Diagnòstic de TDAh

En la meva curta/llarga vida mai m’havia passat pel cap que podia tenir TDAh, i mai m’hi havia sentit identificat.

Fins que vaig descobrir que sóc asperger, i vaig començar a llegir sobre el TDAh, la comorbiditat dels dos trastorns, i del que era al trastorn amb dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat. I com més llegia més clar ho tenia.

Al cap de poc vaig arribar a la conclusió (autodiagnòstic) que a part d’asperger era TDAh (i moltes altres coses que no venen al cas).

I em va sorgir el dubte: cal/necessito el diagnòstic? La resposta és si, a les dues. Em vaig adonar que tenia la necessitat del diagnòstic o confirmació oficial, però a diferència del TEA no tenia gens de pressa/urgència, així que m’ho he pres amb calma. I igual que el diagnòstic d’asperger no ha estat fàcil:

  • “Tu no tens TDAh, tens tres carreres”
  • “No hi fiques prou ganes/voluntat”
  • “Per què vols etiquetar-te?”
  • “De què et servirà saber-ho?”
  • “Segurament si, però val la pena fer el diagnòstic?”

Igual que amb el TEA, hi ha molt pocs especialistes de TDAh a la seguretat social, i encara menys en adults.

Tampoc ajuda la comorbiditat TEA-TDAh (o TEADA pels amics), Els estudis diu que un 75% de TEA tenen TDA(H). Aixi que on acaba l’asperger i on comença el TDAh? i al revés?  Molts símptomes se superposen, altres s’anul·len, i altres es fusionen (al més estil Bola de Drac Zeta) creant un super-símptoma: la dis-funció executiva. Però ja en parlaré un altre dia del paquet sencer.

Després de molt buscar i comparar, he  trobat l’especialista que ha sabut veure la necessitat del diagnòstic de Trastorn de Dèficit d’Atenció sense hiperactivitat, i ja puc afirmar que sóc asperger i que sóc TDAh.

El diagnòstic, igual que el de TEA, m’ha servit per entendre moltes coses del meu passat, per desprendre’m d’alguna motxilla i sobretot per buscar ajuda especialitzada.

El primer dubte que em sorgeix, prendre o no prendre medicació? De moment guanya el si, ja que actualment les dis-funcions executives m’estan matant.

 

 

8 respostes a «Diagnòstic de TDAh»

  1. Estic aprenent tant amb el teu blog! El meu fill gran te trets TEA, pendent de diagnòstic. I ara comencem amb el petit, sembla TDAH tot i que també ens han dit que té alguns trets TEA. Gràcies per tant!

  2. Hola, ja he escrit altres vegades, sóc mare d’un noi Asperger.
    Recentment també li han adjudicat TDAH, suposo per aquesta comorbiditat que expliques, té sentit, doncs, el diagnòstic va ser: et costa concentrar-te? Sí, tens TDAH!
    La veritat és que li costa concentrar-se, els estudis d’enginyeria a la universitat són difícils i més amb la situació de classes en línia a causa de la pandèmia.
    La conseqüència del nou diagnòstic va ser medicació. La nostra experiència, un desastre amb aquestes pastilles! Són pastilles molt fortes i amb efectes secundaris forts. Ha canviat dues vegades la recepta i el mateix, gairebé no podia sortir de casa pels dolors i diarrees. Total, ho ha deixat.
    No tinc ni idea de com pot afectar aquesta desconcentració en la vida, ara per ara, el meu fill ha de treure uns estudis i no sé pas com ens ho farem. Ell va decidir deixar les pastilles.
    Molta sort Carles!

  3. la meva filla diagnosticada als 21 anys de TDAH. no te cap carrera. te un ofici. pren una pastilleta al dia. sabem el que li passa, es mare i es feliç.
    realment CAL que tots tinguem carrera ?

  4. Hola Carles, moltes gràcies per explicar el teu cas. Jo fa anys que tinc fortes sospites de TDA(H) i TEA però em trobo molt perduda: a mi també em diuen que com pot ser que tingui cap dels dos si (amb molts esforços) he aconseguit un grau, costa trobar professionals que diagnostiquin en adults, i encara més que comprenguin que pots tenir ambdues coses. Series tan amable de compartir-me per privat si recomanes qui et va fer el diagnòstic d’una i altra cosa si us plau? El meu mail és busu.ake@gmail.com
    Moltes gràcies! 🙏

    1. El diagnòstic de TEA me’l van fer a Autisme La garriga. El de TDAh, a la Vall d’Hebron. Actualment, a la Vall d’Hebron han unit les unitats de TEA i TDAh, si t’hi poden derivar potser et poden fer els dos.

      1. Hola Carles com es demana la derivació al vall d’hebron? Ho puc fer si visc a Terrassa? Tinc pànic de parlar amb el metge de capçalera i demanar-li i que em comenci a dir que perquè la vull, i que em posi les coses difícils, que em demani explicacions em plan xulesc i tractantme d’estupida, la veritat només haver de pensar en aquest tràngol ja m’estresso. Tens algun tàctica? Com encarar aquest tràmit, alguna estratègia?

      2. Hola Carles,
        Puc demanar la derivació al metge de capçalera si visc a Terrassa? Tens algun consell perquè me l’accepti? Tinc autèntic pànic a arribar a la consulta i que em digui que perquè vull aquesta derivació i em comenci a posar en dubte en plan xulesc i tractantme de tonta. Només pensar-ho ja m’agobio i sóc incapaç d’anar. M’ajudes amb alguna tàctica? Alguna frase que em pugui aprendre de memòria i li pugui dir en aquell moment o alguna estratègia. Perdona la pregunta, però és que de veritat em veig incapaç.

Respon a imma vallve Cancel·la les respostes

A %d bloguers els agrada això: