Diagnòstic III – Por al diagnòstic

Avui vull parlar de la por que hi ha al diagnòstic d’asperger (TEA, autisme, etc.), però no per part de nosaltres mateixos o dels familiars, sinó per part dels professionals: la por que hi ha a diagnosticar asperger per part dels psicòlegs i psiquiatres.

En algunes disciplines mèdiques, a vegades s’abusa de diagnosticar de pressa i sense proves. Si vas al metge de capçalera amb símptomes de refredat, et diagnosticaran un refredat, sense més proves. Si al cap d’una setmana tenien raó, tots contents. Però si empitjores, faran alguna prova i “modificaran” el diagnòstic (segurament a alguna cosa més greu).

Inclús si vas al metge de capçalera amb símptomes d’una depressió, aquest t’ho diagnosticarà ràpidament i et donarà medicació.

Es podria dir que molts cops es diagnostica a la lleugera.

Però amb l’asperger/TEA, passa tot el contrari! Per aconseguir el diagnòstic tot són problemes, pegues, dificultats, excuses, lentitud,  etc. Molts cops fins i tot costa que ho tinguin en compte. Continua llegint «Diagnòstic III – Por al diagnòstic»

Deteriorament cognitiu

Avui introdueixo un tema que se’n parla poc: el deteriorament cognitiu en el TEA.

No se’n parla per què és un tema tabú (hi ha uns quants temes tabú en l’autisme, ens aniré traient a poc a poc), però principalment perquè s’ha estudiat poc, i és que hi ha molt poca informació a la xarxa sobre aquest tema.

Totes les persones tenen un deteriorament cognitiu (lleu) amb l’edat. És quelcom natural i estudiat àmpliament.

Però resulta, que en els autistes (TEA, aspergers, …), aquest deteriorament succeeix abans i és més gran.

No se sap molt bé perquè, alguns motius poden ser: Continua llegint «Deteriorament cognitiu»

Res sobre nosaltres sense nosaltres!

Quan vaig començar a entrar a comunitats autistes en línia, majoritàriament anglosaxones, vaig veure que hi havia diverses reivindicacions que anaven apareixent de forma recurrent.

Una d’elles era la de “Nothing About Us Without Us!” (Del llatí “Nihil de nobis, sine nobis”). En català es podria traduir per “Res sobre nosaltres sense nosaltres“.

La idea el moviment ve a dir que no s’hauria de decidir polítiques sobre un grup (minoritari) sense la participació del mateix grup.

Al principi, vaig pensar que exageraven una mica. Però amb el temps els he anat entenent fins que m’he adonat que tenen molta raó.

I que té a veure això amb l’autisme? Continua llegint «Res sobre nosaltres sense nosaltres!»

Discapacitat III – Com funciona (Catalunya)

Amb les últimes entrades sobre la discapacitat, he rebut moltes preguntes sobre el tema: com funciona?, com se sol·licita?, que és?

Així que avui explico, el que és i com se sol·licita la discapacitat segons l’administració pública de Catalunya. 

Per què una cosa és el que nosaltres entenem en la paraula discapacitat (que pot variar moltíssim de persona a persona), i l’altre és el que és en la realitat, en la societat, o millor dit: el que és la discapacitat segons l’administració pública. A més, és diferent depenent del lloc on vivim, o de l’època que ens ha tocat viure. Així que em centraré aquí a Catalunya.

Continua llegint «Discapacitat III – Com funciona (Catalunya)»

Respostes concretes a preguntes concretes #4

Hola , tengo un hijo TEA leve con 11 años, lleva 1 año haciéndose preguntas, diciendo que es diferente que nació con dificultades que le ayude que tiene miedos muchos miedos a la vida a las personas , no le gusta nada la ciudad , detesta el colegio dice que es muy duro, aunque es aceptado con normalidad por sus compañeros ya que van con el desde lso 3 años, pero empieza a tener problemas en el Colegio por que los profesores no saben adaptarle las asignaturas y me sugieren que comparta escuela con un Centro de Educación especial, yo no creo que a mi hijo le beneficie ese cambio ya que le arrancaría de su grupo de amigos y peligraría su estabilidad y bienestar emocional. A todo esto le queremos contar a mi hijo que es TEA ya se que es muy joven pero esta hecho un lío y necesita respuestas. Lo haré tal y como explicas en tu blog, y sobre lo que comentaba anteriormente que opinas sobre los niños que aíslan en lo Centros de Educación Especial, en vez de apostar por la inclusión y poner recursos.

Jo t’animo que li ho expliquis, amb 11 anys ja som capaços (els aspergers i neurotípics) de percebre que alguna cosa passa, i a la vegada per entendre i acceptar que som diferents. Així que ànims i ja m’explicaràs com ha anat el meu mètode!

Tema Centres d’Educació Especial, és molt delicat, però aquí va la meva opinió: Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #4»

Ressenya: Neu (Teatre)

El cap de setmana passat vaig anar a veure l’obra de teatre Neu, i avui us porto la ressenya:

Companyia: KamaleoniK
Guió i Direcció: Bernat Muñoz
Intèrprets: Isabelle Pasa (Tea), Raquel Fresno (Ada), Maria Colom (Zoe).

(mini) Sinopsis:
L’obra tracta de dues germanes: l’Ada (Neurotípica) i la Tea (TEA o Asperger), la relació que tenen entre elles i amb la seva mare, la Neu. No diré més de la història, per no fer espòilers.

A partir d’aquí, malgrat intentar no explicar la història en si, pot ser que hi hagi algun petit (o gran) espòiler, esteu avisats!

Ressenya:

Continua llegint «Ressenya: Neu (Teatre)»

Discapacitat

És l’asperger una discapacitat? Segurament trobarem tantes respostes com persones es facin la pregunta, o tantes respostes com persones asperger.

De fet la meva forma de veure-ho ha anat canviant en el temps. Al principi d’aquest procés d’autoconeixement, després del diagnòstic d’asperger, vaig passar per la “negació”. Em negava a veure que l’asperger com una discapacitat.

Però amb el temps, amb la coneixença de l’asperger i de l’autisme, i sobretot amb l’autoconeixement, he començat a veure-ho de forma diferent.

Cap al final de l’entrada, donaré la meva opinió, però abans vull explicar o deixar clara algunes coses. Ja que és un tema tabú, delicat, sensible, i no vull males interpretacions. Continua llegint «Discapacitat»