Teràpia (Juliol 2019)

La setmana passada vaig tornar a teràpia, i ara feia temps des de l’última sessió. I és que estan saturats, i no podrem seguir el ritme d’una sessió al més que fèiem.

Bàsicament ens vam ficar al dia, que hi havia molt a explicar. Aquests últims mesos se m’han ajuntat diverses coses, i no han estat fàcils. Va coincidir el mateix dia que vaig deixar els antidepressius amb què em va sortir una hèrnia cervical. Continua llegint «Teràpia (Juliol 2019)»

Fotografies

En l’última entrada/curiositat explico que no ens agrada que ens facin fotografies, però per què?

Des de ben petits, ens han ensenyat que quan ens fan una foto el que s’ha de fer és … somriure!

I siguem realistes, als aspergers això no ens surt de forma natural. I no vull dir que no somriem de forma natural, que sí que ho fem, sinó que si volem somriure, no ens surt de forma natural o no ens surt un somriure natural. Continua llegint «Fotografies»

Asperger i adult (aka Big)

Quan vaig començar a investigar sobre el tema asperger, vaig trobar (en general) 3 diferents tipus de pàgines:

  • Pàgines mèdiques on majoritàriament es parla de l’asperger en infants. I normalment es tracten els símptomes principals o més destacats.
  • Pàgines/blogs/articles de pares de nens amb aspeger on parlen dels problemes dels seus fills.
  • Pàgines/blogs personals en primera persona de persones amb asperger.

Continua llegint «Asperger i adult (aka Big)»

Sóc Asperger

Fa poc vaig descobrir que sóc asperger. De fet, més que descobrir, li vaig posar nom, perquè ja sabia que alguna cosa em passava.

He passat 39 anys de la meva vida intentant encaixar en llocs on no encaixava: escola, institut, universitat, amics, família, etc. No tinc massa records de l’adolescència (ja en parlaré un altre dia d’aquest tema), però els records que tinc són de no encaixar: em sentia diferent, sol, incomprès, fora de la norma.

Continua llegint «Sóc Asperger»