Teràpia (Abril 2019)

Divendres passat vaig anar a teràpia, però no vaig poder fer l’entrada, així que la faig avui!

Primer ens vam ficar al dia, on li vaig explicar tots els meus projectes amb “Sóc Asperger”, projectes que li van agradar molt! Tot seguit vam estar treballant les emocions, i vam parlar de la disfunció executiva, entre altres coses.

Del tema emocions, vam començar amb quines havia sentit des de la visita anterior, però la disfunció executiva no m’havia deixat fer els deures. Però sí que li havia donat moltes voltes al tema. I la conclusió que vaig arribar és que molts cops em costa distingit entre si he sentit l’emoció o si he racionalitzat l’emoció. Per exemple, fa uns dies vaig estar jugant unes quantes hores seguides a jocs de taula, i em van dir que estava eufòric. Si ho penso, arribo a la conclusió que és probable que estigués eufòric, però no recordo haver sentit l’eufòria.

Per treballar les emocions, vam estar detectant o discutint sobre algunes emocions a la següent roda de les emocions:

Aquesta roda, permet identificar amb més facilitat les emocions, en classificar-les segons siguin positives o negatives, d’alta energia o de poca energia, i amb una emoció base.

El segon tema que vam tractar va ser la disfunció executiva. M’ha millorat amb l’horari visual i tenint una rutina diària. Però les coses esporàdiques segueixo patint molt. Per exemple, fer els deures de les teràpies.

La psicòloga em va proposar de fer-me una agenda escrita a mà, les conegudes com a “bullet journal“. A veure si ho aconsegueixo.

També vam estar parlant de la depressió, ho vam parlar amb el psiquiatre i vam decidir continuar rebaixant la medicació. En uns dies faig un post més extens sobre aquest tema.

Mentrestant, tocarà seguir treballant les emocions, i sobretot, la disfunció executiva.

4 Replies to “Teràpia (Abril 2019)”

  1. A vegades em sembla que tendeixes a racionalitzar massa el fet de tenir asperger. Com si els aspis fossin humans maquinals incapaços de tenir emocions espontànies. Per com ho veig jo, el problema dels aspergers està més en l’esforç que han (que hem de fer) per manifestar les emocions/sentiments que en la incapacitat de tenir-los. M’hi jugo un pèsol que aquest ”bloqueig emocional’ té a veure amb desequilibris químics al cervell; cosa que explica altres derivades psiquiàtriques com la depressió o l’ansietat. Disculpa per la pallissa, però lllegint-te em fa la impressió que intentar racionalitzar tant els sentiments és una forma d’impedir que flueixin. Hòstia, ja paro que m’està sortint un rotllo difícil de païr.

    1. Estic molt d’acord amb tu, a mi em passa que em costava posar paraules al que sento, però ho sento intensament. Si penso massa, deixo de sentir.

    2. Hola Marc!

      En aquesta entrada parlava de mi, de les dificultats que tinc jo. Així que no generalitzava.

      Jo personalment, sí, racionalitzo massa. És una barreja entre l’asperger i l’Alexitímia (i potser les altes capacitats). Però no és que no senti les emocions perquè racionalitzo molt, sinó que racionalitzo molt perquè em costa sentir, identificar, o explicar les emocions. Així que a seguir-ho treballant!

  2. M’ha sorprès la roda d’emocions i constatar que estats emocionals negatius i poc útils són altament energètics. Em fa pensar en persones que s’agafen (viuen) a aquests estats perquè tenen alta energia i així poden anar fent.
    Crec que em sumaré al Bullet Journal, és molt interessant el blog que enllaces on s’explica com fer-lo.

Deixa un comentari