Dislèxia II – la meva vivència

Tinc pràcticament tots els símptomes de la dislèxia que vaig explicar en l’entrada anterior.

Avui explico com ha estat viure amb la dislèxia (no diagnosticada), com ho he viscut, com m’ha afectat en les diferents etapes de la meva vida. Ja aviso que és llarg, no tenia sentit separar-ho.

Escola (EGB)

En l’escola se’m donaven realment malament totes les assignatures de llengües: català, castellà, anglès, literatura, etc. Des de 5è d’EGB suspenent 2, 3, 4 assignatures de lletres cada any.

Tenia problemes amb: Continua llegint «Dislèxia II – la meva vivència»

Teràpia (Setembre)

Avui he tornat a la teràpia després de la pausa d’estiu.

Primer hem parlat de l’horari que havia de fer, però aquest cop sí que l’havia fet. De fet fa unes setmanes que el tinc, i m’ha anat força bé. Alguns dies els he pogut seguir al peu de la lletra altres no tant. Però la valoració global és positiva.

També hem parlat de la medicació:  Continua llegint «Teràpia (Setembre)»

Stimming (primera part)

Stimming (en anglès) és un conjunt de moviments, accions o comportaments repetitius i normalment inconscients que una persona fa amb l’únic objectiu d’auto estimular-se alguns dels sentits. A més poden ajudar a relaxar-se o a canalitzar l’ansietat.

En català conegut com: Continua llegint «Stimming (primera part)»

Deixar anar

Als aspergers ens costa deixar anar. I no em refereixo a coses materials (que també), ni a la pel·lícula de Frozzen (let it go, let it goooo), en aquesta entrada parlo de deixar anar mentalment. De deixar anar:

  • Pensaments
  • Records
  • Experiències
  • Persones
  • Relacions
  • Traumes
  • Objectes

Per què passa això?

Continua llegint «Deixar anar»

Enigmes

Em molen els enigmes (o problemes matemàtics, trencaclosques, misteris, etc.). Sempre m’han agradat. Com ja he comentat algun cop, tinc pocs records d’infantesa, però recordo els enigmes que el professor de matemàtiques ens ficava a classe. Fins i tot recordo de com els vaig resoldre. Per què sempre els aconseguia resoldre, tenia (i tinc) una facilitat innata per fer-ho, de donar la volta a les coses. Com diuen en anglès: “thinking oustide the box”.

Dels enigmes el que més m’agrada és el procés de resolució: em manté la ment ocupada. Durant aquesta estona puc deixar el cervell lliure, que doni totes les voltes que faci falta. Sense por de “sobre pensar” (cosa que em passa en altres aspectes de la vida).

Un exemple va ser el dissabte al vespre, que tot sopant amb la família, vaig trobar-me amb un enigma. Em va cridar l’atenció però no li vaig (poder) fer massa cas, així que el vaig deixar per resoldre més tard. Continua llegint «Enigmes»

Prosopagnòsia

Prosopagnòsia és la dificultat per reconèixer i identificar les cares de les persones. No està relacionada directament amb l’asperger, però hi han fet estudis que diuen que hi ha més incidència de prosopagnòsia en aspergers que en neurotípics.

L’evolució humana ha fet que el cervell tingui una àrea, anomenada Gir Fusiforme, dedicada exclusivament al reconeixement de cares. Aquest reconeixement de cares té més detall que el reconeixen d’objectes inanimats. Continua llegint «Prosopagnòsia»

Xerrada Ramon Cererols

Aquest divendres l’associació ASPERCAMP ha organitzat una xerrada gratuïta titulada “Com és ser una persona amb autisme?” conduïda pel Ramon Cererols, que parlarà des de la seva experiència personal.  Més informació de la xerrada al Facebook d’ASPERCAMP.

Continua llegint «Xerrada Ramon Cererols»

Estic viu!

Estic viu!

Aquestes últimes setmanes he anat una mica liat/esgotat, amb la feina i canvis (trasllat).

Tinc diverses entrades escrites per publicar, pendents de re-revisar o de re-reescriure. Ben aviat seguiré publicant :-)