Ressenya: Please, stand by (Llarga vida i prosperitat)


Ens trobem davant d’una “road movie (pel·lícula de carretera), amb la peculiaritat que la protagonista és autista.

La Wendy viu en una casa tutelada amb altres nois autistes. Té una rutina molt marcada, no mira als ulls de les altres persones, una feina que no li agrada, en prou feines ha sortit del seu barri, i manté una relació difícil amb la seva germana gran.

Ah, el seu interès especial és Star Trek, saga per la qual escriu fanfiction (guions alternatius). Ja us podeu imaginar que el tema Star Trek és important i recurrent en la pel·lícula, fins i tot hi ha una escena en l’idioma Klingon.

Però la Wendy no és la típica autista que no parla, ni tampoc és el típic autista geni de la majoria de pel·lícules. No té cap do especial, i no sobresurt en res. Diguem que és l’asperger normal o mitjà. I això ja fa diferent i especial la pel·lícula.

Malgrat que algun símptoma, pel meu gust, sembla una mica forçat, la pel·lícula intenta fugir dels tòpics sobre l’autisme, i ho aconsegueix amb escreix.

El resultat és bo, molt tendre, aconsegueix que l’espectador empatitzi amb la protagonista, i perquè no dir-ho, que surti més d’una llàgrima.

Vull destacar, igual que vaig fer a l’obra de teatre Neu, que m’ha agradat molt que es tracti el tema del difícil paper dels germans dels aspergers, tema que algun dia abordaré aquí al blog.

Fora de la trama, hi ha dues coses que no entenc:

  • Perquè han trigat 2 anys a estrenar aquesta pel·lícula al nostre país?
  • Perquè han traduït tan malament el títol? A la pel·lícula es repeteix diverses vegades el títol original “Calma’t, si us plau”, però només una el títol en català: “Llarga i prospera vida”. Potser és per atraure els fans de Star Trek?

Preguntes Asperger

L’asperger és important a la pel·lícula?
Sí, sense l’asperger no tindríem pel·lícula, ja que se centra en el viatge de la Wendy, una noia asperger.

L’asperger es tracta amb exactitud?
Sí, els trets que es mostren són realistes. Alguns una mica exagerats o forçats, però en general està bé.

La pel·lícula mostra amb sensibilitat el que és l’asperger?
Sí, molt.

Es mostren diferents nivells de l’espectre autista?
Poc però sí. La pel·lícula se centra amb la Wendy, però a la casa on viu hi ha altres nois autistes, i surten de forma fugaç.

Mi he sentit identificat?
Sí, m’hi he sentit molt identificat.

Així que li dono 4,5 spinners de 5!

Així que aprofiteu i aneu-la a veure al cine! I si la veieu, em dieu que us ha semblat.

Una resposta a «Ressenya: Please, stand by (Llarga vida i prosperitat)»

  1. Hola, fa dies que he descobert el teu blog i et segueixo. Et felicito! Estic buscant on veure aquesta pel.lícula i no sé a quin cinema la fan. Visc a Barcelona. Tú on l’has vist? Moltes gràcies i enhorabona! 👏🏻

Deixa un comentari