorables, i que fa que siguem més propensos a patir un accident i/o a fer-nos més mal. Algunes d’elles són: Continua llegint «Fragilitat»

Dislèxia II – la meva vivència

Tinc pràcticament tots els símptomes de la dislèxia que vaig explicar en l’entrada anterior.

Avui explico com ha estat viure amb la dislèxia (no diagnosticada), com ho he viscut, com m’ha afectat en les diferents etapes de la meva vida. Ja aviso que és llarg, no tenia sentit separar-ho.

Escola (EGB)

En l’escola se’m donaven realment malament totes les assignatures de llengües: català, castellà, anglès, literatura, etc. Des de 5è d’EGB suspenent 2, 3, 4 assignatures de lletres cada any.

Tenia problemes amb: Continua llegint «Dislèxia II – la meva vivència»

Enigmes

Em molen els enigmes (o problemes matemàtics, trencaclosques, misteris, etc.). Sempre m’han agradat. Com ja he comentat algun cop, tinc pocs records d’infantesa, però recordo els enigmes que el professor de matemàtiques ens ficava a classe. Fins i tot recordo de com els vaig resoldre. Per què sempre els aconseguia resoldre, tenia (i tinc) una facilitat innata per fer-ho, de donar la volta a les coses. Com diuen en anglès: “thinking oustide the box”.

Dels enigmes el que més m’agrada és el procés de resolució: em manté la ment ocupada. Durant aquesta estona puc deixar el cervell lliure, que doni totes les voltes que faci falta. Sense por de “sobre pensar” (cosa que em passa en altres aspectes de la vida).

Un exemple va ser el dissabte al vespre, que tot sopant amb la família, vaig trobar-me amb un enigma. Em va cridar l’atenció però no li vaig (poder) fer massa cas, així que el vaig deixar per resoldre més tard. Continua llegint «Enigmes»