El cap de setmana passat va ser molt asperger. A part de la xerrada “Com és ser una persona amb TEA”, també vaig anar a la xerrada titulada “Com explicar l’autisme a la societat?” per part de la Maria Portella (autora de “Mundos Invisibles”).
L’objectiu de la xerrada era discutir de com, quan, a qui, explicar que el teu fill és autista, o si ets adult, dir que ets autista.
La Maria va dividir la xerrada en 5 punts:
- Estàs preparat pel diagnòstic.
- Que fer després del diagnòstic.
- Com dir-ho.
- Quan dir-ho.
- A qui dir-ho.
Estàs preparat pel diagnòstic
La resposta de la Maria i de tots els assistents va ser que no, que normalment no s’està preparat pel diagnòstic. I els professionals no ajuden a preparar-te durant el procés del diagnòstic.
Que fer després del diagnòstic
Un altre cop després del diagnòstic ens trobem que hi ha molt desconeixement i és difícil trobar ajuda.
És important observar la persona per poder-la conèixer i trobar com ajudar-la.
Com dir-ho
El problema principal és que (encara) no sabem el que és o perquè es dóna l’autisme. Això fa que sigui difícil de definir/explicar.
Una forma d’explicar l’autisme és amb alguns dels seus símptomes, però molts cops ens trobem que l’altra persona ho posa en dubte. Per exemple, si dius “l’autista té una manca d’habilitats socials”, rebem respostes com ara: “no serà tant”, “ets un exagerat”, “però tu no ets com els autistes”, etc.
Així que la idea és poder definir/explicar de forma objectiva que és l’autisme, en una frase concisa i que no deixi lloc a dubte. Per exemple: l’autisme és una condició en què el cervell s’ha desenvolupat de forma diferent i fa que l’autista vegi el món de forma diferent a la normal.
També va estar parlant de com veia ella l’autisme. Destaco tres punts que va tractar que normalment no es tracten:
- La disfunció executiva (ho va anomenar així també).
- La desregulació emocional.
- Les dificultats que tenim els autistes les 24h del dia.
Quan dir-ho
En aquest punt es va dir que potser no cal dir-ho d’entrada, però que pot ser bo dir-ho aviat, abans que hi hagi un problema o un malentès. Perquè hi hauran problemes o malentesos!
A qui dir-ho
Curt i ras: a tothom!
Les conclusions que es van arribar en el debat són que s’ha de dir sempre i a tothom. Ja que falta molt coneixement, i també pel fet de no fer-ho el més probable és que et porti a problemes.
I de fet, són les mateixes conclusions que he arribat jo en aquest últim any, d’ençà que vaig descobrir que sóc asperger! Crec que s’ha d’explicar sempre, crec que s’ha de fer difusió, perquè la societat conegui que és l’autisme, perquè els que t’envolten et puguin conèixer, acceptar, entendre, i el més important, et puguin ajudar!
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
Hola! M’encanta que hagis penjat la meva xerrada al teu blog! Gran capacitat de síntesi!
Amb admiració
Maria