Els meus interessos especials – Adolescència

Avui us porto el segon post sobre els meus interessos especials. En l’anterior vaig parlar de la infantesa, i avui entro de ple en l’adolescència.

Un altre cop he intentat ser breu, però no ho he aconseguit. Aquests temes són massa interessants per a resumir-ho molt.

Adolescència

Amb l’adolescència van augmentar i es van magnificar els meus interessos especials, i no sé què hagués fet sense ells!

Lectura

Amb els anys vaig passar dels còmics als llibres. I com que tenia molt de temps lliure, vaig poder llegir molt. Per què el temps que els nens de la meva edat dedicaven a socialitzar, jo el dedicava als meus interessos especials, i durant molts anys va ser la lectura.

Llegia el que m’obligaven a l’escola, però també em buscava la vida per aconseguir-ne. Recordo que en aquella època, m’escapava a la Llibreria Adserà, a comprar llibres amb els meus estalvis. O anava a casa del meu tiet a què em deixés llibres.

Entre tots els llibres que vaig llegir, alguns em van marcar. El primer que recordo especialment va ser “Diari d’un jove maniàtic” (i ara entenc perquè).

Continua llegint «Els meus interessos especials – Adolescència»

Els meus interessos especials – Infantesa

Fa uns dies ja vaig explicar el que eren els interessos especials.

La meva idea era fer un llistat dels meus interessos especials al llarg del temps (fins a arribar als actuals) i descriure’ls mica.

Però tot i que he intentat ser breu, m’he anat allargant i allargant, així que he decidit fer el llistat per un costat i per l’altre separar les descripcions dels interessos especials que van començar en les diferents etapes (dic començar, perquè molts interessos especials han perdurat al llarg del temps i alguns encara els conservo).

Començo amb el llistat d’interessos especials (en negreta els més forts), amb el següent codi de colors: Infantesa, Adolescència, Universitat, “Adult“. Continua llegint «Els meus interessos especials – Infantesa»

Mindfulness – Cos i propiacepció

A mindfulness ens han explicat que som una trilogia: cos (sentits), cap (ment) i cor (emocions).

Avui hem estat treballant el cos, amb l’objectiu de ser capaços de poder notar i sentir tot el cos, per detectar que alguna cosa no funciona bé i poder-ho solucionar.

Hem començat amb un exercici simple, amb la mà. Havíem de notar el dit gros, i aixecar l’altra mà quan ja ho haguéssim fet. Al cap de pocs segons tothom ha anat aixecant la mà, excepte jo. La professora m’ha fet una mirada de complicitat, i ha seguit amb la resta de la mà, anar notant cada un dels dits fins a tenir consciència de la mà sencera. Els companys anaven aixecant la mà, alguns més ràpids que altres, en acabar cada un dels dits. Mentrestant, jo seguia sense sentir res. Continua llegint «Mindfulness – Cos i propiacepció»

Respostes concretes a preguntes concretes

De tant en tant, obro el blog i em trobo missatges com aquest, que m’alegren el dia:

Hola!! Queria darte las gracias por este blog. Me encanta lo que cuentas y cómo lo cuentas. Me está ayudando mucho a entender a mi hijo (… y a mi marido!) que con 11 años por fin hemos encontrado qué le pasaba. Y gracias a ello hemos encontrado también que le pasaba a mucha gente de la familia paterna… (su tia “era rara”, su hermano hace movimientos…) Quería hacerte algunas preguntas: 1. Mi hijo está siempre muuy cansado. Vuelve del cole agotado. Pero no solo del cole, en general, tiene como un cansancio general. Le hemos hecho montones de pruebas, tiroides, alergias… podria ser algo del Asperger? Algun consejo para ayudarle? Ahora con la preadolescencia, es peor aún. 2. Ahora mismo su unico punto de socialización es el cole. Va a un cole pequeño de una linea, y no ha sido fácil, le ha costado mucho la socialización. Me preocupa que si sigue teniendo problemas, sufra mucho. Le envié a judo de 1o a 6o, obligado, pero lo odia. También fue a un Cau 2 años, también lo odia (lo del campo, dormir fuera de casa…). Le he apuntado a clases de padel para que haga algo de deporte, y le gustan, pero solo hay otra niña y tampoco cumple el objetivo. Tienes algun consejo de dónde o que actividades podría hacer para abrir un poco el círculo? 3. Tiene muy baja autoestima. Aunque es un chico genial, es simpático, guapo, listo… no se que hacer, se infravalora muchísimo… 4. El diagnóstico no llega a la línea para ser considerado asperger (está justo debajo), pero el tiene muchos rasgos y sufre mucho. No podemos entrar en las asociaciones por eso. Algun consejo? bueno! ya tienes más temas aún para tu blog. De verdad muchísimas gracias. En serio, no puedes imaginarte lo que me aportas. no tiene nada que ver con un libro escrito por neurotípicos… supongo que te habrás planteado escribir un libro también verdad? porque tienes muy buen estilo, creo que lo harías muy bien. Una sugerencia: Podrías ponerte un nombre, aunque sea falso, para que podamos, no sé, personalizarte un poco? Podrías llamarte Albert, o Pau, yo que sé 🙂 Un gran abrazo, Elena

Primer de tot moltes gràcies, i m’alegro que et serveixi!

Passo a respondre punt per punt (o els que pugui). Espero no allargar-me molt, que toques molts temes. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes»

Curiositats sobre l’asperger #21

Text de la imatge: Seiem en postures estranyes o poc convencionals.

Això és degut a la baixa tonificació muscular, que fa que ens costi més esforç i més energia seure i mantenir les postures neurotípiques.

A mi em passa sempre quan em sento en una cadira o sofà. Començo assegut normal, recte, i acabo del revés (sobretot als sofàs).

També em passa a l’estar assegut en una taula (menjar, treballar), sempre acabo amb els colzes damunt la taula per a aguantar-me.

Mindfulness – Sortir de l’armari

Sovint la gent em pregunta per què explico que sóc asperger. I l’habitual és que no ho entenguin, i/o que no comparteixin el fet que ho digui obertament.

Doncs a la tercera sessió de mindfulness m’ha passat quelcom que il·lustra perquè ho faig, perquè (quasi) sempre ho explico de forma oberta i proactiva.

M’haig de remuntar a la primera sessió, fa tres setmanes, quan després d’una primera introducció la professora va fer una pregunta a tots els alumnes: “Qui ets?”.

Però cap alumne va respondre a la pregunta de “qui ets”, en comptes d’això explicaven a què es dedicaven o perquè estaven allí.

En canvi jo (com a bon asperger) vaig respondre a la pregunta de forma literal: Continua llegint «Mindfulness – Sortir de l’armari»

Teràpia (Octubre)

Avui ha estat un dia intens de teràpia, ja que teníem molts fronts/temes oberts i alguns temes han portat a altres!

Primer ens hem ficat al dia, i hem parlat del documental “Peixos d’aigua dolça”, i m’ha preguntat la meva opinió. En resum, el documental va estar bé per explicar l’autisme clàssic o de Kanner, però es va quedar molt fluix per explicar el que és l’asperger i la invisibilitat de l’asperger. Personalment, m’hi vaig veure molt poc reflectit. De fet, només em vaig sentir reflectit amb el noi que surt uns segons i que parla del Tinder 

M’ha sorprès veure que ella pensava com jo sobre el documental! Hem estat parlant del tema, i de per què ha passat això. També m’ha dit que quan va sortir el noi del Tinder li va recordar a mi.

I d’aquí hem passat a parlar de cites, de buscar parella, de parelles. En resum, de les dificultats que tinc com a asperger per trobar parella (ja en parlaré un altre dia, que és un tema llarg).

També hem parlat de si explicar o no explicar al teu entorn que ets asperger, i de les amistats (un altre tema llarg i difícil).

Per acabar, hem estat treballant les emoticones amb un exercici que havia d’escollir emoticones per a diferents situacions.

I la majoria els veiem diferents! I concorda, perquè són moltes persones que m’han dit que faig un sobreús o mal ús de les emoticones. I ha estat curiós comprovar-ho en persona.

Em sembla que ja ho he comentat abans, però em va molt bé fer teràpia. Poder parlar de qualsevol tema sense sentir-me jutjat. Poder explicar les dificultats que tinc sense que es minimitzin. I sobretot, que la psicòloga entén i coneix el que li explico.

A més em dóna energies per continuar, és com una mini empenteta que m’ajuda a tirar endavant, que em recorda que algunes coses les he de seguir treballant per millorar-les. Perquè si no, m’és fàcil de tornar a caure en la “rutina”.