Parella I – Parella i Asperger

  • Podem els aspergers tenir parella?
  • Funcionarà amb el noi asperger que he conegut?
  • El meu fill asperger podrà tenir parella?

Aquestes són preguntes que m’han fet, i que es fan moltes persones.

La resposta a la pregunta és si, els aspergers podem tenir parella, però no és/serà fàcil.

Abans de continuar, tots sabem que tenir parella en general no és fàcil, siguis neurotípic o asperger.

Però quan ets diferent (qualsevol diferència), ho fa encara més difícil.

Per exemple, els aspergers tenim dificultats en totes les etapes del ritual d’aparellament de l’espècie humana:

  • Recerca: abans de tenir parella, s’han de conèixer altres persones, i per culpa de les baixes o nul·les habilitats socials se’ns fa difícil conèixer a possibles candidats/ates. Tampoc ajuda que el cercle d’amics i de coneguts sigui reduït, com ens passa a la majoria d’aspergers.
  • Festeig: Un cop has trobat un/a candidat/a, ve el festeig. Que és quelcom subtil, ple de llenguatge no verbal, i (moltes) normes socials (3 punts que tampoc se’ns donen bé als asperger). També és molt important la paciència en aquesta fase (que tampoc en solem tenir).
  • Coneixença: El següent pas és conèixer a la persona, consolidar la relació i conèixer-se millor. Normalment s’ha de fer moltes activitats socials, anar a llocs nous, anar a menjar a fora, conèixer persones noves (amics i família de la parella), etc. Tot això no ho portem bé els aspis.
  • Convivència: Per fi, hem superat les 3 fases anteriors, i ja tenim parella! Ara s’ha de “mantenir”, i el més important: conviure. Aquí solen ser útils habilitats com ser detallista, preocupar-se per l’altra persona, tenir flexibilitat mental per fer més fàcil la convivència, una bona comunicació, etc. Un altre cop tornem a fallar en aquestes habilitats.
  • Ruptura: I ja no parlo, de si la relació no funciona …

Com ja he anat dient, totes aquestes fases requereixen unes habilitats (socials, comunicació, funció executiva, flexibilitat, captar indirectes, entendre senyals, etc.) que els aspergers no tenim de forma innata.

Totes aquestes fases, totes aquestes habilitats necessàries,  ens costen (molt) als aspergers.

També juguen un factor molt important, com ja vaig parlar en una entrada anterior, les expectatives. La societat ens inculca des de petits un seguit d’expectatives de com ha de ser o que ha de tenir la nostra parella ideal. Un altre cop són expectatives que els aspergers no sabem complir.

Tot això crea una combinació explosiva, i fa que als aspergers ens sigui MOLT difícil (però no impossible) tenir/trobar parella.

Experiència personal

Durant l’adolescència no vaig estar amb cap noia. Haig de reconèixer, que no hi tenia gens d’interès (en les noies), però tampoc sabia com fer-m’ho. No sé què va ser primer: si la falta d’interès, o com que no sabia com ferm-ho vaig crear-me la falta d’interès. Sigui com sigui, el resultat és el mateix: no tenia cap expectativa d’estar amb una noia, ni de què canviés el panorama.

De fet, a casa meva, em deien que mai coneixeria ningú a no sé què me la trobes anant amb bici. I no els faltava raó: no tenia grup d’amics, no sortia de festa (per no dir que no sortia de casa), em relacionava molt poc amb altres persones, etc. Així era difícil trobar parella!

Ara vist amb els anys i l’experiència, sé que vaig tenir unes quantes oportunitats durant l’adolescència, però no la vaig saber veure! No tenia les habilitats per poder-les identificar i aprofitar.

Per exemple, recordo quan feia COU, que una companya de classe em va demanar si li podia fer classes particulars de matemàtiques, a casa seva! Jo vaig pensar: “jo?,  m’ho ha demanat a mi?” (en aquella època no era precisament el típic bon estudiant). 

Però li vaig dir que si, vaig anar a casa seva, li vaig fer les classes, vaig marxar … i no li vaig parlar més 

Al cap d’uns anys no vaig ser conscient del que havia passat (o del que podia haver passat).

Com aquest exemple en podria explicar uns quants més, i en tots el mateix patró: no em vaig adonar que havia tingut (i perdut) les oportunitats fins anys després. Ara sé, que és típic dels aspergers el fet que algú intenti lligar amb tu i no te n’adonis fins que ha passat molt de temps.

Així que vaig arribar als 21 anys sense haver sortit, ni res que si s’assemblés, amb cap noia.

No vaig tenir l’adolescència típica, per no dir que me la vaig saltar.

Amb 21 anys tot va canviar. Vaig conèixer una noia, o millor dit, me la vaig trobar de casualitat per Internet. I vam acabar estant 10 anys junts. Vaig passar del rés al tot.

Aquesta primera relació de parella, em va servir d’entrenament, de pràctica, vaig aprendre molt al seu costat.

Per ella, diguem que no va ser tan agradable, però això és un altre tema que ja en parlaré un altre dia.

Tinc clara una cosa: vaig tenir molta sort. Ja que el que és habitual és trobar nois aspergers de 20, 30, 40 anys, que mai han estat amb una noia. I que no tenen cap perspectiva d’estar-hi a curt ni a mitjà ni a llarg termini, malgrat les moltes ganes que en puguin tenir.

De fet sempre he tingut la sensació que les parelles m’havien trobat elles a mi, i no jo a elles. I ara sé que no anava tan desencaminat i també sé quin era el motiu: sóc asperger.

No vull ser negatiu o catastrofista. És difícil però també som molts els aspergers que hem tingut parella (o parelles). Ho explico perquè s’ha de saber, ho explico perquè  si es coneix que hi ha un problema es pot ensenyar, millorar, treballar, etc.

No puc deixar d’insistir en  la importància d’un diagnòstic precoç, per poder treballar totes aquestes habilitats que els neurotípics tenen de naixement i que als aspergers ens costen tant.

Fins aquí l’entrada d’avui, que havia de ser curta i introductòria, però m’he anat allargant. I encara queden molt a explicar del tema: com ho he fet per tenir parella, primeres cites, convivència, etc., però ho deixo per un altre dia.

Solucions per a NT

  • No pressionis a una persona perquè tingui parella, o que “li toca”, o que “se’t passarà l’arròs”.
  • Si tens una parella asperger, vigila amb les expectatives neurotípiques.

Solucions per a Aspergers

  • Pren-te el teu temps, no vulguis fer res perquè ho fa tothom.
  • Treballa per millorar les habilitats necessàries per al ligoteo.
  • Deixa’t aconsellar.

Deixa un comentari