Ressenya: La delicadesa (La délicatesse)

https://www.imdb.com/title/tt1828995/

La pel·lícula ens explica la història d’amor entre els dos protagonistes: la Nathalie (Audrey Tautou) i el Markus Lundell (François Damiens).

Però no és la història d’amor típica: el Markus és l’anti-prototip d’home, és l’últim home en la que s’hi ficaria cap dona. I (probablement) és asperger!

En cap moment de la pel·lícula es diu, ni s’insinua, que el protagonista sigui asperger ni res similar. Tampoc ho han confirmat o desmentit els actors/guionistes. Però és un asperger de “manual”, i som molts els que pensem que el Markus és asperger, per això he decidit fer la ressenya.

De fet, jo vaig interpretar la pel·lícula, o millor dir el personatge, com que el Markus és asperger adult no diagnosticat i que no ho sap. O sigui, el protagonista és un “asperger” adult no diagnosticat com molts de nosaltres abans del diagnòstic, o com els que encara no ho saben.

No vull entrar a llistar totes les característiques asperger que mostra el personatge, ja les veureu si mireu la pel·lícula. Però si que vull destacar que el personatge del Markus és invisible, i no parlo de l’asperger, sinó de la persona en si. I és el que ens passa a molts aspergers en el nostre dia a dia.

La pel·lícula m’ha agradat, m’ha fet riure, m’ha fet emocionar, i sobretot, m’hi he sentit molt identificat.

L’asperger és important a la pel·lícula?

Sí, malgrat que no se’n parli directament, forma part important de la pel·lícula i de la relació entre els personatges.

L’asperger es tracta amb exactitud?

Sí. Els trets que es mostren són realistes.

La pel·lícula mostra amb sensibilitat el que és l’asperger?

Si, molt. El personatge transmet molta tendresa.

Es mostren diferents nivells de l’espectre autista?

No, només surt un personatge TEA.

Mi he sentit identificat?

Si, massa. De fet em va costar mantenir-me sencer durant tota la pel·lícula. 

Així que li dono 4 spinners de 5, i  el segell de “TEA aprovat”.

Deixa un comentari