Quan vaig començar a investigar sobre el tema asperger, vaig trobar (en general) 3 diferents tipus de pàgines:
- Pàgines mèdiques on majoritàriament es parla de l’asperger en infants. I normalment es tracten els símptomes principals o més destacats.
- Pàgines/blogs/articles de pares de nens amb asperger on parlen dels problemes dels seus fills.
- Pàgines/blogs personals en primera persona de persones amb asperger.
Les dues primeres em van servir de poc. Un cop has llegit els “top 10” de símptomes, en totes les pàgines trobes el mateix, escrit en diferent ordre i/o forma.
Però el tercer grup de pàgines, els blogs personal en primera persona, són les que em van ajudar més.
Són blogs d’aspergers adults, la majoria en anglès, que expliquen les seves vivències, anècdotes de la seva vida, les seves preocupacions, el que és per ells ser asperger. En alguns d’ells vaig llegir paraules i/o expressions que faig servir i que mai havia sentit a dir a ningú més. Vaig llegir històries de persones de l’altra punta del món que se sentien igual que jo. Vaig llegir anècdotes que les podia haver escrit jo paraula per paraula.
Llegint aquests blogs, em vaig sentir plenament identificat, vaig descobrir que no estava sol en aquest món, i que hi havia més persones com jo. És quan vaig tenir clar que sóc asperger.
Va ser un alliberament, per fi podia posar nom al que em passava.
Però, com he dit anteriorment, la majoria de la informació està en anglès, molt poca informació sobre asperger, en adults, en català, vaig trobar a la xarxa. Així que vaig decidir que jo també faria un blog, en català, explicant el què és ser asperger.
I aquí estic, començant a descobrir-me de nou, buscant com encaixar en aquest món, escrivint aquest blog sobre ser asperger i adult, en català.
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.