Prosopagnòsia

Prosopagnòsia és la dificultat per reconèixer i identificar les cares de les persones. No està relacionada directament amb l’asperger, però hi han fet estudis que diuen que hi ha més incidència de prosopagnòsia en aspergers que en neurotípics.

L’evolució humana ha fet que el cervell tingui una àrea, anomenada Gir Fusiforme, dedicada exclusivament al reconeixement de cares. Aquest reconeixement de cares té més detall que el reconeixen d’objectes inanimats. Continua llegint «Prosopagnòsia»

Xerrada Maria Portella – Com explicar l’autisme a la societat?

El cap de setmana passat va ser molt asperger. A part de la xerrada “Com és ser una persona amb TEA”, també vaig anar a la xerrada titulada “Com explicar l’autisme a la societat?” per part de la Maria Portella (autora de “Mundos Invisibles”).

L’objectiu de la xerrada era discutir de com, quan, a qui, explicar que el teu fill és autista, o si ets adult, dir que ets autista. Continua llegint «Xerrada Maria Portella – Com explicar l’autisme a la societat?»

Sigues tu mateix ….

Text de la imatge:
Societat: sigues tu mateix.
Societat: no, d’aquesta manera no!

És difícil ser asperger en un mon neurotípic. Et demanen que siguis tu mateix, però si ets tu mateix aleshores la societat no ho accepta o et rebutja.

 

Estic viu!

Estic viu!

Aquestes últimes setmanes he anat una mica liat/esgotat, amb la feina i canvis (trasllat).

Tinc varies entrades escrites per publicar, pendents de re-revisar o de re-reescriure. En breu seguiré publicant :-)

Som els aspergers solitaris?

La resposta és no. La majoria d’aspergers no som solitaris, els aspergers no som asocials.

De fet és tor el contrari: ens agrada la gent, ens agrada estar amb gent, ens agrada la companyia, etc.

El problema és que NO tenim les eines per fer-ho, no tenim les habilitats socials necessàries.