Ressenya: Casi Leyendas

Avui faig la ressenya de “Casi Leyendas”, una pel·lícula argentina que ha passat quasi desapercebuda en el nostre país, malgrat que el protagonista és el Santigo Segura.

Una peli sobre l’asperger, de quasi dues hores, protagonitzada pel Sanitago Segura (el de Torrente)? D’entrada això em va tirar endarrere, i va fer que les expectatives en començar la pel·lícula fossin molt baixes. Continua llegint «Ressenya: Casi Leyendas»

Ressenya: Desxifrant l’Enigma (The Imitation Game)

IMDBWiki

Abans de res, no entraré a discutir de si l’Alan Turing era asperger o no, ja que hi ha opinions per tots els gustos. Ni que he llegit coses una mica absurdes, per exemple vaig llegir una web que deia que segurament no ho era perquè tenia amics i es portava bé amb els col·legues de feina

Tornant a la pel·lícula, ens explica la vida de l’Alan Turing, i la qüestió és que l’han pintat Asperger, molt Asperger. De fet té tots els estereotips del manual: Continua llegint «Ressenya: Desxifrant l’Enigma (The Imitation Game)»

Ressenya: La delicadesa (La délicatesse)

https://www.imdb.com/title/tt1828995/

La pel·lícula ens explica la història d’amor entre els dos protagonistes: la Nathalie (Audrey Tautou) i el Markus Lundell (François Damiens).

Però no és la història d’amor típica: el Markus és l’anti-prototip d’home, és l’últim home en la que s’hi ficaria cap dona. I (probablement) és asperger! Continua llegint «Ressenya: La delicadesa (La délicatesse)»

Ressenya: On tour with asperger’s are us (documental)

Fa uns dies us parlava del documental “Asperger’s are us”, que es pot veure a Netflix en anglès amb subtítols.

I com també deia, el documental té una segona part: “On tour with asperger’s are us” (“De gira amb Asperger som” o “De gira con Asperger Somos”), en format sèrie documental de 6 capítols, que es pot veure a la HBO doblada al Castellà! Continua llegint «Ressenya: On tour with asperger’s are us (documental)»

Ressenya: El comptable (The accountant)


https://www.imdb.com/title/tt2140479/

Abans de continuar, si busques una pel·lícula emotiva i que mostri el que és l’asperger, aquesta pel·lícula no és per tu.

És una pel·lícula 100% Hollywoodiana, una pel·lícula d’acció (molta acció), on es dóna el fet que el protagonista és Asperger. I malgrat la molta violència, dóna temps a mostrar el que és l’asperger, i alguns moments molt tendres.

El protagonista, Christian Wolff (sí, com el matemàtic i filòsof), va ser diagnosticat d’asperger de petit, i el seu pare va pensar que un entrenament militar l’ajudaria a superar el diagnòstic i les dificultats de l’asperger, per exemple la hipersensibilitat, el bullying, la falta d’habilitats socials, etc.

Per altra banda, fa servir les seves altes capacitats en matemàtiques per forjar-se una carrera com a comptable. Però els seus clients no sempre són de fiar, el que li comporta alguns problemes amb la llei.

Durant la pel·lícula, es van veient quasi tots els trets típics dels aspergers: rutines, assetjament escolar, humor, literalitat, no entendre la comunicació no verbal, etc. Tot això interpretat per un Ben Affleck, que fa un bon paper d’asperger.

L’asperger és important a la pel·lícula?

Sí, és una part molt important de la pel·lícula. Encara més: si el protagonista no fos asperger, no tindríem pel·lícula.

L’asperger es tracta amb exactitud?

Sí. Els trets que es mostren són realistes.

La pel·lícula mostra amb sensibilitat el que és l’asperger?

No, no és el cas! Però el final … millor no dic res més!

Es mostren diferents nivells de l’espectre autista?

Sí, sembla mentida, però surten persones de diferents nivells dintre de l’espectre.

Mi he sentit identificat?

Si, i bastant. Salvant les distàncies, perquè no sóc un expert d’arts marcials ni un assassí múltiple.

Així que li dono 4 spinners de 5, i el segell de “TEA aprovat”.

 

Ressenya: Neu (Teatre)

El cap de setmana passat vaig anar a veure l’obra de teatre Neu, i avui us porto la ressenya:

Companyia: KamaleoniK
Guió i Direcció: Bernat Muñoz
Intèrprets: Isabelle Pasa (Tea), Raquel Fresno (Ada), Maria Colom (Zoe).

(mini) Sinopsis:
L’obra tracta de dues germanes: l’Ada (Neurotípica) i la Tea (TEA o Asperger), la relació que tenen entre elles i amb la seva mare, la Neu. No diré més de la història, per no fer espòilers.

A partir d’aquí, malgrat intentar no explicar la història en si, pot ser que hi hagi algun petit (o gran) espòiler, esteu avisats!

Ressenya:

Continua llegint «Ressenya: Neu (Teatre)»

Ressenya: Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)

Ahir vaig assistir a una de les preestrenes del documental “Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)”, i us porto la meva primera impressió:

El documental és un magnífic punt de partida per començar a explicar a la societat el que és l’autisme.

Però l’espectre autista és tan ampli, que segurament faran falta més documentals perquè la societat acabi d’entendre que és realment l’asperger, i que els aspergers també som autistes.

Us animo a tots a què el veieu, ni que tingueu en compte que el documental explica la vida de dos autistes: en Marc de 10 anys i la Mariona de 23. I que malgrat que els dos són autistes, són TEA, comparteixen un diagnòstic i un documental, tenen una petita (o gran) diferència:

Continua llegint «Ressenya: Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)»