Ressenya: Casi Leyendas

Avui faig la ressenya de “Casi Leyendas”, una pel·lícula argentina que ha passat quasi desapercebuda en el nostre país, malgrat que el protagonista és el Santigo Segura.

Una peli sobre l’asperger, de quasi dues hores, protagonitzada pel Sanitago Segura (el de Torrente)? D’entrada això em va tirar endarrere, i va fer que les expectatives en començar la pel·lícula fossin molt baixes.

Però no podia estar més equivocat, a l’hora de la veritat la pel·lícula em va sorprendre, em va agradar molt, i se’m va fer curta. Vaig riure molt i, com sempre, vaig plorar una mica.

L’asperger és important a la pel·lícula?

Sí, molt. No se’n parla directament, però el personatge principal és asperger.

L’asperger es tracta amb exactitud?

Sí. El personatge i els trets que es mostren són molt realistes.

La pel·lícula mostra amb sensibilitat el que és l’asperger?

Sí, molt.

Es mostren diferents nivells de l’espectre autista?

No, només surt un personatge TEA, el protagonista.

Mi he sentit identificat?

Sí, molt. Mi vaig sentir molt identificat. A més, s’aparta dels típics estereotips aspergers.

Així que li dono 4.5 spinners de 5, i el segell de “TEA aprovat”.

Deixa un comentari