(Dis)-funció executiva

Avui escriure sobre la funció executiva i l’asperger, però en parlaré en primera persona.

Molts aspergers tenim problemes més o menys greus amb la funció executiva, encara que és un tema que se’n parla poc.

Tornant al tema, d’ençà que tinc ús de raó, sempre he tingut problemes greus amb la funció executiva, o com ho dic normalment, sempre he tingut dis-funció executiva.

Per exemple, uns dels primers records de la dis-funció executiva que tinc és de quan feia 6è d’EGB (fa molts anys). Un dia estava a classe, i amb un company vam veure que la professora estava passant a net l’examen que teníem al cap d’uns dies. Així que ens vam anar tornant per fer veure que “preguntàvem” a la professora amb la intenció d’anar llegint les preguntes.

La nostra sorpresa va ser quan la professora va acabar de copiar l’examen, va agafar el paper ‘brut’, el va estripar i el va tirar a la paperera! Quan la professora i els altres companys van marxar de classe, vam anar a la paperera, vam agafar els papers, i vam fer un puzle … ja teníem l’examen sencer! Vam fer un pacte: que no ho diríem a ningú, que ho mantindríem en secret, que només ho sabríem ell i jo …… però érem nens ….. al cap de poc TOTA la classe tenia la còpia de l’examen.

Tota la classe va aprovar, amb notes molt altes: 9s i 10s. Excepte jo … que el dia abans de l’examen em vaig deixar el llibre història a classe, i no vaig poder estudiar.

També recordo quan era estudiant, i m’havia de ficar a fer deures, estudiar, o fer treballs. Mai aconseguia ficar-m’hi. La meva ment tenia dilemes interns: “He de fer el treball X, però també he d’endreçar l’habitació”. Això em bloquejava, no podia triar entre fer una cosa o l’altre … i el bloqueig no em permetia fer ni una cosa ni l’altra. Així que em passava les hores sense fer res, o jugant al buscamines.

Sempre feia els treballs o estudiava a última hora, quan ja no tenia més remei que fer-ho (i quasi sempre em sortia bé).

Evidentment jo en aquella època no sabia que era la funció executiva. De fet ningú ho sabia! Així que des de fora es confonia la dis-funció executiva amb altres coses, em ficava altres etiquetes: vago, borde, irresponsable, poc responsable, poc seriós, immadur, mala persona, poc madur … i un llarg etcètera.

Perquè la disfunció executiva es pot confondre fàcilment amb aquestes altres etiquetes.

Sobretot si tenim en compte que quan el tema m’interessava (molt), sí que era capaç de concentrar-me, d’iniciar la feina, etc.

Per exemple, els treballs que m’agradaven (programació pura i dura), els feia sense problemes, amb temps, i perfectes, de 10, de matrícula d’honor.

I no cal anar tan lluny en el temps, actualment també tinc dis-funcions executives. Tinc dificultats en la majoria d’habilitats que vaig explicar en la entrada anterior:

• Dificultats per concentrar-me.
• Dificultats per escollir.
• Dificultats per iniciar tasques.
• Dificultats per canviar de tasca.
• Dificultats per recordar.
• Dificultats per organitzar-me a mi, les tasques, o el meu voltant.
• Dificultats per gestionar el temps.
• I un llarg etcètera.

Tot això afecta a tots els nivells: des de les tasques més complexes, fins a tasques simples del dia a dia, per exemple, molts dies m’oblido de menjar.

I afecta d’alguna manera o altre a tots els entorns: laboral, relacions, amics, família, parella, etc. 

Perquè la dis-funció executiva sol estar mal vista socialment. Sigui la dis-funció executiva o el que es veu des de fora.

Si les persones amb les quals et relaciones no ho coneixen, et tractaran de … totes les etiquetes que he dit abans.

En canvi si les persones ho coneixen, és possible que t’entenguin millor i/o que et puguin ajudar. Ni que també m’he trobat en casos que tampoc ha servit de res: fa poc, estava amb la meva psicòloga del CSM. Ella em va dir: “Que puc fer per ajudar-te?”.
Em va costar molt respondre, perquè no és fàcil acceptar/reconèixer que tens dis-funció executiva. Però vaig agafar forces i vaig dir: “Tinc problemes amb la funció executiva. Em costa concentrar-me, em costa ficar-me, em costa ….”.
La seva resposta va ser: “No et puc ajudar, això és cosa teva. Ja ets gran per ser responsable de les teves coses”.
Em vaig quedar a quadros, i aquell dia va passar a ser la meva expsicòloga.

Però no tot són males notícies!!

Quan vaig descobrir que era asperger, vaig passar una època investigant sobre el tema, i un d’aquells dies vaig llegir sobre la funció executiva en els asperger. El meu cervell va fer clic, el que em passava tenia un nom!

Per fi podia treure’m les etiquetes que se m’havien ficat tota la meva vida.

I encara millor: si saps que tens un problema, si saps quin és el problema, si saps quin nom té el problema, és més fàcil treballar-ho per ficar-hi solució.

El fet de saber que tinc dis-funcions executives, m’està ajudant a entendre’m, està ajudant que les persones del meu voltant m’entenguin millor. Però sobretot, m’està ajudant a treballar-ho.

He aconseguit millorar en major o menor mesura algunes de les funcions executives. Altres estan en procés.

Per exemple, es recomana no donar instruccions/ordres per telèfon a una persona amb asperger (o amb una persona amb dis-funció executiva). Si no que es recomanava fer-ho per escrit i amb un llistat desglossat de tasques. D’ençà que ho porto a la pràctica, la meva productivitat ha augmentat considerablement.

I aquí acabo de moment aquesta sèrie d’entrades sobre la funció executiva. Però m’he deixat moltes coses per explicar, així que en tornaré a parlar més endavant.

Solucions per a persones NT

• Abans de ficar etiquetes a la lleugera, investiga, preocupa’t, ajuda.
• Investiga sobre el que és la funció executiva, i de com pots ajudar a la persona afectada, per exemple:
  • No ordres verbals.
  • No ordres genèriques.
  • Ordres concises i detallades.

Solucions per a persones Asperger

• Accepta que tens dis-funció executiva.
• Demana i accepta ajuda!!
• Busca tècniques i solucions per millorar les diferents problemàtiques.