Universitat i TEA II – Adaptacions

En l’entrada anterior sobre “universitat i TEA”, vaig introduir el tema sobre els serveis d’atenció a la discapacitat (PIUNE) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doncs ja he tingut la cita i ja tinc l’informe de les adaptacions! Així que avui us en faig un (llarg) resum.

La cita va anar millor del que m’esperava, no vaig tenir que “explicar” el que és el TEA ni justificar-me de res, a diferència de la majoria de vegades que parlo del TEmA. 

Després de les presentacions i ensenyar els diagnòstics corresponents, em va explicar com funcionaven: tenen un llistat prefabricat (un Excel) on hi ha cada un dels “diagnòstics” més comuns (o els que ells contemplen), amb dos textos:

  • Característiques: un llistat de les característiques de la persona amb el “diagnòstic”. Ho fan perquè d’aquesta manera als professors no arriba el nom del diagnòstic, sinó una “descripció” de les característiques habituals.
  • Adaptacions: un llistat de les ajudes o adaptacions disponibles pel diagnòstic.

Característiques

Sorprenentment, en el cas del TEA, les característiques (o limitacions vinculades com ho diuen ells) eren només una:

  • Limitacions significatives en el funcionament en les àrees de socialització.

No hi havia cap referència a altres característiques que podrien ajudar a descriure’ns o entendre’ns millor, com per exemple:

  • Moviments estereotipats i/o repetitius.
  • Hipersensibilitat.
  • Disfuncions executives.
  • Literalitat.
  • Impulsivitat.
  • Etc.

Però són més importants les adaptacions adequades que no pas les característiques. Ni que la simplificació pot portar a minimització, així que s’ha d’anar amb compte.

Adaptacions 

Les adaptacions, per sort, eren molt més completes que les característiques. I es contemplen la majoria de les dificultats del TEA, encara que no estiguessin expressades directament a les característiques.

Les adaptacions que vaig acabar quedant-me o que em van donar, són:

  • És recomanable disminuir el llenguatge metafòric, o amb doble sentit, ja que l’estudiant té tendència a interpretar-ho literalment o de forma molt concreta.
  • En les adaptacions curriculars, també és important la simplificació del vocabulari i ressaltar les idees importants.
  • Oferir suports visuals (imatges, mapes conceptuals…) i la informació per escrit, perquè obtingui records visuals estables i la comunicació no estigui centrada en la interacció verbal.
  • L’accés a la informació haurà de ser simple, i molt pautat, oferint explicacions clares sobre la seqüència de passos a l’hora de realitzar exercicis i assegurar-se que han estat compreses per l’estudiant (dirigint-se a ell personalment si cal, oralment o per escrit).
  • Per tal que l’estudiant pugui anticipar i preveure és adequat estructurar les activitats (cronograma d’activitats, planning…), anticipar canvis i avançar el material de treball i els documents a utilitzar.
  • Si la metodologia de l’assignatura es proposen treballs en grup, haurien de ser petits, o permetre que pugui treballar de forma individual.
  • Facilitar seguiment tutorial amb el professorat i donar orientacions en lectures, dubtes o aclariments sobre els continguts de la matèria a la tutoria.
  • Donada la seva dificultat, ser comprensiu en cas de bloqueig en exposicions orals, tot i que disposa d’estratègies per compensar-ho.
  • Flexibilitzar les dates d’entrega dels treballs amb previ acord amb el docent.
  • Permetre la sortida de l’aula en cas de possible crisis.

També hi ha adaptacions específiques pels exàmens (ni que no crec que en faci cap, d’examen):

  • L’estudiant té dret a una ampliació de temps d’un ⅓ del temps total de l’examen, si ho requereix. Preveure que pugui finalitzar la prova al despatx del professor si és que hi ha classe després.
  • Proporcionar instruccions pel desenvolupament de l’examen.
  • Proporcionar confiança a l’estudiant i oferir-li ajuda per tal de limitar l’ansietat i l’increment d’estrès i, si cal, permetre la sortida de l’aula un cop començat l’examen, davant la possibilitat de crisis.
  • Considerar el lloc més adequat per realitzar l’examen (En cas que es valori convenient, es facilitarà a l’estudiant que pugui fer la prova al despatx del professor, departament o espai comú amb les condicions ambientals adients).

Les llistes d’adaptacions les vaig trobar molt completes. No crec que afegís res.

Ara bé, espero no necessitar-ne cap! O millor dit, espero necessitar-ne les mínimes possibles, perquè ja n’he hagut de fer servir alguna, però ja en parlaré un altre dia.

Altres diagnòstics

Les coses que trobava a faltar en les adaptacions tenen més a veure amb la dislèxia o amb el TDAH, així que també vaig informar-me sobre aquests.

Però com que (encara) no tinc el diagnòstic oficial (encara) no m’hi he pogut acollir. I això que algunes de les ajudes de la dislèxia són molt interessants, i m’anirien molt bé.

La llista d’adaptacions de la dislèxia era molt similar a la del TEA, per no dir que literalment la majoria de punts eren els mateixos. Alguns dels punts propis de la dislèxia eren:

  • Permetre gravar àudio de les classes.
  • Poder tenir un assistent a classe (a l’assistent, un estudiant voluntari, se li reconeix com a crèdits de lliure elecció).
  • Fixar-se més en el contingut que no pas en la forma.
  • Evitar entregues a mà, i permetre entregues a ordinador.
  • Si una pregunta no és prou clara i l’has respost malament (per exemple, de forma literal), poder revisar l’examen i contestar de forma oral al que el professor volia dir.

I amb les del TDAH ja no hi entro, perquè eren una barreja o suma de les del TEA i les de la dislèxia.

Solucions per a NT:

  • No jutgis una persona perquè té adaptacions, si ho ha demanat i li han donat, és perquè ho necessita.

Solucions per a Aspergers:

  • No et faci vergonya demanar adaptacions, en tens tot el dret.
  • Demana ajuda quan ho necessitis.

 

Deixa un comentari