Res sobre nosaltres sense nosaltres!

Quan vaig començar a entrar a comunitats autistes en línia, majoritàriament anglosaxones, vaig veure que hi havia diverses reivindicacions que anaven apareixent de forma recurrent.

Una d’elles era la de “Nothing About Us Without Us!” (Del llatí “Nihil de nobis, sine nobis”). En català es podria traduir per “Res sobre nosaltres sense nosaltres“.

La idea el moviment ve a dir que no s’hauria de decidir polítiques sobre un grup (minoritari) sense la participació del mateix grup.

Al principi, vaig pensar que exageraven una mica. Però amb el temps els he anat entenent fins que m’he adonat que tenen molta raó.

I que té a veure això amb l’autisme? Continua llegint «Res sobre nosaltres sense nosaltres!»

Auto diagnòstic II

Ahir parlava sobre l’auto diagnòstic, i les dificultats d’obtenir el diagnòstic oficial quan som adults, però no vaig profunditzar ni explicar aquestes dificultats.

Una amiga em va escriure:

Macu, te ha faltado insistir en el punto de que un profesional te lo niega e incluso te pone otras etiquetas. La verdad es encadenar profesionales que te digan que no. Y lo mejor de todo los motivos

Així que avui amplio el tema de l’auto diagnòstic, o millor dit, de les dificultats que ens trobem per obtenir el diagnòstic oficial. Continua llegint «Auto diagnòstic II»

Auto diagnòstic

Hi ha diverses polèmiques recurrents en moltes comunitats asperger. Una d’elles és sobre si l’auto diagnòstic és vàlid o no. Avui explicaré el meu punt de vista, ni que segur que molts ja el sabeu o l’heu deduït de llegir el meu blog.

Abans de res, deixar clar que la millor opció és un diagnòstic d’un professional (psicòleg, psiquiatre, etc.).

Però també s’han de tenir en compte altres factors, per exemple: Continua llegint «Auto diagnòstic»

Fotografies

En l’última entrada/curiositat explico que no ens agrada que ens facin fotografies, però per què?

Des de ben petits, ens han ensenyat que quan ens fan una foto el que s’ha de fer és … somriure!

I siguem realistes, als aspergers això no ens surt de forma natural. I no vull dir que no somriem de forma natural, que sí que ho fem, sinó que si volem somriure, no ens surt de forma natural o no ens surt un somriure natural. Continua llegint «Fotografies»

Entrevista Diari (Tarragona Digital)

Eps, que m’han fet una entrevista al diari Tarragona Digital!

La podeu llegir al següent enllaç:
https://tarragonadigital.com/area-metropolitana/sindrome-asperger-associacio-aspercamp-tarragona

Al principi de l’entrevista estava una mica nerviós. Però de seguida em vaig anar calmant, i aleshores el problema va ser un altre: que no controlava el que deia/sortia de la meva boca!

Més d’un cop i de dos vaig explicar alguna cosa i segons després el meu cervell deia “no merda, això no calia que ho diguessis”. O vaig dir alguna paraula mal sonant, com ara el “gilipolles” .

Malgrat tot, el resultat ha quedat bé, oi?

Sortir de l’armari

Sempre he explicat (d’ençà que ho sé) que sóc Asperger, mai me n’he amagat. A la vegada mai ho havia “anunciat”, mai ho havia fet públic. Per tant seguia sent quelcom privat. Continua llegint «Entrevista Diari (Tarragona Digital)»

Teràpia (Febrer 2019)

Avui he anat teràpia, i ara m’adono que fa unes quantes sessions que no les he explicat/publicat al blog. En resum, que no l’he deixat!

Les últimes sessions vam tocar un tema delicat i sensible, i pot ser que per això el meu subconscient va fer no publiqués res de la teràpia. Però ja ho explicaré un altre dia al blog (ho estic acabant d’escriure).

Tornant a la teràpia d’avui, hem tractat i treballat 3 temes: Continua llegint «Teràpia (Febrer 2019)»