El so del silenci

No m’agrada el silenci.

Quan hi ha silenci, no hi ha silenci.

Mai hi ha silenci del tot, sento tots els sorolls, sento qualsevol soroll que pugi haver al meu voltant: la TV del veí, el aire entrant per un foradet, la calefacció de 2 edificis més enllà, els animals fent sorolls, tot, qualsevol cosa.

També sento el meu cor, la meva respiració, els sons per seguir viu.

I quan els sorolls que m’envolten no son suficientment alts, també sento acufens (tinnitus), allí estan, 24 hores al dia, per recordar que puc sentir.

Mai hi ha silenci.

No m’agrada el silenci.

Deixa un comentari