Diagnòstic III – Por al diagnòstic

Avui vull parlar de la por que hi ha al diagnòstic d’asperger (TEA, autisme, etc.), però no per part de nosaltres mateixos o dels familiars, sinó per part dels professionals: la por que hi ha a diagnosticar asperger per part dels psicòlegs i psiquiatres.

En algunes disciplines mèdiques, a vegades s’abusa de diagnosticar de pressa i sense proves. Si vas al metge de capçalera amb símptomes de refredat, et diagnosticaran un refredat, sense més proves. Si al cap d’una setmana tenien raó, tots contents. Però si empitjores, faran alguna prova i “modificaran” el diagnòstic (segurament a alguna cosa més greu).

Inclús si vas al metge de capçalera amb símptomes d’una depressió, aquest t’ho diagnosticarà ràpidament i et donarà medicació.

Es podria dir que molts cops es diagnostica a la lleugera.

Però amb l’asperger/TEA, passa tot el contrari! Per aconseguir el diagnòstic tot són problemes, pegues, dificultats, excuses, lentitud,  etc. Molts cops fins i tot costa que ho tinguin en compte. Continua llegint «Diagnòstic III – Por al diagnòstic»

Diagnòstic II – En femení

En entrades anteriors ja he parlat del diagnòstic i de l’asperger en les dones.

Avui em vull centrar en el diagnòstic en les dones. El motiu és que fa poc dues noies que conec han passat pel procés de diagnòstic, i a les dues els han dit “que no encaixen amb els paràmetres del TEA“. Però el problema és que les dues són Asperger (TEA)! Per tant, alguna cosa ha fallat en el procés diagnòstic perquè no ho hagin vist.

Per començar, el diagnòstic d’asperger (TEA) en adults no és fàcil.

Alguns dels motius són: Continua llegint «Diagnòstic II – En femení»

Curiositats sobre l’asperger #34

Text de la imatge: Ens costa (o no sabem) dir que no.

No sé el motiu, però és una constant que he vist a molts aspis. No sabem dir que no, sobretot en situacions socials.

Potser influeix la falta d’habilitats socials, la falta d’autoestima, o no voler perdre una oportunitat.

Per què creus que ens passa?

Respostes concretes a preguntes concretes #2

Avui responc a 3 preguntes diferents que m’han fet a través de la secció “Pregunta el que vulguis” del blog:

  • Com explicar a un fill que és asperger.
  • Com vaig descobrir que sóc asperger.
  • Com vaig conèixer la meva terapeuta.

Com explicar-ho

Hola Carles, El meu fill te 10 anys i esta diagnosticat d’asperger i de tdah. Encara no li hem explicat el que li passa,i m’agradaria saber com fer-ho. Algun sugeriment? Gracies.

Pregunta difícil, segur que hi han moltes respostes diferents. Jo contestaré amb el que diria jo, o el que és el mateix, el que m’hagués agradat que em diguessin a mi. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #2»

Discapacitat

És l’asperger una discapacitat? Segurament trobarem tantes respostes com persones es facin la pregunta, o tantes respostes com persones asperger.

De fet la meva forma de veure-ho ha anat canviant en el temps. Al principi d’aquest procés d’autoconeixement, després del diagnòstic d’asperger, vaig passar per la “negació”. Em negava a veure que l’asperger com una discapacitat.

Però amb el temps, amb la coneixença de l’asperger i de l’autisme, i sobretot amb l’autoconeixement, he començat a veure-ho de forma diferent.

Cap al final de l’entrada, donaré la meva opinió, però abans vull explicar o deixar clara algunes coses. Ja que és un tema tabú, delicat, sensible, i no vull males interpretacions. Continua llegint «Discapacitat»

Mindfulness – Sortir de l’armari

Sovint la gent em pregunta per què explico que sóc asperger. I l’habitual és que no ho entenguin, i/o que no comparteixin el fet que ho digui obertament.

Doncs a la tercera sessió de mindfulness m’ha passat quelcom que il·lustra perquè ho faig, perquè (quasi) sempre ho explico de forma oberta i proactiva.

M’haig de remuntar a la primera sessió, fa tres setmanes, quan després d’una primera introducció la professora va fer una pregunta a tots els alumnes: “Qui ets?”.

Però cap alumne va respondre a la pregunta de “qui ets”, en comptes d’això explicaven a què es dedicaven o perquè estaven allí.

En canvi jo (com a bon asperger) vaig respondre a la pregunta de forma literal: Continua llegint «Mindfulness – Sortir de l’armari»

Ressenya: Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)

Ahir vaig assistir a una de les preestrenes del documental “Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)”, i us porto la meva primera impressió:

El documental és un magnífic punt de partida per començar a explicar a la societat el que és l’autisme.

Però l’espectre autista és tan ampli, que segurament faran falta més documentals perquè la societat acabi d’entendre que és realment l’asperger, i que els aspergers també som autistes.

Us animo a tots a què el veieu, ni que tingueu en compte que el documental explica la vida de dos autistes: en Marc de 10 anys i la Mariona de 23. I que malgrat que els dos són autistes, són TEA, comparteixen un diagnòstic i un documental, tenen una petita (o gran) diferència:

Continua llegint «Ressenya: Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)»

Dislèxia II – la meva vivència

Tinc pràcticament tots els símptomes de la dislèxia que vaig explicar en l’entrada anterior.

Avui explico com ha estat viure amb la dislèxia (no diagnosticada), com ho he viscut, com m’ha afectat en les diferents etapes de la meva vida. Ja aviso que és llarg, no tenia sentit separar-ho.

Escola (EGB)

En l’escola se’m donaven realment malament totes les assignatures de llengües: català, castellà, anglès, literatura, etc. Des de 5è d’EGB suspenent 2, 3, 4 assignatures de lletres cada any.

Tenia problemes amb: Continua llegint «Dislèxia II – la meva vivència»

Dislèxia I

Fins fa poc, pensava que la dislèxia era “intercanviar” lletres en paraules.

Però a mesura que investigava sobre l’asperger, anava sortint de forma recurrent la dislèxia unida a l’asperger/autisme. Per dintre pensava: “nahh, això no em passa a mi”.

Va anar passant el temps, i la dislèxia continuava apareixent per tot arreu. Fins que vaig dir-me: pot ser que miri a veure què és la dislèxia.

I vaig descobrir el que realment és i quin son els seus símptomes: Continua llegint «Dislèxia I»