Enigmes

Em molen els enigmes (o problemes matemàtics, trencaclosques, misteris, etc.). Sempre m’han agradat. Com ja he comentat algun cop, tinc pocs records d’infantesa, però recordo els enigmes que el professor de matemàtiques ens ficava a classe. Fins i tot recordo de com els vaig resoldre. Per què sempre els aconseguia resoldre, tenia (i tinc) una facilitat innata per fer-ho, de donar la volta a les coses. Com diuen en anglès: “thinking oustide the box”.

Dels enigmes el que més m’agrada és el procés de resolució: em manté la ment ocupada. Durant aquesta estona puc deixar el cervell lliure, que doni totes les voltes que faci falta. Sense por de “sobre pensar” (cosa que em passa en altres aspectes de la vida).

Un exemple va ser el dissabte al vespre, que tot sopant amb la família, vaig trobar-me amb un enigma. Em va cridar l’atenció però no li vaig (poder) fer massa cas, així que el vaig deixar per resoldre més tard. Continua llegint «Enigmes»

Prosopagnòsia

Prosopagnòsia és la dificultat per reconèixer i identificar les cares de les persones. No està relacionada directament amb l’asperger, però hi han fet estudis que diuen que hi ha més incidència de prosopagnòsia en aspergers que en neurotípics.

L’evolució humana ha fet que el cervell tingui una àrea, anomenada Gir Fusiforme, dedicada exclusivament al reconeixement de cares. Aquest reconeixement de cares té més detall que el reconeixen d’objectes inanimats. Continua llegint «Prosopagnòsia»

Estic viu!

Estic viu!

Aquestes últimes setmanes he anat una mica liat/esgotat, amb la feina i canvis (trasllat).

Tinc diverses entrades escrites per publicar, pendents de re-revisar o de re-reescriure. Ben aviat seguiré publicant :-)

Som els aspergers solitaris?

La resposta és no. La majoria d’aspergers no som solitaris, els aspergers no som asocials.

De fet és tor el contrari: ens agrada la gent, ens agrada estar amb gent, ens agrada la companyia, etc.

El problema és que NO tenim les eines per fer-ho, no tenim les habilitats socials necessàries.

(Dis)-funció executiva

Avui escriure sobre la funció executiva i l’asperger, però en parlaré en primera persona.

Molts aspergers tenim problemes més o menys greus amb la funció executiva, encara que és un tema que se’n parla poc.

Tornant al tema, d’ençà que tinc ús de raó, sempre he tingut problemes greus amb la funció executiva, o com ho dic normalment, sempre he tingut dis-funció executiva. Continua llegint «(Dis)-funció executiva»