Màscara Autista

Que és la màscara autista? És una pregunta molt habitual i que a mi personalment m’han fet moltes vegades.

De fet, és un tema que ja vaig tractar fa 2 anys responent una pregunta que em van fer aquí al blog. Però veient l’interès que genera he decidit ampliar el tema:

• A què ens referim quan parlem de la màscara autista?
• És bo o dolent?
• Quines conseqüències té?
• Qui la porta?
• A qui afecta?

Es diu que una persona autista porta una màscara quan fa veure que és una persona que no és, més exactament quan dissimula la seva personalitat autista per semblar normal o neurotípic. O quan una persona autista, normalment no diagnosticada, fa veure que és una persona que no és quan està en societat.

Perquè aquesta màscara es pot donar tant en autistes diagnosticats com en autistes no diagnosticats (i que no en tenen ni idea que ho són). Això és perquè normalment aquesta màscara es crea de forma inconscient.

Es podria pensar que aquesta màscara és bona, inclús necessària, que no fa cap mal o que és innòcua. Però la realitat és totalment diferent. A curt termini la màscara ens pot ajudar a solucionar una situació social, però portar-la molt de temps pot ser molt perjudicial per a la salut mental d’un mateix.

Algunes de les conseqüències de portar la màscara a llarg termini poden ser:

• Cansament: és esgotador portar sempre una màscara, o sigui fer veure que ets una altra persona.
• Confusió de la identitat pròpia: amb el temps pots dubtar de qui ets realment.
• Pèrdua de la teva pròpia personalitat.
• Inseguretats: caic bé per mi mateix o per la màscara que porto?
• Confusió en els altres. Portat a un extrem, la gent pot no creure’t quan et treus la màscara i dius que ets asperger!
• Minimització de les dificultats: si durant un dia vas fer una cosa o durant una estona pots fer quelcom, per què no ho fas sempre?
• Baixa autoestima.
• Dificulta el diagnòstic.

I el que és pitjor, tot això a la llarga pot acabar desembocant en trastorns o malalties mentals: depressió, ansietat, etc.

Qui porta la mascara?

Però, qui porta la màscara? O per què no ens la traiem i ja està?

Doncs perquè no és tan fàcil! Com et treus una màscara que no saps que portes?

Tal com deia abans, la màscara sol ser una cosa inconscient. Els autistes no ens aixequem un dia i decidim: “avui començaré a portar una màscara”. Si no que és un mecanisme de defensa del subconscient per sobreviure en el món de neurotípics.

Quan estàs envoltat de gent, 

Per exemple, molts autistes abans del diagnòstic sense saber-ho porten la màscara, que a més a més dificulta molt el procés diagnòstic.

En femení

Aquesta problemàtica encara és més greu en les noies/dones autistes, que tenen més habilitats per copiar i fingir que no pas els nois/homes autistes, per tant són més susceptibles a ficar-se una màscara per passar desapercebudes. Però a la llarga, acabaran petant.

Resum

Aquesta és la “teoria”, en pròximes entrades intentaré com es reflecteix això a la vida real, en el dia a dia de les persones autistes.

Així que, com deia en l’entrada anterior, ens hem d’acceptar tal com som perquè després ens pugui acceptar la societat.

Fora mascares, deixem de fingir i siguem nosaltres mateixos!

Carles

43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.