Universitat i TEA II – Adaptacions

En l’entrada anterior sobre “universitat i TEA”, vaig introduir el tema sobre els serveis d’atenció a la discapacitat (PIUNE) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doncs ja he tingut la cita i ja tinc l’informe de les adaptacions! Així que avui us en faig un (llarg) resum.

La cita va anar millor del que m’esperava, no vaig tenir que “explicar” el que és el TEA ni justificar-me de res, a diferència de la majoria de vegades que parlo del TEmA. 

Després de les presentacions i ensenyar els diagnòstics corresponents, em va explicar com funcionaven: tenen un llistat prefabricat (un Excel) on hi ha cada un dels “diagnòstics” més comuns (o els que ells contemplen), amb dos textos: Continua llegint «Universitat i TEA II – Adaptacions»

Universitat i TEA

Qui ho havia de dir, que amb 41 anys tornaria a la Universitat! De fet, m’he matriculat i estic fent el Màster de formació de professorat de secundària a la UAB (i encara m’estic situant, he d’acabar d’agar el ritme).

I per què ho explico això? Doncs resulta que quan ens van fer la presentació del màster, ens van explicar que la Universitat té un servei d’atenció a la discapacitat, i que en cas que un alumne tingués discapacitat, o per ser més correctes, necessitats educatives específiques, podia demanar ajuda i/o suport. No cal dir, que el TEA, el TDAH, i la dislèxia, s’inclouen en aquest servei.

Aquí em vaig plantejar, jo ho necessito? I aquí he raonat el següent: Continua llegint «Universitat i TEA»