Empatia

Un dels grans mites sobre les persones amb asperger és que no tenim empatia.

Però no és cert! Els aspergers sí que tenim empatia, però funciona diferent que l’empatia dels neurotípics. I al funcionar diferent, ja es diu que no tenim empatia. Però hi ha persones que opinem que els aspergers podem arribar a tindre més empatia que els neurotípics.

Hi ha tres tipus d’empatia:

  • Empatia cognitiva: la capacitat de veure les emocions d’una altra persona.
  • Empatia emocional: la capacitat de sentir les emocions que sent una altra persona.
  • Preocupació empàtica o simpatia: estar disposat a ajudar a algú necessitat.

De les tres empaties, alguns aspergers poden tenir problemes amb la primera, l’empatia cognitiva. Això és degut a la ceguera (en major o menor grau) que tenim en veure i entendre la comunicació no verbal. Aquesta ceguera fa que ens sigui difícil veure les emocions de l’altra persona. Quan tenim algú davant, ens costarà saber li passa alguna cosa, si està a gust, avorrit, trist, etc.

Ara bé, un cop sabem que l’altra persona té un problema, ja sigui perquè és evident, perquè ho hem preguntat, o perquè ens ho han dit, aleshores entren en joc els altres dos tipus d’emocions:

  • Empatia emocional: els aspergers som capaços de sentit les emocions que senten les altres persones, alguns diuen que més fort que els neurotípics.
  • Preocupació empàtica o simpatia: quan sabem que l’altra persona té un problema, difícilment podrem evitar ajudar-lo.

Per exemple: potser no sabré si un amic/conegut està trist o preocupat, però quan ho sàpiga, em preocuparà com si fos meu, i faré el que sigui per ajudar-lo.

Un altre problema és que degut a la falta d’habilitats socials, pot ser que no sapiguem com ajudar o consolar l’altra persona, malgrat haver sentit l’empatia emocional, i tenir la simpatia per voler ajudar.

També ajuda a fer que sembli que no tenim empatia, el fet que ens costi mantenir converses socials o que ens costi mantenir el contacte amb les amistats.

En resum: malgrat el tòpic, malgrat que pugui semblar que no tenim empatia, en tenim i molta!

Solucions NT

  • No esperis que l’asperger faci el primer pas, o que pregunti, o que hagi de saber com estàs sense dir-li res. Fes el primer pas si l’asperger no ho fa.
  • Si et passa alguna cosa o sents alguna emoció, digui-ho directament!!!
  • No donis per sabut que l’asperger sap com estàs, si estàs enfadat/ada, si estàs trist, etc. El més probable és que no ho hagi vist.

Solucions Aspi

  • Quan tinguis dubtes de si una persona li pot passar alguna cosa o no, pregunta-li directament.
  • Intenta parlar de forma “regular” amb les amistats/coneguts.
  • De tant en tant pregunta: “Com et va?” “Com estàs?”.

Deixa un comentari

A %d bloguers els agrada això: