Sóc Asperger

Fa poc vaig descobrir que sóc asperger. De fet, més que descobrir, li vaig posar nom, perquè ja sabia que alguna cosa em passava.

He passat 39 anys de la meva vida intentant encaixar en llocs on no encaixava: escola, institut, universitat, amics, família, etc. No tinc massa records de l’adolescència (ja en parlaré un altre dia d’aquest tema), però els records que tinc són de no encaixar: em sentia diferent, sol, incomprès, fora de la norma.

Cal dir que tampoc em preocupava massa, era feliç en el meu món. De fet l’única cosa que em “preocupava” (si se li pot dir així) és que em costava fer amics i/o relacionar-me. La resta de coses o no li donava importància o no era conscient del que em passava.

Però el dia 7 de febrer del 2017, avui fa un any, tot va canviar. Estava dinant amb el meu germà, i mentre conversàvem una mica de tot, em va dir que m’havia d’explicar una cosa: “Tinc un amic, que té un fill, el fill té una cosa, no res dolent, el Bill Gates també ho té, i he pensat que potser tu també …. que crec que tens asperger”.

En el primer moment no em va afectar “massa”: no sabia que era això de l’“asperger”, i sent sincer, tenia altres preocupacions.

El mateix dia 7 a la tarda, havia quedat amb una amiga (Terapeuta Ocupacional), i li vaig explicar com a anècdota el que m’havia dir el meu germà. I va “somriure”!! Li vaig preguntar perquè havia somrigut, i després de molt i molt preguntar i insistir, em va dir que és el primer que havia pensat quan ens vam conèixer: que jo era asperger (i ja eren dues persones!).

L’endemà (dia 8), estava xerrant amb l’amiga TO del tema, i em va dir si volia llegir sobre el tema. Li vaig dir que em digués, però que no sabia si volia o no (la veritat és que en aquell moment no tenia massa clar res, encara). Tornant al tema, em va recomanar el llibre: “El curiós incident del gos a mitjanit” (The Curious Incident of the Dog in the Night-Time) de Mark Haddon.

Doncs resulta que aquest llibre me l’havien regalat fa dos anys, i la persona que me’l va regalar em va dir que “li recordava al protagonista” (i ja eren 3 persones!).

L’endemà (dia 9) vaig estar parlant amb una amiga, que ens coneixem de molt de temps, i li vaig explicar les 3 casualitats que m’havien passat. Després de molt parlar del tema asperger, ja que era un tema que a ella li interessava molt, li vaig preguntar si es pensava que jo era asperger. La seva resposta: “sí, i fa anys que ho sé” (i ja eren 4 persones).

Després de tants senyals quasi in-perceptibles (ironia), vaig començar a investigar el tema, i qui diu investigar diu buscar informació durant hores, profunditzar en el tema. Fins i tot algunes persones dirien obsessionar, altres li diuen “infodumping”.

I vaig descobrir que sí, sóc asperger.

Carles

43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.