Auto diagnòstic

Hi ha diverses polèmiques recurrents en moltes comunitats asperger. Una d’elles és sobre si l’auto diagnòstic és vàlid o no. Avui explicaré el meu punt de vista, ni que segur que molts ja el sabeu o l’heu deduït de llegir el meu blog.

Abans de res, deixar clar que la millor opció és un diagnòstic d’un professional (psicòleg, psiquiatre, etc.).

Però també s’han de tenir en compte altres factors, per exemple:

On vivim

Depenen del lloc on visquis, pot ser més fàcil o més difícil obtenir el diagnòstic oficial.  Depèn de la quantitat de professionals de la zona, i sobretot de si els professionals coneixen o no la síndrome d’asperger.

Cost

El diagnòstic hauria de ser gratuït per tothom, però quan ets adult és difícil que al CSM (seguretat social) te’l puguin fer.

Per tant, si el vols o el necessites, per moltes persones l’única opció és pagar. I el diagnòstic oficial pot tenir un cost de 200 a 500 euros. I no tothom els té.

Dificultat

Obtenir el diagnòstic oficial no és fàcil, sobretot en adults. La majoria d’aspergers adults que conec abans d’obtenir el diagnòstic “oficial” vam haver de passar per un procés llarg i dur d’auto diagnòstic. Procés durant el qual molts professionals no van saber veure-ho o ens van negar que fóssim aspergers (això si, ens van ficar moltes altres etiquetes).

Per tant, l’auto diagnòstic sol ser un pas previ (necessari i molts cops imprescindible) per després obtenir el diagnòstic oficial.

Personalment

Personalment vaig tenir dificultat per trobar i ser acceptat en algunes comunitats en línia per no tenir el diagnòstic oficial. I segurament era quan necessitava més ajuda.

El dia que el diagnòstic oficial sigui gratuït, accessible, fàcil d’aconseguir, i sobretot que no haguem d’insistir perquè ens ho mirin, aleshores podrem exigir el diagnòstic a tothom.

Fins que no arribi aquest dia, Sóc Asperger és “auto diagnòstic” friendly.

 

Una resposta a «Auto diagnòstic»

  1. Hola, fa ja dos anys van diagnosticar al meu fill amb TEA d’alt funcionament. Només em va caldre començar a llegir sobre Asperger femení per saber que estic a l’espectre. He demanat fins a tres vegades que em visitin per la seguretat social i les tres vegades m’han negat la cita amb l’especialista. Ara no puc pagar-me un diagnostic privat. Potser algun dia ho podré fer. Però de moment: autodiagnòstic.

Deixa un comentari

A %d bloguers els agrada això: