Universitat i TEA II – Adaptacions

En l’entrada anterior sobre “universitat i TEA”, vaig introduir el tema sobre els serveis d’atenció a la discapacitat (PIUNE) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doncs ja he tingut la cita i ja tinc l’informe de les adaptacions! Així que avui us en faig un (llarg) resum.

La cita va anar millor del que m’esperava, no vaig tenir que “explicar” el que és el TEA ni justificar-me de res, a diferència de la majoria de vegades que parlo del TEmA. 

Després de les presentacions i ensenyar els diagnòstics corresponents, em va explicar com funcionaven: tenen un llistat prefabricat (un Excel) on hi ha cada un dels “diagnòstics” més comuns (o els que ells contemplen), amb dos textos: Continua llegint «Universitat i TEA II – Adaptacions»

Universitat i TEA

Qui ho havia de dir, que amb 41 anys tornaria a la Universitat! De fet, m’he matriculat i estic fent el Màster de formació de professorat de secundària a la UAB (i encara m’estic situant, he d’acabar d’agar el ritme).

I per què ho explico això? Doncs resulta que quan ens van fer la presentació del màster, ens van explicar que la Universitat té un servei d’atenció a la discapacitat, i que en cas que un alumne tingués discapacitat, o per ser més correctes, necessitats educatives específiques, podia demanar ajuda i/o suport. No cal dir, que el TEA, el TDAH, i la dislèxia, s’inclouen en aquest servei.

Aquí em vaig plantejar, jo ho necessito? I aquí he raonat el següent: Continua llegint «Universitat i TEA»

Xerrada a Aspercamp (Tarragona)

A causa de la situació social actual no es creu que es pugui realitzar la inauguració del local d’Aspercamp ni la xerrada, així que s’ha decidit posposar-ho per més endavant. Quan tinguem nova data us avisem.

Perdoneu les molèsties.

Us convido a tots, a la xerrada que faré a Tarragona en la inauguració de la nova seu de l’associació Aspercamp.

Quan: dissabte 26 d’octubre, a les 17:30.

On: Tarragona (Carrer Governador González 7, entresòl 1a).

Què: Xerrada on parlaré de l’asperger i del blog.

Perquè: Quan vaig començar aquesta aventura de l’asperger i la del blog,  vaig pensar que algun dia seria interessant fer alguna xerrada sobre el tema. A més tot aquest temps he estat en contacte amb l’associació Aspercamp de Tarragona.  Així que per mi és un honor estrenar-me en el tema de les xerrades a Aspercamp i a Tarragona, la meva ciutat.

 

Diagnòstic III – Por al diagnòstic

Avui vull parlar de la por que hi ha al diagnòstic d’asperger (TEA, autisme, etc.), però no per part de nosaltres mateixos o dels familiars, sinó per part dels professionals: la por que hi ha a diagnosticar asperger per part dels psicòlegs i psiquiatres.

En algunes disciplines mèdiques, a vegades s’abusa de diagnosticar de pressa i sense proves. Si vas al metge de capçalera amb símptomes de refredat, et diagnosticaran un refredat, sense més proves. Si al cap d’una setmana tenien raó, tots contents. Però si empitjores, faran alguna prova i “modificaran” el diagnòstic (segurament a alguna cosa més greu).

Inclús si vas al metge de capçalera amb símptomes d’una depressió, aquest t’ho diagnosticarà ràpidament i et donarà medicació.

Es podria dir que molts cops es diagnostica a la lleugera.

Però amb l’asperger/TEA, passa tot el contrari! Per aconseguir el diagnòstic tot són problemes, pegues, dificultats, excuses, lentitud,  etc. Molts cops fins i tot costa que ho tinguin en compte. Continua llegint «Diagnòstic III – Por al diagnòstic»

Deteriorament cognitiu

Avui introdueixo un tema que se’n parla poc: el deteriorament cognitiu en el TEA.

No se’n parla per què és un tema tabú (hi ha uns quants temes tabú en l’autisme, ens aniré traient a poc a poc), però principalment perquè s’ha estudiat poc, i és que hi ha molt poca informació a la xarxa sobre aquest tema.

Totes les persones tenen un deteriorament cognitiu (lleu) amb l’edat. És quelcom natural i estudiat àmpliament.

Però resulta, que en els autistes (TEA, aspergers, …), aquest deteriorament succeeix abans i és més gran.

No se sap molt bé perquè, alguns motius poden ser: Continua llegint «Deteriorament cognitiu»

Res sobre nosaltres sense nosaltres!

Quan vaig començar a entrar a comunitats autistes en línia, majoritàriament anglosaxones, vaig veure que hi havia diverses reivindicacions que anaven apareixent de forma recurrent.

Una d’elles era la de “Nothing About Us Without Us!” (Del llatí “Nihil de nobis, sine nobis”). En català es podria traduir per “Res sobre nosaltres sense nosaltres“.

La idea el moviment ve a dir que no s’hauria de decidir polítiques sobre un grup (minoritari) sense la participació del mateix grup.

Al principi, vaig pensar que exageraven una mica. Però amb el temps els he anat entenent fins que m’he adonat que tenen molta raó.

I que té a veure això amb l’autisme? Continua llegint «Res sobre nosaltres sense nosaltres!»

Discapacitat III – Com funciona (Catalunya)

Amb les últimes entrades sobre la discapacitat, he rebut moltes preguntes sobre el tema: com funciona?, com se sol·licita?, que és?

Així que avui explico, el que és i com se sol·licita la discapacitat segons l’administració pública de Catalunya. 

Per què una cosa és el que nosaltres entenem en la paraula discapacitat (que pot variar moltíssim de persona a persona), i l’altre és el que és en la realitat, en la societat, o millor dit: el que és la discapacitat segons l’administració pública. A més, és diferent depenent del lloc on vivim, o de l’època que ens ha tocat viure. Així que em centraré aquí a Catalunya.

Continua llegint «Discapacitat III – Com funciona (Catalunya)»

Respostes concretes a preguntes concretes #4

Hola , tengo un hijo TEA leve con 11 años, lleva 1 año haciéndose preguntas, diciendo que es diferente que nació con dificultades que le ayude que tiene miedos muchos miedos a la vida a las personas , no le gusta nada la ciudad , detesta el colegio dice que es muy duro, aunque es aceptado con normalidad por sus compañeros ya que van con el desde lso 3 años, pero empieza a tener problemas en el Colegio por que los profesores no saben adaptarle las asignaturas y me sugieren que comparta escuela con un Centro de Educación especial, yo no creo que a mi hijo le beneficie ese cambio ya que le arrancaría de su grupo de amigos y peligraría su estabilidad y bienestar emocional. A todo esto le queremos contar a mi hijo que es TEA ya se que es muy joven pero esta hecho un lío y necesita respuestas. Lo haré tal y como explicas en tu blog, y sobre lo que comentaba anteriormente que opinas sobre los niños que aíslan en lo Centros de Educación Especial, en vez de apostar por la inclusión y poner recursos.

Jo t’animo que li ho expliquis, amb 11 anys ja som capaços (els aspergers i neurotípics) de percebre que alguna cosa passa, i a la vegada per entendre i acceptar que som diferents. Així que ànims i ja m’explicaràs com ha anat el meu mètode!

Tema Centres d’Educació Especial, és molt delicat, però aquí va la meva opinió: Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #4»