Som els aspergers solitaris?

La resposta és no. La majoria d’aspergers no som solitaris, els aspergers no som asocials.

De fet és tor el contrari: ens agrada la gent, ens agrada estar amb gent, ens agrada la companyia, etc.

El problema és que NO tenim les eines per fer-ho, no tenim les habilitats socials necessàries.

(Dis)-funció executiva

Avui escriure sobre la funció executiva i l’asperger, però en parlaré en primera persona.

Molts aspergers tenim problemes més o menys greus amb la funció executiva, encara que és un tema que se’n parla poc.

Tornant al tema, d’ençà que tinc ús de raó, sempre he tingut problemes greus amb la funció executiva, o com ho dic normalment, sempre he tingut dis-funció executiva. Continua llegint «(Dis)-funció executiva»

In & Out (ii)

El dia 15 de març, us vaig explicar que havia parlat amb el meu cap sobre el meu asperger. Però em faltava parlar amb el director, cosa que vaig fer ahir, i per sort va anar molt bé.

Malgrat jo estar molt nerviós, ho vaig plantejar amb total naturalitat: “T’he d’explicar una cosa, fa poc he descobert que sóc asperger, i crec que ho havies de saber. No afecta la meva feina, però volia explicar-ho per evitar malentesos.”

Ell va veure que jo estava (molt) nerviós, i en tot moment va ser molt comprensiu, em va ajudar i tranquil·litzar. Em va dir que ells estaven contents amb mi, que no tenien cap queixa ni res dolent, i que no considerava que l’asperger fos important.

Així que aquest tema, l’asperger en l’entorn de la feina, està tancat de moment.

En pròximes entrades explicaré per què considero que és bo que l’entorn sàpiga que sóc asperger.

Contacte visual

Un altre mite sobre els aspergers: que no mirem als ulls!

Les persones neurotípiques, neixen amb l’habilitat (innata) de mirar als ulls: els reconforta, els dóna informació, els fa sentir-se més pròxim a l’altra persona, etc. Pels neurotípics és instintiu mirar als ulls.

Continua llegint «Contacte visual»

Piropos aspergers #2

NT: Com em queda?
Jo: Els pantalons et queden fatal, guarda’ls per quan hagis de pintar el pis.

El so del silenci

No m’agrada el silenci.

Quan hi ha silenci, no hi ha silenci.

Mai hi ha silenci del tot, sento tots els sorolls, sento qualsevol soroll que pugui haver-hi al meu voltant: la TV del veí, l’aire entrant per un foradet, la calefacció de 2 edificis més enllà, els animals fent sorolls, tot, qualsevol cosa.

També sento el meu cor, la meva respiració, els sons per seguir viu.

I quan els sorolls que m’envolten no són suficientment alts, també sento acúfens (tinnitus), allí estan, 24 hores al dia, per recordar que puc sentir.

Mai hi ha silenci.

No m’agrada el silenci.

Filtres (II) – Filtres de sortida

En l’entrada anterior vaig parlar sobre la falta dels filtres en els asperger. Avui continuo amb la segona part:  la falta filtres de “sortida”.

Filtres de sortida

Els cervells NT, tenen uns filtres que fan que la persona no digui el primer que pensa, no faci qualsevol cosa, o interrompi en qualsevol moment. Els filtres fan que certa cosa no es digui/faci perquè és incorrecta.

Un altre cop, els cervells asperger funcionen diferent, no tenim aquest filtre. Quan pensem una cosa la diem, sense saber si és adequat o correcta dir-ho en aquell moment. Continua llegint «Filtres (II) – Filtres de sortida»

Piropos aspergers #1

NT: Que mires?
Jo: T’estic mirant a tu en general, no els teus defectes.

Asperger i adult (aka Big)

Quan vaig començar a investigar sobre el tema asperger, vaig trobar (en general) 3 diferents tipus de pàgines:

  • Pàgines mèdiques on majoritàriament es parla de l’asperger en infants. I normalment es tracten els símptomes principals o més destacats.
  • Pàgines/blogs/articles de pares de nens amb asperger on parlen dels problemes dels seus fills.
  • Pàgines/blogs personals en primera persona de persones amb asperger.

Continua llegint «Asperger i adult (aka Big)»

Sóc Asperger

Fa poc vaig descobrir que sóc asperger. De fet, més que descobrir, li vaig posar nom, perquè ja sabia que alguna cosa em passava.

He passat 39 anys de la meva vida intentant encaixar en llocs on no encaixava: escola, institut, universitat, amics, família, etc. No tinc massa records de l’adolescència (ja en parlaré un altre dia d’aquest tema), però els records que tinc són de no encaixar: em sentia diferent, sol, incomprès, fora de la norma.

Continua llegint «Sóc Asperger»