Dona i asperger II

Avui parlaré de l’asperger en les dones, i em centraré en les diferències (i similituds) amb els aspergers homes.

Símptomes

Malgrat que moltes vegades es creu el contrari, les característiques (o símptomes) principals de l’asperger també les trobem en les dones asperger. La diferència és com es presenten aquestes característiques. En els nois solen ser evidents i es veuen fàcilment, en canvi en les noies costa més de veure.

Per exemple: les noies asperger solen tenir la mateixa falta d’habilitats socials que els nois aspergers. Però les noies tenen l’habilitat d’imitar (entre d’altres), i poden passar per “socialment aptes” per la majoria de persones. Així que ens podem trobar noies asperger amb relacions interpersonals aparentment normals.

En els nois serà fàcil d’identificar la falta d’habilitats socials, en canvi amb les noies la seva falta d’habilitats passarà desapercebuda. Això si, els dos s’ho passaran malament.

Interessos especials

Tenen les dones asperger interessos especials (o restringits)? Es creu (erròniament) que no. Però no conec cap noia asperger que no en tingui, i en conec unes quantes.

Un altre cop la diferència és com es presenta aquesta característica.

Els nois asperger tenen interessos especials molt visibles: ordinadors, trens, dinosaures, etc.

En canvi, les noies asperger solen tenir interessos especials que són més habituals en les noies o interessos que són més difícils de detectar.

No és que les noies no tinguin interessos especials, sinó que els interessos especials de les noies passen més desapercebuts.

Per exemple, un interès especial d’una noia pot ser les princeses Disney, però a quina noia no li agraden? Que una noia se sàpiga els nomes de totes les princeses Disney i que en tingui col·lecció, segurament farà saltar cap senyal d’alerta. En canvi sí que farà saltar l’alerta que un noi se sàpiga el nom de tots els dinosaures que van existir.

Altres exemples d’interessos especials de noies poden ser:

• Autoconeixement, les emocions, psicologia.
• Llegir, filosofia.
• Animals, gossos, pedres, manualitats.
• Habilitats socials: Em sembla que ja ho he explicat alguna vegada, però hi torno! Una amiga meva (asperger) sabia que tenia dificultat amb les relacions amb els companys de classe, i va decidir que ho havia de solucionar, així que  va ser el seu interès especial. Evidentment ningú va adonar-se’n. I per acabar de rematar, ara li diuen que no és asperger perquè té moltes habilitats socials!
• El propi asperger.

Com deia abans, tots aquests interessos especials passaran més desapercebuts que els “típics” dels nois.

Normalitat

Una altra qüestió és que alguns dels símptomes que caracteritza els nois TEA, en les noies es consideren “normals” o inclús “bon comportament”.

Fa temps vaig sentir (no recordo on) aquest exemple d’una dona asperger:  si un noi asperger a classe està callat, al seu món, farà pensar que alguna cosa no va bé. Però pel contrari, si una noia a classe està sempre callada, no molesta, alguns pensaran “és educada”, “és tímida”, “és discreta”. Aquestes són qualitats valorades en una noia.

I és que el principal problema que tenen les noies asperger, és que passen desapercebudes!

Diagnòstics

Per acabar, els diagnòstics estan pensats per a nois.

Per exemple: als aspergers no ens agraden els esports d’equip. Difícilment veuràs un asperger jugant a futbol al patí. De fet, si veus un noi que no juga amb els altres nois a futbol, saltarà un senyal d’alarma. En canvi és normal que una noia no jugui al futbol.

O al revés, a ningú se li ocorreria preguntar a un noi si prefereix sabates planes en comptes de taló perquè és més còmode.

Els criteris diagnòstics, que estan pensats per nois, haurien de ser modificats o ampliats per incloure les diferències que hi ha en els símptomes o com es presenten entre nois i noies.

Antigament es pensava que hi havia menys noies aspergers (o directament que no n’hi havia). Potser és tan simple com que és més difícil de diagnosticar una noia asperger que un noi asperger. Això fa que hi hagin menys dones diagnosticades que no pas homes. O el que és el mateix: que hi hagi moltes noies i dones sense diagnosticar.

És habitual, que les dones diagnosticades a l’edat adulta, sigui després del diagnòstic de la seva filla. Dones que havien estat la majoria de la seva vida sentint-se diferents, vivint en un món estrany, no entenent el que els passava o no entenent moltes de les coses que les envoltaven, i han trobat en aquest diagnòstic moltes respostes.